He llegit aquesta novel·la
després d’haver llegit Blancanieves debe morir, de la mateixa autora. La
primera em va agradar molt i tenia clar que tornaria a llegir algun altre
llibre seu.
Aquesta segona segueix el mateix
estil, és una novel·la ben escrita, amb unes descripcions molt bones i donant
girs a l’historia que mantenen la tensió, però he trobat que, durant el desenvolupament, apareixen massa
personatges (diferents famílies) que si no estàs molt pendent poden conduir-te
a error. En el meu cas, el fet que els noms siguin alemanys no ajuda ;)
La trama gira entorn de temes
actuals com són l’ecologia, la corrupció, el món digital, etc., i sobre aquests
van sortint els diferents sospitosos de l’assassinat d’un activista mediambiental.
Potser es barregen massa temes però això ajuda a crear tensió.
El final és previsible, però es
pot perdonar perquè la novel·la és entretinguda.
Sinopsi:
Un hallazgo macabro saca a Oliver
von Bodenstein de la cama: se ha encontrado una mano humana en el zoo de
Kronberg. Alguien ha envenenado y asesinado al profesor de instituto y líder
del partido ecologista Ulrich Pauly. Este ferviente activista medioambiental
era tan admirado por sus alumnos como odiado por sus detractores, los magnates
de la zona con intereses radicalmente opuestos a los suyos, a quienes han
concedido el contrato de una nueva carretera de circunvalación en la zona.
¿Pero es eso suficiente para querer verlo muerto? Oliver y su colega Pia se
enfrentan de nuevo a un caso muy engañoso en la pequeña región del Taunus,
donde siempre se calla más de lo que se dice.
