Els aeròstats d'Amélie Nothomb

Autor/a: Fabienne Claire Nothomb (Kobé, Japó, 1967)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Francès

Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 144

CATALÀ:

Com ja sabeu, vaig quedar completament atrapada per l'estil de Nothomb. Aquesta autora belga, excèntrica i inconfusible, domina com pocs la sàtira, i aconsegueix que cada obra seva estigui carregada de subtilesa i enginy. En aquest llibre, aquesta característica no és una excepció.

Els seus personatges solen ser solitaris, mancats d'amor i plens de complexitats internes. Igual que en altres novel·les de la seva obra, les relacions entre els personatges d'aquest llibre no són simples; més aviat es presenten com a estructures complexes, definides per la pobresa de les connexions emocionals o la incapacitat de mostrar els sentiments.

Amb aquesta obra Nothomb aprofita per fer un homenatge als clàssics de la literatura europea. A través de lectures com La metamorfosi de Kafka o La Ilíada d'Homer, els personatges, especialment en la relació entre un estudiant i la seva professora, evolucionen i es transformen. A mesura que els protagonistes es submergeixen en la literatura, les seves pròpies vides i relacions prenen noves dimensions i canvien.

Amb Els aeròstats, Nothomb ens parla del poder de la lectura en l'educació i el creixement personal, en el seu estil característic, tan irònic com profund. Aquest és un dels aspectes més atractius del llibre: la manera en què la lectura es presenta com una eina de transformació tant individual com col·lectiva.

ESPAÑOL:

Como ya sabéis, quedé completamente atrapada por el estilo de Nothomb. Esta autora belga, excéntrica e inconfundible, domina como pocos la sátira, logrando que cada obra suya esté cargada de sutileza e ingenio. En ese libro, esta característica no es una excepción.

Sus personajes suelen ser solitarios, carentes de amor y llenos de complejidades internas. Al igual que en otras novelas de su obra, las relaciones entre los personajes de este libro no son simples; se presentan más bien como estructuras complejas, definidas por la pobreza de las conexiones emocionales o la incapacidad de mostrar los sentimientos.

En esta obra Nothomb aprovecha para hacer un homenaje a los clásicos de la literatura europea. A través de lecturas como La metamorfosis de Kafka o La Ilíada de Homero, los personajes, especialmente en la relación entre un estudiante y su profesora, evolucionan y se transforman. A medida que los protagonistas se sumergen en la literatura, sus propias vidas y relaciones adquieren nuevas dimensiones y cambian.

Con Los aerostatos, Nothomb nos habla del poder de la lectura en la educación y el crecimiento personal, en su estilo característico, tan irónico como profundo. Éste es uno de los aspectos más atractivos del libro: la forma en que la lectura se presenta como una herramienta de transformación tanto individual como colectiva.

Sinopsi:

Amélie Nothomb en plena forma: un elogi de la lectura gens trivial, gens previsible i, per sobre de tot, gens innocent.

L’Ange té dinou anys, viu a Brussel·les i és una estudiant de filologia excel·lent. Per fer una mica de diners, es decideix a donar classes particulars de literatura a en Pie, un adolescent de setze anys a qui no li agrada llegir. Segons el criteri del seu pare despòtic, sembla que el noi és dislèctic i té problemes de comprensió lectora. En el fons, però, el problema és molt més simple: odia els llibres amb la mateixa assertivitat amb què odia els seus pares. A ell, el que l’apassiona de veritat són les matemàtiques i els zepelins.

Mentre l’Ange esperona el seu alumne amb algunes lectures, el pare espia les sessions clandestinament. A poc a poc, però, la curiositat d’en Pie va despertant: clàssic rere clàssic, la literatura exerceix la seva força, com el gas que permet que els aeròstats, feixucs, s’elevin lleugers cap al cel. Tanmateix, la relació entre la jove professora i el seu deixeble es va consolidant, fins que el vincle entre tots dos es transforma definitivament.

La nova novel·la d’Amélie Nothomb és un elogi de la lectura que defuig la trivialitat, gens previsible i, per sobre de tot, gens innocent.