Les filles de la criada de Sonsoles Ónega

Autor/a: Sonsoles Ónega Salcedo (Madrid, 1977)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Espanyol

Traducció: Núria Parés Sellarès  

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 464

CATALÀ:

Aquesta novel·la em va arribar gràcies al Grup 62, i és per això que me la vaig llegir, d’una altra manera no crec que m’hagués cridat l’atenció. Tot i que pot ser una bona opció per passar el temps amb una lectura lleugera, no la considero mereixedora d'un premi literari. És cert que no conec els criteris específics pels quals es lliuren aquests premis però estic segura que s’hi deuen presentar obres més treballades. En aquest, la trama, tot i ser interessant, no destaca per sobre d'altres obres.

El llibre resulta una lectura fàcil i entretinguda, i aquí vaig coincidir amb la impressió de la meva mare, qui el va llegir abans que jo i va gaudir-ne bastant més. Personalment, tot i que no m'ha desagradat com a història i pel potencial que té, no ha aconseguit captivar-me. Malgrat ser lleugera, la novel·la presenta algunes mancances que impedeixen que la consideri bona, com per exemple que no aprofundeix en cap dels temes que toca. Això ha impedit que hagi creat cap tipus de vincle amb els personatges o m’hagi sentit immersa en la trama. En definitiva, és una lectura que vaig completar sense trobar-hi una profunditat que em generés  un interès sostingut ni ganes de devorar les pàgines amb avidesa.

Un dels aspectes que em va decebre va ser la manera com es tracten les diferències de classe entre els personatges. S'hi estigmatitza les persones de classe baixa, especialment les dones, mentre que les de classe alta es presenten com a intel·ligents, valentes i triomfadores. Aquesta dinàmica podria haver estat abordada amb més subtilesa i matisos, evitant reforçar estereotips.

En resum, "Les filles de la criada" pot ser una elecció adequada per a aquelles persones que busquen una lectura lleugera i sense grans pretensions literàries, però no em sembla que destaqui suficientment per ser premiada.

ESPAÑOL:

Esta novela me llegó gracias al Grup 62, y por eso me la leí, de otro modo no creo que me hubiera llamado la atención. Aunque puede ser una buena opción para pasar el tiempo con una lectura ligera, no la considero merecedora de un premio literario. Es cierto que no conozco los criterios específicos por los que se entregan estos premios pero estoy segura de que deben presentarse obras más trabajadas. En ésta, la trama, aunque interesante, no destaca por encima de otras obras.

El libro resulta una lectura fácil y entretenida, y aquí coincidí con la impresión de mi madre, que lo leyó antes que yo y disfrutó bastante más. Personalmente, aunque no me ha desagradado como historia y por su potencial, no ha logrado cautivarme. Pese a ser ligera, la novela presenta algunas carencias que impiden que la considere buena, como por ejemplo, que no profundiza en ninguno de los temas que toca. Esto ha impedido que haya creado ningún tipo de vínculo con los personajes o me haya sentido inmersa en la trama. En definitiva, es una lectura que completé sin encontrar una profundidad que me generara un interés sostenido ni ganas de devorar las páginas con avidez.

Uno de los aspectos que me decepcionó fue la forma en que se tratan las diferencias de clase entre los personajes. Se estigmatiza a las personas de clase baja, especialmente a las mujeres, mientras que las de clase alta se presentan como inteligentes, valientes y triunfadoras. Esta dinámica podría haber sido abordada con mayor sutileza y matices, evitando reforzar estereotipos.

En resumen, "Las hijas de la criada" puede ser una elección adecuada para aquellas personas que buscan una lectura ligera y sin grandes pretensiones literarias, pero no me parece que destaque lo suficiente para ser premiada.

Sinopsi:

Hi ha secrets de família que mereixen ser contats.

Aquesta és la història d'un d'aquests secrets.

Una nit de febrer del 1900, tot just estrenat el segle XX, a la casa pairal d’Espíritu Santo arriben al món dues nenes, la Clara i la Catalina, els destins de les quals ja estaven escrits. Malgrat tot, una venjança inesperada sacsejarà per sempre les seves vides i les de tots els Valdés.

La Inés, matriarca de la saga i esposa fidel d’en Gustavo, haurà de sobreviure al desamor, al dolor de l’abandonament i a les lluites de poder per convertir la seva vertadera filla en hereva de tot un imperi, en una època en què a les dones no se’ls permetia decidir sobre les seves vides.

Les filles de la criada és una història màgica i al mateix temps realista, en una Galícia extraordinària, sobre homes i dones que es rebel·len contra el seu propi destí a la recerca de la veritat.