La cosina Rachel de Daphne du Maurier

Autor/a: Daphne du Maurier (Londres, 1907– Cornualla, 1989)

Editorial: Viena

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Anglès

Traducció: Marta Pera Cucurull

Gènere: Intriga

Número de pàgines: 411

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

M'animo a fer la ressenya tot mirant la pel·lícula inspirada amb el llibre i tot bevent una infusió.

Començo dient que, així com La pomera i altres contes em va avorrir una mica, aquest llibre m'ha agradat força. A banda que m'ha semblat més àgil, hi ha ajudat haver-lo llegit conjuntament amb altres membres de #ElReducteCatalà.

M'ha resultat curiós que hi hagi tanta disparitat d'opinions, la veritat és que, en un sentit o en un altre, és un llibre que no ha deixat indiferent a ningú.

És una novel·la que manté el suspens en tot moment i que durant el desenvolupament la tensió creix fins que arriba a un final sorprenent i, pel meu gust, ben trobat. Es podria dir que és una barreja d'intriga, romanticisme i misteri.

Tots els personatges m'han semblat potents, o pel seu caràcter, o pel sentit que donen a la novel·la, o bé perquè m'han tret de polleguera, tan els principals com els secundaris estan molt ben definits.

Com a conclusió, és un llibre inquietant, tranquil (en algun punt una mica massa) i molt, molt ben escrit. L'autora juga amb el lector des del començament fins al final i sense estridències, sinó en "plan" anar fent. Per això, si voleu llegir un clàssic amb força intriga, us el recomano molt.

Comentari de la lectura conjunta:

La veritat és que ens ho hem passat molt bé comentant el llibre. Hem creat mil i una teories i totes ben diferents, com us he dit, hi ha hagut opinions de tots colors, però hem pogut parlar de masclisme, d'empoderament de les dones, de tisanes i de malalties.

Algunes hem trobat el llibre bo, altres no tant, unes altres lent però, per una raó o una altra, l'hem pogut gaudir cada una a la nostra manera.

S'han arribat a crear dos equips, el #teamRachel i el #teamPhilip, i cada un ha anat defensant la seva postura fins al final, tot i que durant el recorregut també hi ha hagut canvis de jaqueta 😅.

I per no espatllar el final no diré gran cosa més, però crec que aquesta lectura ens pot donar conversa per uns quants dies més.

ESPAÑOL:

Me animo a hacer la reseña viendo la película inspirada en el libro y bebiendo una infusión.

Quiero empezar matizando que Los pájaros y otros relatos me aburrió un poco pero este me ha gustado mucho. Me ha parecido más ágil y también ha ayudado el haberlo leído en una lectura conjunta con miembros de #ElReducteCatalà.

Me ha parecido curioso que haya habido tanta disparidad de opiniones, la verdad es que, en un sentido o en otro, nadie se ha quedado indiferente.

Es una novela que mantiene el suspense en todo momento y que durante el desarrollo la tensión crece hasta llegar a un final sorprendente y muy bien cerrado. Se podría decir que es una mezcla de intriga, romanticismo y misterio.

Todos los personajes me han parecido muy potentes, por su carácter, por el sentido que dan a la novela, o porque me han sacado de quicio, tanto los principales como los secundarios están muy bien encontrados.

Como conclusión deciros que es un libro inquietante, tranquilo (en algún punto quizás demasiado) y está muy, muy bien escrito. La autora juega con el lector desde el inicio hasta el final y sin estridencias sino en plan relajado. Por todo esto, si queréis leer un clásico con mucha intriga, os lo recomiendo de verdad.

Sinopsi:

Una obra mestra del suspens, amb una tensió psicològica que perdura fins molt després de l'última pàgina

Orfe des de ben petit, Philip Ashley ha estat criat pel seu cosí Ambrose, un afable terratinent de Cornualla vint anys més gran que ell, que li ha fet de pare. Fins ara, tots dos han viscut sense neguits en un casalot isolat, seguint una rutina inamovible. Però tot d’una l’Ambrose decideix viatjar a Itàlia per raons de salut i allà coneix una parenta llunyana anomenada Rachel, vídua d’un comte que va morir en duel i que, segons sembla, la va deixar endeutada de per vida. Al cap de molt poc, l’Ambrose envia una carta a en Philip anunciant-li que ha decidit casar-s’hi i, poc després, en Philip rep una nova missiva, aquesta vegada de la seva cosina Rachel, en què li notifica que, per efecte d’una estranya malaltia, l’Ambrose ha mort sobtadament i ha estat enterrat a Itàlia.