Matarte lentamente de Diego Ameixeiras

Un llibre de 57 capítols que entrellaça vides que lluiten per sobreviure, cadascú a la seva manera i amb els seus problemes.

Són històries que es creuen entre elles sense saber-ho els personatges, històries de vides fosques, de problemes que cada cop van a pitjor i que, en algunes, la solució és traumàtica.

És un llibre curt, àgil, ben escrit però que no us aconsello llegir en èpoques de la vostra vida que no esteu al 100%. És una mica depriment.

Sinopsi:

En Matarte lentamente hay gente que mata o que desearía matar. Quizá porque sus vidas

ya han saltado antes por los aires. ¿Qué tienen en común una detective harta de su pareja,

un alcohólico cuyo hijo sufre una grave enfermedad, una adolescente desorientada o una

mujer que llega a la ciudad con el estómago lleno de cocaína?... Su intemperie.

La novia gitana de Carmen Mola

Començo pel final... és sorprenent i impactant!

L’Erica em va dir que se l’estava llegint perquè li havien recomanat a la seva llibreria habitual i m’hi vaig llençar. Va ser començar-lo i no poder parar, i un cop acabat, m’he quedat amb ganes de més.

No té res a envejar a cap novel·la de qualsevol autor consagrat del gènere (novel·la negra). És una història molt ben tramada on, paral·lelament als dos assassinats cruels que es narren a la història principal, es descriuen altres històries, com ara la vida privada d’alguns dels personatges protagonistes que... Déu n’hi do!

També cal destacar les pinzellades que fa a altres temes comuns com ara l’Alzheimer, les relacions entre paios i gitanos, la vida dins una presó, etc.

I li he d’agrair a l’Elena Blanco, la protagonista, que hagi eixamplat la meva cultura musical, mai havia sentit parlar de la Mina Mazzini... Parole, parole, parole....

Us el recomano molt si teniu ganes de llegir amb la sensació de "cucs" a la panxa (d'angoixa, no d'emoció!)

Sinopsi:

«En Madrid se mata poco», le decía al joven subinspector Ángel Zárate su mentor en la policía; «pero cuando se mata, no tiene nada que envidiarle a ninguna ciudad del mundo», podría añadir la inspectora Elena Blanco, jefa de la Brigada de Análisis de Casos, un departamento creado para resolver los crímenes más complicados y abyectos. Susana Macaya, de padre gitano pero educada como paya, desaparece tras su fiesta de despedida de soltera. El cadáver es encontrado dos días después en la Quinta de Vista Alegre del madrileño barrio de Carabanchel. Podría tratarse de un asesinato más, si no fuera por el hecho de que la víctima ha sido torturada siguiendo un ritual insólito y atroz, y de que su hermana Lara sufrió idéntica suerte siete años atrás, también en vísperas de su boda. El asesino de Lara cumple condena desde entonces, por lo que solo caben dos posibilidades: o alguien ha imitado sus métodos para matar a la hermana pequeña, o hay un inocente encarcelado. Por eso el comisario Rentero ha decidido apartar a Zárate del caso y encargárselo a la veterana Blanco, una mujer peculiar y solitaria, amante de la grappa, el karaoke, los coches de coleccionista y las relaciones sexuales en todoterrenos.

Una policía vulnerable, que se mantiene en el cuerpo para no olvidar que en su vida existe un caso pendiente, que no ha podido cerrar. Investigar a una persona implica conocerla, descubrir sus secretos y contradicciones, su historia. 

En el caso de Lara y Susana, Elena Blanco debe asomarse a la vida de unos gitanos que han renunciado a sus costumbres para integrarse en la sociedad y a la de otros que no se lo perdonan, y levantar cada velo para descubrir quién pudo vengarse con tanta saña de ambas novias gitanas.

La desaparició de Stephanie Mailer

Ja fa dies que tenia ganes de llegir-lo, bàsicament per dos motius:

- Perquè he llegit els dos èxits anteriors del mateix autor, Jöel Dicker, i m’han agradat molt.

- Perquè tenia curiositat ja que les crítiques que he llegit d’aquest van d’un extrem a un altre.

Tracta d’un cas d’assassinat mal tancat 20 anys enrere i que es torna a obrir per tal d’esbrinar la veritat i detenir el culpable seguint les pistes trobades per Stephanie.

És una lectura amena, dinàmica i divertida que des del primer capítol em va fer entrar de ple dins el llibre i el vaig devorar fins acabar-lo.

Sí que és veritat que en un moment donat tens la sensació que hi ha massa històries i massa personatges barrejats però, a poc a poc, es van posant a lloc i crec que, gràcies a això, s’aconsegueix mantenir la incògnita fins al final.

Si us agrada l’intriga, els canvis de rumb, les situacions un pel surrealistes, els personatges estranys... segur que us agradarà aquesta novel·la.

Ja direu!

Sinopsi:

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l’estat de Nova York, està molt trasbalsada per un succés esgarrifós: l’alcalde i tota la seva família han mort assassinats a casa seva, juntament amb una noia que passava per allà fent jòguing i havia sigut testimoni del crim.

Investigaran el cas dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott. Ambiciosos i tenaços, aconseguiran desemmascarar l’assassí gràcies a tot un seguit de proves incontestables, cosa que els valdrà els elogis dels seus superiors i fins i tot una condecoració.

Però vint anys més tard, a principis d’estiu del 2014, el Jesse rep, pocs dies abans de deixar el cos de policia, la visita d’una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable. Poc després, la jove desapareix en circumstàncies misterioses. ¿Què li ha passat a la Stephanie Mailer? ¿Què ha descobert? I, sobretot: ¿què va passar en realitat el vespre del 30 de juliol del 1994 a Orphea?

Gente que viene y bah de Laura Norton

Vaig participar a El amigo visible de verano de Dime un libro i em van enviar aquest llibre. Estic segura que si no arriba a ser per això, o per alguna recomanació, no me l’hauria llegit.

No em crida l’atenció el gènere chick-lit i el vaig començar a llegir amb una mica de recança però, potser pel moment (és un llibre d’estiu), a poc a poc vaig anar enganxant-me.

És un llibre fresc, fàcil de llegir, distret, amè.... no espereu una gran novel·la, però estigueu disposats a passar una bona estona, fins i tot a que se us escapi alguna riallada durant la lectura. És per això que el vaig recomanar a les meves amigues (crec que està adreçat bàsicament  a un públic femení) , i que el recomano a totes aquelles persones que necessitin un moment d’esbarjo.

Gracias Reipardo! ;)

Sinopsi:

De Bea, la arquitecta joven, talentosa y guapilla que protago­niza esta novela, no se puede decir que sea gilipollas, pero de lo que no se puede dudar es de que su karma es tirando a pésimo: en la misma semana, pilla a su novio (perdón, su PROMETIDO) enrollándose con una de las presentadoras más monas DE LA TELE, para, acto seguido, ser despedida con una indemnización ridícula. Con el desastre en los talones, Bea no tiene más remedio que volver a su pueblo natal, donde, además de un paisaje idílico, le espera un futuro incierto, una familia como poco peculiar… y un vecino digamos que «misterioso».

Las vírgenes del paraíso de Barbara Wood

Aquest llibre el vaig començar a llegir per recomanació del Ruben i, tot i que ell em va dir que era molt bo, no les tenia totes. Relacionava a l’autora amb novel·les d’amor (no em pregunteu el perquè!) i no em cridava massa l’atenció.

Ara que l’he acabat he de dir que, a més d’una història d’amor, també és una història de desamor, de lluites col·lectives, individuals, de divisió de religions, de guerra...

La lectura et permet fer un viatge per Egipte entre els anys 1945 i 1994, època de canvis polítics, de confluència entre la tradició i la modernitat i parla dels conflictes que això crea en una família benestant.

Destaca el paper de la dona en aquesta cultura, tant la part positiva com la negativa, i descriu amb molta sensibilitat la complicada situació de les dones musulmanes en aquest país (i en aquella època).

És una lectura que, si teniu temps (584 pàgines), us recomano.

Sinopsi:

Han pasado muchos años; Jasmine regresa a su casa natal en la calle de las Vírgenes del Paraíso, en El Cairo. Ahora es médica, y ha sabido romper con la dependencia a que está condenada la mujer en su país. Es prácticamente occidental en sus valores, pero cuando se encuentra frente a su abuela Amira no puede evitarlo: el pasado irrumpe impetuoso entre las junturas de su nueva vida.

Las Vírgenes del Paraíso es una rigurosa panorámica de la historia reciente de Egipto, una sobria crónica de la condición de la mujer en el mundo musulmán y, sobre todo, la emotiva historia de una mujer que vivió dicha condición y supo escapar a ella

El baile de las luciérnagas de Kristin Hannah

Escollir un llibre per casualitat i......

...trobar-te una història sobre l'amistat incondicional de dues dones que comença a l'adolescència i que es manté durant més de 30 anys, tot i les adversitats, que t'atrapa a poc a poc.

És una lectura molt intensa i passes per tots els estats emocionals possibles. T'adones del valor de l'amor, de l'amistat i de la família, dels interessos i objectius de cadascú i del que comporta triar un camí o un altre.

Durant la narració l'autora fa referència a les cançons més mítiques de cada època, és per tant, un bon repàs musical dels 70, 80, 90... ;)

Crec que, tot i ser una novel·la trista (prepareu mocadors!), val molt la pena llegir-la.

La comentem?

Sinopsi:

En el caluroso verano de 1974, Kate Mularkey ha decido aceptar su papel de cero a la izquierda en la vida social de su instituto. Hasta que, para su sorpresa, «la chica más guay del mundo» se muda al otro lado de su calle y quiere ser su amiga. Tully Hart parece tenerlo todo: belleza, inteligencia y ambición. No pueden ser más distintas. Kate, destinada a pasar inadvertida, con una familia cariñosa pero que la avergüenza a cada momento, y Tully, envuelta en glamour y misterio aunque poseedora de un secreto que la está destrozando. Contra todo pronóstico, se hacen inseparables y sellan un pacto para ser mejores amigas para siempre. Durante 30 años se ayudarán mutuamente para mantenerse a flote esquivando las tormentas que amenazan su relación: celos, enfados, dolor, resentimiento... Y creerán que han sobrevivido a todo hasta que una traición las separe... y someta su valor y su amistad a la prueba más dura.

El día que se perdió la cordura de Javier Castillo

És un llibre d’intriga que crea una trama de la que, en alguns moments de la lectura, dubtes de si l’autor se’n sortirà..... I se’n surt, i tant si se’n surt!

Una barreja d’amor, destí, somnis... on hi ha moments que no saps ben bé qui és el boig i qui és l’assenyat, i qui és el bo i qui és el dolent, però que es va definint el rol de cadascú conforme et vas apropant al final.

El llibre m’ha atrapat des del primer moment, pot ser perquè els capítols són curts, o perquè el llenguatge és senzill però la narració correcta, o perquè els fets passen molt ràpidament.

Sinopsi:

Amor, odio, destino, extrañas prácticas, intriga y acción trepidante inundan las páginas de una novela que se ha convertido en todo un fenómeno editorial antes de su publicación en papel.

«A veces el destino nos pone a prueba para que sepamos que existe».

Centro de Boston, 24 de diciembre, un hombre camina desnudo con la cabeza decapitada de una joven. El doctor Jenkins, director del centro psiquiátrico de la ciudad, y Stella Hyden, agente de perfiles del FBI, se adentrarán en una investigación que pondrá en juego sus vidas, su concepción de la cordura y que los llevará hasta unos sucesos fortuitos ocurridos en el misterioso pueblo de Salt Lake diecisiete años atrás.

Con un estilo ágil lleno de referencias literarias -García Márquez, Auster, Orwell o Stephen King- e imágenes impactantes, Javier Castillo construye un thriller romántico narrado a tres tiempos que explora los límites del ser humano y rompe los esquemas del género de suspense.