Idaho d'Emily Ruskovich

Autor/a: Emily Ruskovich 

Editorial: Les hores

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Anglès

Traducció: Àfrica Rubiés Mirabet

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 408

CATALÀ:

Si el Moisés em recomana un llibre, i a més a més me'l deixa, me l'he de llegir segur. He tardat més temps del que havia previst, però aquest estiu l'he pogut acabar.

Què us puc dir de la novel·la? Doncs que deixant de banda alguns punts que es fan una mica lents, la resta m'ha agradat força. Els sentiments, els pensaments dels personatges, sobretot de l'Ann i la Jenny, m'han impactat.

L'Emily ens explica els efectes que una tragèdia familiar té en les persones. D'entrada em va cridar l'atenció aquesta tragèdia, volia saber-ne més i més (ja coneixeu el meu interès per la novel·la negra 😎), però arriba un moment que el fet en sí passa a ser secundari i el que realment marca la lectura és la part emocional.

Hi ha alguns aspectes que queden oberts, no sé si és bo o dolent, personalment hauria preferit que quedessin tancats però tot és qüestió de gustos.

Aquest és un altre llibre que us recomano però crec que no és per llegir-lo en qualsevol moment. De fet, jo el vaig començar i el vaig deixar aparcat una temporada perquè és una lectura que necessita concentració, hi ha molts salts en el temps i molts contrastos de sentiments.

Llegint el llibre m'han entrat ganes de moure'm per Idaho, aquell indret bonic i salvatge. Hi heu estat?

ESPAÑOL:

Si Moisés me recomienda un libro, y encima me lo deja, me lo leo seguro. He tardado más tiempo del previsto pero este verano lo he podido acabar.

Qué puedo contaros de la novela? Pues que dejando de lado algunos puntos que se hacen un poco lentos, el resto me ha gustado. Los sentimientos, los pensamientos de los personajes, sobre todo de Ann y Jenny, me han impactado.

Emily nos explica los efectos que una tragedia familiar tiene en las personas. De entrada me llamó la atención esta tragedia, quería saber todos los detalles (ya conocéis mi interés por la novela negra 😎), pero llega un momento que el hecho en sí pasa a ser secundario y lo que realmente marca la lectura es la parte emocional.

Hay algunos aspectos que quedan abiertos, no sé si es bueno o malo, personalmente preferiría que se hubieran cerrado pero todo es cuestión de gustos.

Este es otro libro que os recomiendo pero creo que no puede leerse en cualquier momento. Yo lo empecé y lo aparqué una temporada porque es una lectura que necesita concentración, hay muchos saltos en el tiempo y muchos contrastes de sentimientos.

Leyendo el libro me han entrado ganas de moverme por Idaho, ese lugar bonito y salvaje. ¿Habéis estado?

Sinopsi:

Un dia calorós d’agost, una família condueix fins a una clariana de la muntanya per recollir llenya de bedoll. La mare, la Jenny, és l’encarregada de tallar les branques petites amb un destraló. En Wade, el pare, en fa l’apilament. Les dues filles, la June i la May, de nou i sis anys, beuen llimonada, fan fora les mosques, es fan la guitza i canten fragments de cançons mentre passa el temps. Però aleshores té lloc un fet impactant, totalment inesperat, un acte tan extrem que dispersarà la família en totes direccions.

Una història explicada des de múltiples perspectives en la qual el dolor, l’amor i la memòria acompanyen tots els personatges. Una reflexió poderosa sobre la importància del perdó i la capacitat de viure amb mitges veritats.