Autor/a: Colson Whitehead (New York, 1969)
Editorial: Periscopi
Any de la primera edició: 2020
Llengua original: Anglès
Traducció: Laia Font i Mateu
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 245
Premi Pulitzer 2020
CATALÀ:
Durant molts anys, si eres negre als Estats Units era igual si eres bona persona o no, igualment podies acabar tancat en un reformatori. I això és el que li passa a l'Elwood, el protagonista d'aquesta història.
Per una cruel casualitat de la vida se'l relaciona amb un crim del qual no ha format part i és tancat a la Nickel, un reformatori juvenil on segreguen els nois pel color de la pell i els maltracten físicament i psicològicament, sobretot als negres.
L'autor s'inspira amb la Florida School for Boys que va estar en funcionament durant més de 100 anys. Com us podeu imaginar, no és una lectura fàcil i agradable. Ens parla de racisme en la societat americana, i el de les institucions, ens explica uns fets colpidors que patien, bàsicament, els ciutadans negres i que eren silenciats però acceptats.
Aquest llibre és una denúncia a una realitat que, tot i que en menor mesura, continua sent rellevant actualment.
Entenc que Colson guanyés amb aquesta novel·la el Premi Pulitzer 2020, però per la denúncia i la crítica social dels fets, la novel·la en sí, tot i que m'ha agradat força, crec que es queda curta en l'expressió dels sentiments, tan dels uns com dels altres. M'ha semblat una relació de fets detallada però he trobat a faltar aquesta part més emocional.
Heu llegit a Colson Whitehead? Què us ha semblat? Em recomaneu El ferrocarril subterrani?
Segons Colson Whitehead aquest llibre "neix de la impotència". "El racisme continua viu i impune", afegeix.
"Hem de creure dins la nostra ànima que som algú, que som importants, que mereixem respecte, i hem de caminar cada dia pels carrers de la vida amb aquest sentit de la dignitat i aquest sentit de ser algú. Si no tenia això, què tenia?"
"No n'hi ha prou amb sobreviure, has de viure".
ESPAÑOL:
Durante muchos años, si eras negro en Estados Unidos daba lo mismo si eras buena persona o no, igualmente podías acabar encerrado en un reformatorio. Y esto es lo que le pasa a Elwood, el protagonista de esta historia.
Por una cruel casualidad de la vida se lo relaciona con un crimen en el que no ha tenido nada que ver y lo encierran en la Nickel, un reformatorio juvenil donde segregan a los chicos por el color de la piel y los maltratan física y psicológicamente, sobre todo a los negros.
El autor se inspira con la Florida School for Boys que estuvo en funcionamiento durante más de 100 años. Como podéis imaginaros, no es una lectura fácil y agradable. Nos habla de racismo en la sociedad americana, y en sus instituciones, nos explica unos hechos muy graves que sufrían, básicamente, los ciudadanos negros y que eran silenciados pero se aceptaban.
Este libro es una denuncia de una realidad que, aunque menos que antes, continúa produciéndose.
Entiendo que Colson ganara con esta novela el Premio Pulitzer 2020, pero por la denuncia y la crítica social de los hechos, la novela en si, aunque me ha gustado mucho, se me ha quedado un poco corta en la expresión de los sentimientos de todas las partes. Me ha parecido una relación de hechos detallada pero he echado de menos la parte más emocional.
¿Habéis leído a Colson Whitehead? ¿Qué os ha parecido? ¿Me recomendáis El ferrocarril subterráneo?
Sinopsi:
L’Elwood ha crescut a la Florida dels anys seixanta i està a punt de començar els estudis universitaris. Seriós, educat i treballador, somia participar en l’incipient moviment pels drets civils, fins que un error innocent el condemna a ingressar en un reformatori juvenil anomenat Acadèmia Nickel, on descobrirà que per a un noi negre n’hi ha prou amb un petit error per destruir tota opció de futur.
Els nois de la Nickel, que recrea la història real dels assassinats i abusos que van patir desenes de nens i adolescents afroamericans, s’endinsa en un dels episodis més foscos i violents del sistema educatiu dels Estats Units. Whitehead analitza la violència racial i els crims d’odi, la indiferència social, la deshumanització i la imposició de l’oblit en un text impactant i necessari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada