Autor/a: Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975)
Any de la primera edició: 2020
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 328
CATALÀ:
Vaig començar a llegir el llibre
amb el record d’Argelagues molt viu, però des del primer moment em va quedar
clar que no tenien res a veure. D’entrada em va sorprendre (i em va costar
agafar el ritme) per la barreja de frases en tres idiomes, català i castellà
bàsicament, però algunes frases també en anglès.
Una vegada superat això, vaig
viure una història de dones fortes, treballadores incansables, d’una amistat
que es va forjant a poc a poc i en base al respecte que mostren els uns pels
altres, de lluita per fer-se un lloc en un país nou.
Tot això, i més, és Ca laWenling. També trobem unes bones recomanacions literàries amb els llibres que
va llegint la protagonista mentre espera el seu torn, ara mateix em venen al
cap Claus i Lucas i l’Analfabeta d’Agota Kristof.
Segons la mateixa Gemma Ruiz,
l’objectiu de la novel·la és donar visibilitat al racisme que sovint pateix la
comunitat xinesa al nostre país.
Si us interessen les històries de
sororitat i d’integració cultural us el recomano molt. Si no sou racistes
també, i si en sou, encara més.
ESPAÑOL:
Empecé a leer el libro con el
recuerdo de Argelagues muy vivo, pero desde el primer momento me quedó claro
que no tenían nada que ver. De entrada me sorprendió (y me costó coger el
ritmo) por la mezcla de frases en tres idiomas, catalán y castellano
básicamente, pero algunas frases también en inglés.
Una vez superado esto, viví una
historia de mujeres fuertes, trabajadoras incansables, de una amistad que se va
forjando despacio y en base al respeto que muestran los unos por los otros, de
lucha por hacerse un lugar en un nuevo país.
Todo esto y mucha más es Donde Wenling. También encontramos unas buenas recomendaciones literarias con los
libros que va leyendo la protagonista mientras espera su turno, ahora mismo
recuerdo Claus y Lucas u la Analfabeta de Agota Kristof.
Según la misma Gemma Ruiz, el
objetivo de la novela es dar visibilidad al racismo que muchas veces sufre la
comunidad china en nuestro país.
Si os interesan las historias de
sororidad y de integración cultural os lo recomiendo mucho. Si no sois racistas
también, y si lo sois, aún más.
Sinopsis:
Que algú de l’altra punta de la
terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per
veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que
tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al
dia, sis dies a la setmana, amorrada als teus peus, a les teves mans i als teus
cabells, tingui la generositat d’explicar-te el seu món.
Hi ha un bon pessic de la Xina de
la Wenling, aquí dins. Un bon pessic de la província de Zhejiang, d’on va venir
un dia de fa deu anys. Però hi ha més perfums d’arreu, en aquesta casa de
manicures, esquilades i permanents. Hi ha jubilades de Gràcia, joves tossudes,
una embarassada enamorada, llàgrimes de la guerra del Vietnam, productes de
cosmètica francesos, injustícies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat.
Per això n’hi diuen ca la
Wenling: perquè la modèstia de fora amaga una autèntica reserva d’humanitat, un
catalitzador que arrenca confidències, desenterra tragèdies i fa esclatar
riallades. Un centre d’intercanvi d’afectes que fa tant servei al barri com
l’ambulatori, l’escola o el mercat.
I tibant tot el llibre de dalt a
baix, el regal d’una amistat. Perquè aquesta novel·la també celebra el trencar
el gel, el mirar als ulls, el començar una conversa. Perquè és possible
transformar el lost in translation en unes ganes boges de fer-se entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada