Solastàlgia d'Ada Castells

Autor/a: Ada Castells (Barcelona, 1968)

Editorial: L'Altra Editorial

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 208

CATALÀ:

*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

"Solalstàlgia" és un llibre que enganxa amb el seu ritme àgil i un humor càustic amb una trama apocalíptica que, tot i que no ens ho pugui semblar, destil·la gran dosi de realisme. La narrativa està plena d'escenes que ens fan reflexionar sobre temes que abasten des de la salut mental fins a la maternitat, les complexitats de conviure amb una filla adolescent i les tensions que això comporta. La protagonista té clar que el canvi climàtic és el precursor de la fi del món, una percepció que transmet una gran sensació d'angoixa.

Malgrat la temàtica carregada d'angoixa i tristesa, l'obra no esdevé una experiència fosca. També hi trobem ironia i un sentit de l'humor que proporcionen un equilibri a la lectura. L'autora critica l'allau de missatges apocalíptics que saturen la nostra societat i ens fa adonar de l'impacte que això provoca en la nostra salut mental.

M'afegeixo a la recomanació del llibre que em va fer la Jana ja que és una obra que no només proporciona entreteniment, sinó que també incita a la reflexió i ofereix una visió provocadora i única sobre temes molt actuals.

ESPAÑOL:

*La solastalgia es un término híbrido (consuelo + dolor) ideado por el activista australiano Glenn Albrecht. Designa la tristeza causada por la destrucción de nuestro entorno y, de paso, de todo el planeta Tierra.

"Solalstàlgia" es un libro que engancha con su ritmo ágil y un humor cáustico con una trama apocalíptica que, aunque no nos lo pueda parecer, destila gran dosis de realismo. La narrativa está llena de escenas que nos hacen reflexionar sobre temas que abarcan desde la salud mental hasta la maternidad, las complejidades de convivir con una hija adolescente y las tensiones que esto conlleva. La protagonista tiene claro que el cambio climático es el precursor del fin del mundo, una percepción que transmite gran sensación de angustia.

A pesar de la temática cargada de angustia y tristeza, la obra no se convierte en una experiencia oscura. También encontramos ironía y un sentido del humor que proporcionan un equilibrio en la lectura. La autora critica el alud de mensajes apocalípticos que saturan a nuestra sociedad y hace que nos demos cuenta del impacto que esto provoca en nuestra salud mental.

Me añado a la recomendación del libro que me hizo Jana puesto que es una obra que no sólo proporciona entretenimiento, sino que también incita a la reflexión y ofrece una visión provocadora y única sobre temas muy actuales.

Sinopsi:

«Entreveig finals, grandiloqüents o esllanguits, però sempre inevitables. L’únic que no en sé calibrar és l’abast. Soc jo sola qui s’ofega? O és només la nostra família? O és tota l’espècie humana? O és el planeta Terra?»

La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d’unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l’Empordà. A l’expedició l’acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L’objectiu és refundar l’edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l’amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L’amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.

*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.