Les mares no de Katixa Agirre

Autor/a: Katixa Agirre (Vitoria-Gasteiz, 1981)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Euskera

Traducció: Pau Joan Hernàndez  

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 192

CATALÀ:

"Les mares no" de Katixa Agirre és una obra que ens planteja amb valentia i sinceritat els aspectes menys glamurosos de la maternitat. Ens parla de la depressió postpart i ens convida a explorar les complexitats emocionals i les pressions socials que sovint es silencien.

Agirre aconsegueix generar empatia per la mare homicida, ja que la presenta com una víctima de la poca importància que es dona a la salut mental. A través d'una narració directa i sense embuts, l'autora ens endinsa en la ment d'una dona que ha parit recentment. L'estructura del relat transmet eficaçment el caos emocional que acompanya aquesta etapa de la vida.

Amb habilitat es qüestiona i s'esquincen alguns mites vinculats a les dones que han parit, desafia les expectatives tradicionals i ofereix una visió més realista i complexa de la maternitat. Trenca amb alguns estereotips, com el de la mare sacrificada o que renuncia als seus interessos a favor de la criança.

El llibre posa sobre la taula pensaments que moltes mares experimentem, però que sovint evitem verbalitzar per por de ser etiquetades com a #malasmadres. Amb aquesta obra, es crea un espai per a la reflexió sobre les experiències maternals.

És un llibre que genera moltes preguntes i dona poques respostes però serveix per fer-nos adonar que la maternitat no és tant idíl·lica com ens vol fer creure la societat des de temps remots. 

Si ets, com jo, del club de les #malasmadres t'agradarà.

ESPAÑOL:

"Las madres no" es una obra que nos plantea con valentía y sinceridad los aspectos menos glamurosos de la maternidad. Nos habla de la depresión postparto y nos invita a explorar las complejidades emocionales y las presiones sociales que a menudo se silencian.

Agirre logra generar empatía por la madre homicida, puesto que la presenta como una víctima de la poca importancia que se da a la salud mental. A través de una narración directa y sin tapujos, la autora nos adentra en la mente de una mujer que ha parido recientemente. La estructura del relato transmite eficazmente el caos emocional que acompaña a esta etapa de la vida.

Con habilidad se cuestiona y se rasgan algunos mitos vinculados a las mujeres que han dado a luz, desafía las expectativas tradicionales y ofrece una visión más realista y compleja de la maternidad. Rompe con algunos estereotipos, como el de la madre sacrificada o que renuncia a sus intereses a favor de la crianza.

El libro pone sobre la mesa pensamientos que muchas madres experimentamos, pero que a menudo evitamos verbalizar por miedo a ser etiquetadas como #malasmadres. Con esta obra se crea un espacio para la reflexión sobre las experiencias maternales.

Es un libro que genera muchas preguntas y da pocas respuestas pero sirve para darnos cuenta de que la maternidad no es tan idílica como nos quiere hacer creer a la sociedad desde tiempos remotos. 

Si eres, igual que yo, del club de las #malasmadres te gustará.

Sinopsi:

Trasbalsadora, incisiva i desafiant, ha estat unànimement aclamada per la crítica i ha crescut a l’escalf del boca-orella. Una de les autores més brillants d’Euskadi.

Una mare ofega els seus nadons a la banyera. Ara estaran bé, diu, mentre espera l’arribada de l’Ertzaina. La premsa serveix l’escàndol a l’opinió pública, i aquesta, horroritzada, es prepara per al judici paral·lel. Mentrestant, una escriptora trenca aigües i, en ple part, com una epifania, com un llamp, recorda que coneix la infanticida d’una altra vida.

L’escriptora, ara ja mare, es llança a investigar la veritat que batega darrere del crim dels nadons, que no és altra que una concepció de la maternitat forjada al llarg de la història per qui mai no ha parit: els homes. En paral·lel a la seva investigació, viurà en primera persona les tensions entre dues forces antagòniques: l’instint de criar i l’instint de crear.

Mitjançant una barreja magistral de gèneres, que abasten del thriller a la crònica o l’al·legat judicial, Katixa Agirre viatja al fons de la nit de la maternitat, on perviuen autores com Sylvia Plath o Doris Lessing, i, descarada i valenta, trenca totes les convencions per desafiar-ne els últims tabús.