dimarts, 13 de desembre del 2022

Ombres xineses de Ramon Nieto

Autor/a: Ramon Nieto Gallart (el Pont de Vilomara, 1977)

Editorial: Pagès Editors 

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Contes

Número de pàgines: 104

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Ja us he comentat altres vegades que, cada cop més, m'agraden els llibres de contes o relats. M'agraden perquè em permeten llegir en estones mortes i em descobreixen moltes històries.

En aquest recull de dotze contes, el Ramon, ens explica dotze històries diferents que, d'entrada poden semblar normals, retalls de vides normals i corrents, però totes tenen en comú un final sorprenent, aquell petit o gran gir que et deixa amb la boca oberta i pensant que l'autor t'ha fet anar per on ha volgut 😅.

M'ha agradat molt també la manera com està escrit, ni una paraula de més, ni una de menys. És una lectura molt amena i, com he dit, sorprenent. 

No podria triar un sol conte perquè tots tenen alguna cosa que els fa especials. Si us animeu a llegir-lo, que us encoratjo a fer-ho, digueu-me si en podeu triar un de sol.

Gràcies Ramon per permetre'm endinsar-me en les teves ombres perquè han sigut tot un descobriment!


ESPAÑOL:

Ya os he comentado otras veces que, cada vez más, me gustan los libros de cuentos o relatos. me gustan porque me permiten leer en ratos muertos y me descubren muchas historias.

En esta recopilación de doce cuentos, Ramon nos cuenta doce historias diferentes que, de entrada pueden parecer normales, recortes de vidas normales i corrientes, pero todas tienen en común un final sorprendente, aquel pequeño o gran giro que te deja con la boca abierta y pensando que el autor te ha hecho ir por donde ha querido 😅.

Me ha gustado mucho también la manera como está escrito, ni una palabra de más, ni una de menos. Es una lectura muy amena y, como he dicho sorprendente.

No puedo escoger un solo cuento porque todos tienen alguna cosa que los hace especiales. Si os decidís a leerlo, a lo que os animo, decidme si podéis escoger solo uno.

Gracias Ramon por darme la oportunidad de adentrarme en tus sombras porque han sido todo un descubrimiento!




Sinopsi:

Ombres xineses són dotze contes que no són el que semblen. Són dotze ombres projectades sobre una pantalla, sobre una pàgina en blanc, imatges d’una realitat que només apareix de debò quan s’encenen els llums. En aquest llibre, una figureta de vidre, unes obres impossibles, un comiat més aviat difícil, un mal dia abans d’una entrevista de treball, un captiveri traumàtic o un assetjament que frega el delicte són part d’aquest gran joc de mans. I només quan l’autor —el titellaire— decideix abaixar definitivament el teló, s’aconsegueix veure, més enllà de les ombres, la veritable realitat de les dotze històries.

Viatges d'en Kabbo de Jordi Llompart

Autor/a: Jordi Llompart i Mallorquès (Barcelona, 1962)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Viatges

Número de pàgines: 400

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

No em passa gaire sovint que pugui llegir un llibre d'algú que conec i la veritat és que quan vaig saber que havia sortit a la venda el llibre del Jordi, aprofitant la Setmana del Llibre en Català, vaig anar directament a comprar-lo i li vaig portar a ell perquè me'l signés (amb el boli de mudar 😅).

Aquest llibre m'ha permès conèixer una part de la seva vida que desconeixia i m'ha fet adonar que, darrera aquesta aparença de persona seriosa i tranquil·la hi ha un home molt viscut. Dic viscut amb el sentit que ha voltat món, que ha conegut moltes persones diferents i que s'ha mogut en àmbits diversos. 

A banda de la seva faceta de periodista que, almenys la gent de la meva generació segur que coneixeu, ha fet de cineasta, i en els dos àmbits ha viscut experiències de tots els colors. De les que explica en aquest llibre em quedo amb l'entrevista als narcos bolivians i amb el rodatge de "El misteri del Nil", per la seva intensitat.

És un crit a la reconnexió amb la terra, amb els orígens i amb la natura.

Cal mencionar també, de manera especial, els sentiments que transmet arrel de la pèrdua de la seva filla Jana i el dol que això li comporta i que intenta canalitzar amb l'escriptura d'un conte infantil molt especial, "El cor damunt la sorra". Això fa que no sigui només un llibre de viatges/aventures, també és un llibre molt emotiu.

Així doncs, si voleu conèixer una mica més el Jordi, o us agraden els llibres de viatges i aventures, us el recomano perquè segur que el gaudireu.


ESPAÑOL:

No me pasa muy a menudo que pueda leer un libro de alguien que conozco, y la verdad es que cuando supe que había salido a la venta el libro de Jordi, aprovechando la Setmana del Llibre en Català, fui directamente a comprarlo y se lo llevé para que me lo firmara (con el boli de las grandes ocasiones 😅).

Este libro me ha permitido conocer una parte de su vida que desconocía y me he dado cuenta que, detrás de la apariencia de persona seria y tranquila hay un hombre muy "vivido". Con "vivido" me refiero a que ha viajado por el mundo, que ha conocido muchas personas diferentes y que se ha movido por ámbitos diversos.

A parte de su faceta como periodista que, como mínimo la gente de mi generación seguro que conocéis, ha hecho de cineasta, y en los dos ámbitos ha vivido experiencias de todo tipo. De las que explica en el libro me quedo con la entrevista a los narcos bolivianos y con el rodaje de "El misteri del Nil", por su intensidad.

Es un grito a la reconexión con la tierra, con los orígenes y con la naturaleza.

Debo mencionar también, de manera especial, los sentimientos que transmite a raíz de la pérdida de su hija Jana y el duelo que esto le comporta y que intenta canalizar con la escritura de un cuento infantil muy especial, "El cor damunt la sorra". Esto lo convierte no solo en un libro de viajes/aventuras, también es un libro muy emotivo.

Así pues, si queréis conocer un poco más a Jordi, o os gustan los libros de viaje y aventuras, os lo recomiendo porque seguro que lo vais a disfrutar.




Sinopsi:

Viatges d’en Kabbo és un seguit de cròniques vitals, sin­ceres i emotives en què Jordi Llompart explica alguns dels episodis més sorprenents i significatius de la seva vida personal i professional, com ara una increïble aventura periodística a la Bolívia de la revolució i el narcotràfic dels anys vuitanta, un divertit i sorprenent viatge a les munta­nyes del Iemen o els episodis de la tempestuosa producció de la pel·lícula per a cinemes IMAX El misteri del Nil, una gesta cinematogràfica única. Inesperadament, just des­prés d’assolir l’èxit internacional amb aquest film, Jordi Llompart va haver d’afrontar la pèrdua de la seva filla Jana en un tràgic accident a Namíbia. A partir d’aleshores, els relats de viatge d’en Kabbo (nom que significa «somni» en llenguatge boiximà) adquireixen una nova dimensió, cada cop més humanística. Així l’autor exposa els seus pensaments sobre la vida i la mort compartits amb el seu amic Pepe Rubianes i també ens porta a viure el rodatge d’una nova producció cinematogràfica en 3D a la sabana africana, car­regada d’anècdotes i reflexions, amb les quals, tant l’autor com el lector, obren el cor i la ment a una comprensió més autèntica de l’individu, la natura i el món.

Aquest viatge és l’amor més enllà de la vida i la mort.

Fam blava de Viola di Grado

Autor/a: Viola di Grado (Sicília, 1987)

Editorial: Angle Editorial

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Italià

Traducció: Anna Carreras i Aubets

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 224

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Aquesta és una història d'amor entre una professora d'italià i la Xu, una noia japonesa, que m'ha fet patir, i molt. 

No m'agrada que ningú s'arribi a anul·lar o deixar de banda per la dependència que té cap a algú altre.

No m'agrada que una persona estigui disposada a fer coses que d'una altra manera no faria per complaure a algú altre.

No m'agrada que la gent estimi irracionalment, sense tenir en compte el que ella mateixa vol.

I tot això passa en aquesta novel·la. Una història d'amor, odi, frustració i solitud on la protagonista canalitza el dol per la mort del seu germà cap a un amor irracional.

M'agrada com di Grado ho explica, de manera directa i sense embuts.

M'agrada la visió que obtenim de Shangai al llegir la novel·la.

M'agrada que cadascú trobi els seus mecanismes per resoldre els seus problemes.

I m'agrada molt la portada 😅

I a tu, què t'agrada?

"I si la meva tristesa, si la tristesa que atribueixo per comoditat a la pèrdua del meu germà, en realitat fos una tristesa més antiga, un costum de sentir-me per a ús i gaudi dels altres?"

"Jo no era així. Jo era una persona racional. Sempre ho havia estat".


ESPAÑOL:

Esta es una historia de amor entre una profesora de italiano y Xu, una chica japonesa, que me ha hecho sufrir mucho.

No me gusta que nadie llegue a anularse o dejar de lado por la dependencia que tiene hacia otra persona.

No me gusta que una persona esté dispuesta a hacer cosas que de otra manera no haría para complacer a los demás.

No me gusta que la gente sienta un amor irracional, sin tener en cuenta lo que ella misma quiere.

Y todo esto pasa en esta novela. Una historia de amor, odio, frustración y solitud donde la protagonista canaliza el duelo por la muerte de su hermano hacia un amor irracional.

Me gusta como di Grado lo cuenta, de manera directa y sin embudos.

Me gusta la visión que obtenemos de Shangai al leer la novela.

Me gusta que la gente encuentre sus propios mecanismos para resolver sus problemas.

Y me gusta mucho la portada 😅

Y a ti, ¿qué te gusta?



Sinopsi:

Embriagar-se de Xangai, saciar-se amb la bigarrada vida dels seus carrers, atordir-se de sensacions: la protagonista d’aquesta història arriba a la Xina per aplacar físicament el dolor que sent per la mort del seu germà bessó. Ella hi sobreviu donant classes d’italià en una acadèmia fins que coneix la Xu. «La Xu és la meva assassina a 300 per hora. És la que em posa en perill i em fa oblidar el somni banal que uneix els humans: estar en pau, segurs.»

Viola di Grado ha construït una novel·la orgànica, sensual, en què tot es pot tocar. Fusió d’Orient i Occident, Xangai hi batega violentament en cada pàgina: menjars, olors, cossos, neons, drogues, fúria, penombra, dolor, vísceres… El desig ho amara tot —cada pensament, cada membre— en una història inoblidable de sexe palpitant, dominació i estranyament.

Invisible d'Eloy Moreno

Autor/a: Eloy Moreno (Castelló de la Plana, 1976)

Editorial: Núvol de Tinta

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Espanyol

Traducció: Enric Batalla Argelich

Gènere: Novel·la juvenil

Número de pàgines: 304

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

He pogut llegir aquest llibre gràcies a l'Intercanvi de #elreductecatalà organitzat l'any passat per la Laura (@UnMonLiterari). Va ser ella mateixa qui em va enviar aquest llibre que havia vist infinitat de vegades però mai m'havia cridat l'atenció.

A les portes de l'Intercanvi d'enguany m'he forçat a llegir-lo, bé, més que ha llegir-lo, m'he hagut de forçar a començar-lo, perquè la resta ha vingut sol.

Com a ressenya només us diré que és un llibre que hauria de ser una lectura obligatòria a totes les escoles i instituts, tant per als alumnes com per als docents. Ens presenta diferents punts de vista en un cas d'assetjament escolar i, francament, fa patir, però també ens fa obrir els ulls.

Us deixo uns quants fragments perquè ho pugueu valorar pel vostre compte i us animo a llegir-lo.

"I, just en aquell moment, el noi espantat que observa el seu entrepà a terra acaba de descobrir que existeix la violència real. No la violència que està acostumat a veure cada dia a la televisió, aquella violència tan llunyana que afecta l’altra gent, en altres indrets... sinó la que ara mateix acaba de passar-li frec a frec.

Ha descobert, a més a més, l’altra cara de la violència, la que no s’esmenta mai: la de qui mira i no fa res. La de tots aquells companys que han vingut a veure l’espectacle però han decidit de no intervenir-hi; la dels que, davant d’una baralla, només saben treure la càmera del mòbil per, després, poder presumir del moment; la d’aquells que, davant d’un accident, prefereixen fer de tot menys ajudar; la d’aquells que, davant d’una injustícia, giren cap a l’altra banda, cap a on no hi ha res a veure".

"Enmig del parc, un noi s’agenolla per recollir tot el que li han llançat a terra: els llibres, l’estoig, la carpeta, l’autoestima..."

"Ja no quedava amb la Sara, ni amb la Martina, ni tan sols amb la Laura, tres de les seves millors amigues, d’aquelles millors amigues que se’n van anar allunyant quan es va convertir en víctima".

"I pensa en aquell nen, en tots aquells nens que, en comptes de gaudir de la vida, estan desitjant que se’ls acabi".


ESPAÑOL:

He podido leer este libro gracias al Intercambio de #elreductecatalà organizado el año pasado por Laura (@UnMonLiterari). Fue ella misma quien me envió este libro que había visto infinidad de veces pero nunca me había llamado la atención.

A las puertas del Intercambio de este año me he forzado a leerlo, bueno, más que a leerlo me he tenido que forzar a empezarlo, porque el resto ha venido solo.

Como reseña solo os diré que es un libro que tendría que ser una lectura obligatoria en todas las escuelas e institutos, tanto para el alumnado como para los docentes. Nos presenta diferentes puntos de vista en un caso de acoso escolar y, francamente, hace sufrir, pero también nos abre los ojos.

Os dejo algunos fragmentos (traducidos tal cual por mi del catalán 😅) para que podáis valorarlo vosotr@s mism@s y os animo a leerlo.

"Y, justo en aquel momento, el chico espantado que observa su bocadillo en el suelo acaba de descubrir que existe la violencia real. no la violencia que está acostumbrado a ver cada día en el televisor, aquella violencia tan lejana que afecta a otras personas, en otros lugares... si no la que ahora mismo acaba de vivir el mismo.

Ha descubierto, además, la otra cara de la violencia, de la que no se habla nunca: la de quien mira y no hace nada. La de todos aquellos compañeros que han venido a ver el espectáculo pero han decidido no intervenir; la de los que, ante una pelea, solo saben sacar la cámara del móvil para, después, poder presumir del momento; la de aquellos que, ante un accidente, prefieren hacer de todo menos ayudar; la de aquellos que, ante una injusticia, miran a otro lado, hacia no hay nada que ver".

"En medio del parque, un chico se arrodilla para recoger todo lo que le han tirado al suelo: los libros, el estuche, la carpeta, la autoestima...".

"Ya no quedaba con Sara, ni con Martina, tampoco con Laura, tres de sus mejores amigas, de aquellas mejores amigas que se fueron alejando cuando se convirtió en víctima".

"Y piensa en aquel niño, en todos aquellos niños que, en lugar de disfrutar de la vida, están deseando que se les acabe".




Sinopsi:

Emotiva, commovedora, diferent... Invisible narra, a través dels ulls d'un nen, una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres.

Qui no ha volgut ser invisible alguna vegada?

Qui no ha volgut deixar-ho de ser alguna vegada?

«El problema és que mai no l'he arribat a controlar bé, aquest poder: de vegades, com més ganes tenia de ser invisible més gent em veia, i en canvi, quan volia que tothom em veiés, al meu cos li agafava per desaparèixer.»

dilluns, 12 de desembre del 2022

El país dels sabirs d'Oriol Canosa

Autor/a: Oriol Canosa (Tarragona, 1975)

Editorial: Comanegra

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 152

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Oriol Canosa ens acosta al país dels sabirs a través dels viatges d'Ivan Vània, i jo vull agrair a l'editorial Comanegra que m'hagi acostat a aquesta història.

M'ha agradat tot. La manera de connectar del protagonista amb els habitants d'aquest indret. D'una manera molt prudent i amb molt respecte aconsegueix endinsar-se en la vida de la taigà i convertir-se en un més.

El vincle amb la natura i la terra dels seus habitants m'ha fascinat. Viuen al ritme que aquesta els marca i posant en valor tot allò que els ofereix. És una història molt humana formada per uns personatges molt tendres.

I també la manera com està escrit, com una mena de realisme màgic que el converteix en una petita joia i que denota un respecte total cap a la natura.

No sé ben bé que dir-vos més perquè quedeu convençudes de llegir-lo, però a banda de tot el que ja us he dit, l'edició és preciosa i el converteix en un regal ideal per aquestes dates.

Amants de la natura i dels llibres d'aventures, aquesta joia és per a vosaltres!


ESPAÑOL:

Oriol Canosa nos acerca al país de los aborígenes de la taiga (no he encontrado una traducción de "sabirs") a través de los viajes de Ivan Vània, y yo quiero agradecer a la editorial Comanegra que me haya acercado a esta historia.

Me ha gustado todo. La manera de conectar del protagonista con los habitantes del lugar. De una manera muy prudente y con mucho respeto consigue adentrarse en la vida de la taiga y convertirse en una más.

El vínculo con la naturaleza y con la tierra de sus habitantes me ha fascinado. Viven al ritmo que esta les marca y poniendo en valor todo lo que les ofrece. Es una historia muy humana formada por unos personajes muy tiernos.

Y también la manera como está escrito, como una especie de realismo mágico que lo convierte en una pequeña joya y que denota un respeto total hacia la naturaleza.

No sé que más deciros para convenceros de leerlo, pero a parte de todo lo que ya os he dicho, la edición es preciosa y lo convierte en un regalo ideal para estas fechas.

Amantes de la naturaleza y de los libros de aventuras, esta joya es para vosotr@s!




Sinopsi:

Ivan Vània no podia imaginar-se el que va trobar en aquells boscos. L’havien traslladat a la unitat de topògrafs de l’Exèrcit Imperial, i li van ordenar que dibuixés el mapa del país dels sabirs, una terra remota i poc explorada situada enmig de la immensa taigà que ocupava la part més oriental de l’Imperi. El viatge, senzillament, li capgirarà la manera de veure els altres. Ivan descobrirà que aquells pobles presumptament endarrerits i bàrbars guarden, discretament, una filosofia de vida molt més rica que la dels ocupants. Una història vestida amb tel de faula i carregada de màgia.

«I llavors va començar el murmuri. Asseguts sobre els travessers de fusta, uns quants centenars de sabirs entonaven una cançó que feia vibrar el pont. Els soldats, empesos per la superstició, es van apartar de la riba i van fer uns quants trets a l’aire per cridar reforços. Vània va entendre què estava passant i va baixar del pont».

dimarts, 29 de novembre del 2022

Las madres de Carmen Mola

Autor/a: Carmen Mola

Editorial: Alfaguara

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 464

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Crec que amb aquest llibre Carmen Mola torna als inicis. Després de l’impàs de “La bestia”, que no em va agradar, es recuperen els personatges i l’estil que em va fer patir tant amb els anteriors libres de la saga de “La novia gitana”.

És un llibre ple de tensió que he gaudit des del començament. Assassinats brutals, situacions límit i traumes que s’han de tractar. Tots aquests aspectes, i uns personatges que no deixen indiferent, fan una barreja molt interessant.

M’ha agradat poder seguir l’evolució dels personatges que ja coneixia. Han guanyat en complexitat, pel seu estil de vida i, com us he dit, pels traumes que arrosseguen.

Aquest últim lliurament m’ha servit per reconciliar-me amb l’”autora” després del desengany que em vaig emportar quan vaig conèixer la seva identitat (Antonio Mercero, Jorge Díaz i Agustín Martínez), perquè m’ha retornat les sensacions que vaig tenir al llegir el primer llibre.

Heu llegit algun dels llibres de Carmen Mola? Els heu gaudit o no són per vosaltres?


ESPAÑOL:

Creo que con este libro Carmen Mola vuelve a sus inicios. Después del impase de “La bestia”, que no me gustó, se recuperan los personajes y el estilo que me hizo sufrir tanto en los anteriores libros de la saga de “La novia gitana”.

Es un libro lleno de tensión que he disfrutado desde el primer momento. Asesinatos brutales, situaciones límite y traumas que deben ser tratados. Todos estos aspectos, y unos personajes que no dejan indiferente, hacen una mezcla muy interesante.

Me ha gustado poder seguir la evolución de los personajes que ya conocía. Han ganado en complejidad, por su estilo de vida y, como os he dicho, por los traumas que arrastran.

Esta última entrega me ha servido para reconciliarme con la “autora” después del desengañó que me llevé al conocer su identidad (Antonio Mercero, Jorge Díaz y Agustín Martínez), porque me ha devuelto las sensaciones que tuve al leer el primer libro.

¿Habéis leído alguno de los libros de Carmen Mola? ¿Os han gustado o preferís otro estilo?



Sinopsis:

La inspectora Elena Blanco atraviesa el depósito de la Grúa Municipal Mediodía II de Madrid hasta llegar a una vieja furgoneta que expele un olor putrefacto. Dentro está el cadáver de un hombre con un burdo costurón que asciende del pubis al abdomen. Los primeros resultados de la autopsia aclaran que a este toxicómano le arrancaron algunos órganos y en su lugar colocaron un feto. Los análisis de ADN revelan que se trata de su hijo biológico. A los pocos días, aparece en la zona portuaria de A Coruña el cuerpo de un asesor fiscal que ha sido asesinado con el mismo modus operandi. ¿Qué relación existe entre ambas víctimas? ¿Y dónde están las madres de los bebés? Se abre así la investigación del nuevo y perturbador caso de la Brigada de Análisis de Casos. Mientras la relación entre Elena y Zárate se hace cada vez más complicada, todos los indicios los acercarán a una misteriosa organización a la que nadie parece poder acercarse sin morir.

dilluns, 28 de novembre del 2022

Reunió de Natasha Brown

Autor/a: Natasha Brown (Badalona, 1982)  

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Maria-Arboç Terrades

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 120

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

No tenia clar si fer la ressenya d'aquest llibre o no fer-la (en tinc moltes de pendents), però al final m'he decidit perquè, tot i que no m'hagi entusiasmat, li vull donar un cert valor.

És una clara denúncia a la discriminació i el racisme a Europa. Ens explica les dificultats que té la protagonista, una noia, jove, negra i de classe treballadora, per introduir-se a la societat britànica i ens parla, també, del món laboral dirigit bàsicament per homes, de la competitivitat que existeix i que, vulguem o no, ens afecta; de xenofòbia i de racisme social.

La meva falta d'entusiasme al llegir-lo és per la manca de profunditat que he trobat al parlar de tots aquests temes. He tingut la sensació de llegir un recull de fets però sense un anàlisi per part de l'autora. Entenc que deixa via lliure perquè traguem les nostres conclusions, però en aquest cas, les meves ja les tinc clares i m'hauria agradat conèixer el seu punt de vista.

Em sap greu que la meva opinió no sigui positiva del tot perquè havia llegit que era un llibre imprescindible, però a mi no m'ho ha semblat.

Les persones que l'heu llegit, què en penseu?


ESPAÑOL:

No tenía claro si hacer la reseña de este libro o no hacerla (tengo muchas de pendientes), pero al final me he decidido porque, aunque no me ha entusiasmado, quiero darle un cierto valor.

Es una clara denuncia a la discriminación y el racismo en Europa. Nos explica las dificultades que tiene la protagonista, una chica joven, negra y de clase trabajadora, para introducirse en la sociedad británica, y nos habla también, del mundo laboral dirigido básicamente por hombres, de la competitividad que existe y que, queramos o no, nos afecta; de xenofobia y de racismo social.

Mi falta de entusiasmo al leerlo es por la falta de profundidad que he encontrado al tratar todos estos temas. He tenido la sensación de leer una recopilación de hechos pero sin un análisis por parte de la autora. Entiendo que deja vía libre para que saquemos nuestras conclusiones pero en este caso, las mías ya las tengo claras y me hubiera gustado conocer su punto de vista.

Me sabe mal que mi opinión no sea del todo positiva porque había leído que era un libro imprescindible, pero a mi no me lo ha parecido.

A las personas que lo habéis leído, qué os ha parecido?



Sinopsi:

Sigues amable encara que l’ambient et sigui hostil. Ves a la universitat, educa’t, fes una carrera professional profitosa. Compra’t un pis, compra obres d’art, compra alguna mena de felicitat. Però, sobretot, abaixa el cap. Estigues calladeta. I tira endavant.

La narradora d’aquesta història, una dona negra britànica i d’origen humil, ha aconseguit a còpia d’esforç i sacrificis que li ofereixin un alt càrrec en un banc d’inversions. La seva parella, un home blanc i ric, l’ha convidat a una festa a la casa de camp dels seus pares amb l’esperança que la reunió l’acabarà de fer acceptable per a la família. Però les peces no sempre encaixen, i justament ara, que sembla que ho té tot a l’abast, tot comença a ensorrar-se al seu voltant. 

Aquesta és una història sobre moltes altres històries —històries de raça i de classe, de seguretat i de llibertat, de vencedors i vençuts. Però és abans que res la història d’una dona que gosa agafar el control del seu propi destí, fins i tot posant la seva vida en joc. Reunió és una primera novel·la impressionant, sòlida i intel·ligent, escrita amb un estil torrencial poderosíssim i una precisió poc habitual.