Autor/a: Manon Steffan Ros (Llanddeiniolen, Gal·les, 1983)
Editorial: Periscopi
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Gal·lès
Traducció: Emyr Gruffydd i Miquel Saumell Santaeugènia
Gènere: Ficció contemporània
Número de pàgines: 176
Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.
CATALÀ:
El llibre blau de Nebo ens explica una història distòpica, ens parla d'un abans i d'un després del Final a través d'un dietari escrit per una mare i el seu fill. Però hi ha molt més.
Una de les coses que m'agradaria destacar de llibre és la relació mare-fill, ja que, com us podeu imaginar, en les circumstàncies que els toca viure, és una relació molt intensa. M'ha agradat la manera que tenen l'un i l'altra d'explicar la seva visió dels fets. També m'ha agradat que es constata que, tot i la vida senzilla que porten són feliços, tenen tot el que necessiten i, encara que enyoren algunes de les comoditats d'abans del Final, són capaços de tirar endavant d'una manera més reposada, són uns supervivents. El que m'ha cridat l'atenció és el respecte que tenen per les propietats alienes davant la realitat que viuen i el retorn a recuperar una actitud respectuosa amb la natura.
Cal agraïr a l'autora la implicació amb la seva llengua, el gal·lès, aquestes són les seves paraules: "Saber gal·lès és una riquesa i un motiu de felicitat. De jove protegia aquest tret identitari, com si fos fràgil; ara en canvi en parlo arreu: en comptes d'empetitir el meu món, el gal·lès l'engrandeix. No aniria enlloc, si tot el dia pensés que la meva llengua morirà. És un honor poder escriure en gal·lès". Aquest activisme queda plasmat en aquest llibre, les referències literàries que hi apareixen, que són moltes, totes són en gal·lès.
Aquest ha estat el meu primer Periscopi de l'any i, un cop més, ha estat un gran encert!
L'heu llegit? Què us ha semblat?
ESPAÑOL:
El libro azul de Nebo nos cuenta una historia distópica, nos habla de un antes y un después del Final a través de un dietario escrito por una madre y su hijo. Peo hay mucho más.
Una de las cosas que me gustaría destacar del libro es la relación madre-hijo, ya que, como os podéis imaginar, en las circunstancias que les toca vivir, es una relación muy intensa. Me ha gustado la manera que tienen de contar su visión de los hechos. También me ha gustado que se constata que, aunque llevan una vida sencilla son felices, tienen todo lo que necesitan y, aunque echan de menos algunas de las comodidades de antes del Final, son capaces de tirar adelante de una manera más reposada, son unos supervivientes. lo que me ha llamado la atención es el respeto que tienen por las propiedades ajenas ante la realidad que viven y el retorno a recuperar una actitud respetuosa con la naturaleza.
Es de agradecer la implicación de la autora con su lengua, el galés, estas son sus palabras en referencia a ello: "Saber galés es una riqueza y un motivo de felicidad. De joven protegía este rasgo identitario, como si fuera frágil; ahora en cambio lo hablo en todas partes: en lugar de empequeñecer mi mundo, el galés lo engrandece. No iría a ninguna parte, si todo el día pensara que mi lengua morirá. Es un honor poder escribir en galés". Este activismo queda plasmado en este libro, las referencias literarias que aparecen, que son muchas, todas son en galés.
Este ha sido mi primer Periscopi del año y, una vez más, ha sido un gran acierto!
¿Lo habéis leído? Qué os ha parecido?
Sinopsi:
El petit Siôn i la seva mare sobreviuen aïllats en un racó inhòspit del nord de Gal·les després d’una catàstrofe nuclear. Els dos comparteixen un diari on mostren com s’adapten a aquesta nova realitat, i on plasmen tot allò que no gosen dir-se.
Amb una reflexió profunda i emotiva sobre els vincles amb la família i l’entorn, aquesta obra ha estat escollida com la millor de l’any a Gal·les. El Llibre Blau de Nebo s’endinsa en la importància de la memòria col·lectiva i qüestiona què fem amb la nostra identitat quan sembla que tot està perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada