Baumgartner de Paul Auster

Autor/a: Paul Auster (Nueva Jersey, 1947 - Brooklyn, 2024)

Editorial: Grup 62

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Anglès

Traducció: Ernest Riera Arbussà

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256

CATALÀ:

Paul Auster és un autor que sempre m'ha agradat, ja ho he dit en anteriors entrades i, tot i que la novel·la 4321 em va resultar una lectura lenta, totes tenen el segell inconfusible d'Auster: històries profundes, personatges complexos i una narrativa que et fa aturar a reflexionar.

Amb Baumgartner, però, l'experiència ha estat diferent. La veritat és que l'he llegit i, en tancar l'última pàgina, m'he quedat amb una estranya sensació d’indiferència. La novel·la em sembla un repàs personal, una mena de collage de moments vitals que l'autor comparteix amb nosaltres. No arriba a ser una autobiografia, però desprèn una atmosfera molt intimista, gairebé com si estiguéssim llegint fragments d'un diari personal.

El tema de la soledat, que és molt característic de l’obra d’Auster, està present en tot el llibre i s’aborda amb aquella veu tan seva, serena i plena de matisos melancòlics. La seva escriptura, sempre precisa, desprèn un encant fosc i contingut que, malgrat tot, no aconsegueix mantenir l'impuls inicial. Perquè sí, Baumgartner és un llibre que comença amb força però que va perdent vigor a mesura que avancem, com si la narrativa s'anés apagant lentament.

I, tot i que no puc negar la seva mestria a l'hora d'escriure, aquesta no és una novel·la que recomanaria als qui volen descobrir Auster per primera vegada. Més aviat, és una lectura que potser ni els seguidors més fidels de l'autor sabran apreciar-la dins del seu context més ampli.

A vosaltres us ha passat mai amb un autor que us agrada, però que no heu connectat amb algun dels seus llibres?

ESPAÑOL:

Paul Auster es un autor que siempre me ha gustado, ya lo he dicho en anteriores entradas y aunque la novela 4321 me resultó una lectura lenta, todas tienen el sello inconfundible de Auster: historias profundas, personajes complejos y una narrativa que te hace detener a reflexionar.

Sin embargo, con Baumgartner la experiencia ha sido diferente. Lo cierto es que he leído el libro y, al cerrar la última página, me he quedado con una extraña sensación de indiferencia. La novela me parece un repaso personal, una especie de collage de momentos vitales que el autor comparte con nosotros. No llega a ser una autobiografía, pero desprende una atmósfera muy intimista, casi como si estuviéramos leyendo fragmentos de un diario personal.

El tema de la soledad, que es muy característico de la obra de Auster, está presente en todo el libro y se aborda con esa voz tan suya, serena y llena de matices melancólicos. Su escritura, siempre precisa, desprende un encanto oscuro y contenido que, sin embargo, no logra mantener el impulso inicial. Porque sí, Baumgartner es un libro que comienza con fuerza pero va perdiendo vigor a medida que avanzamos, como si la narrativa se fuera apagando lentamente.

Y, aunque no puedo negar su maestría a la hora de escribir, ésta no es una novela que recomendaría a quienes quieren descubrir a Auster por primera vez. Más bien, es una lectura que quizá ni los más fieles seguidores del autor podrán apreciarla.

¿Os ha pasado alguna vez con un autor que os gusta mucho, pero que no habéis conectado con alguno de sus libros?

Sinopsi:

Paul Auster torna set anys després amb una novel·la lluminosa i brillant.

Paul Auster torna set anys després amb una novel·la lluminosa i brillant. Una història tensa i expansiva sobre l'amor, el desig, la pèrdua, la memòria i la solitud protagonitzada per Seymor Baumgartner, un professor de filosofia a punt de jubilar-se.

La vida d’en Baumgartner ha estat marcada per l’amor profund i permanent per la seva dona, l’Anna, que va morir en un accident de natació fa nou anys. Amb setanta-un anys, en Baumgartner continua atrapat pels records i pels petits entrebancs quotidians, i lluita per acostumar-se a la seva absència. La visita d'una jove, estudiosa de l'obra de la seva dona, trasbalsa el seu dia a dia.