Ho faré igualment de Jeroni Muñoz

 

Autor/a: Jeroni Muñoz Soler (Manresa, 1973)

Editorial: Vincle

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 264

Premis: Teodor Llorente de Novel·la Negra

 

CATALÀ:

Assassinats, drogues, prostitució i una investigació policial trepidant és el que li ha merescut a Jeroni Muñoz el premi Teodor Llorente de Novel·la Negra 2020 de La Pobla de Vallbona.

És una novel·la que parla sobre la relació entre el poder i la corrupció en una ciutat mitjana, i està escrita de manera que l’intriga es manté fins al final, tot i que hi hagi coses previsibles.

El llibre vol ser una denúncia d’una manera de fer, cada vegada minoritària (vull creure), d’un poder majoritàriament patriarcal i ple d’estereotips. Vol fer visible que el poder, en el grau que s’ostenti, pot comportar situacions que caldria denunciar i no permetre. No hem de tenir por al poder perquè, sovint, governar és més senzill del que ens volen fer creure, i això és el que en Jeroni ens explica al seu llibre.

Estaré atenta a la seva evolució com a escriptor perquè segur que ens sorprendrà amb més estones interessants. Moltes gràcies per descobrir-me el teu llibre i molta sort!

Què en penseu vosaltres de la relació entre el poder i la corrupció? Creieu que tots els poderosos són corruptes? Jo crec que no, els corruptes solen ser els mediocres. Qui arriba al poder a base d’esforç i coneixements no té cap necessitat de corrompre’s.

ESPAÑOL:

Asesinatos, drogas, prostitución y una investigación policial trepidante es lo que ha hecho que Jerni Muñoz gane el premio Teodor Llorente de Novela Negra 2020 de la Pobla de Vallbona.

Es una novela que habla sobre la relación entre el poder y la corrupción en una ciudad mediana, y está escrita de manera que la intriga se mantiene hasta el final, aunque haya cosas previsibles.

El libro pretende se una denuncia de una manera de hacer, cada día en menor grado (o es lo que quiero creer), de un poder mayoritariamente patriarca y lleno de estereotipos. Quiere visibilizar que el poder, según el grado en el que se ostenta, puede comportar situaciones que se deben denunciar en lugar de permitir. No debemos tenerle miedo porque, generalmente, gobernar es más sencillo de lo que nos quieren hacer creer, y esto es lo que Jeroni nos explica en su libro.

Estaré atenta a su evolución como escritor porque seguro que nos sorprenderá con más ratos interesantes. Muchas gracias por descubrirme tu libro y mucha suerte!

¿Qué pensáis vosotr@s sobre la relación entre el poder y la corrupción? ¿Creéis que todos los poderosos son corruptos? Yo creo que no, los corruptos suelen ser los mediocres. Los que llegan al poder a base de esfuerzo y conocimientos no tienen ninguna necesidad de corromperse.

Sinopsi:

I si el poder és més senzill i proper del que imagines? Et fan creure que les regnes són llunyanes i elevades quan, en realitat, potser són embolicades pels carrers que trepitges cada dia. En una ciutat fins aleshores somnolent, uns assassinats portaran a dos policies uns dies que no oblidaran mai. Els barris on han viscut sempre, nous. Les amistats de tota la vida, de sobte desconegudes per a la sergent que dirigirà la investigació en què es troba involucrada una noia prostituïda des dels setze anys per aquells que l’havien de protegir. La corrupció que tan sols havien vist a la televisió, resulta ser ben a prop.

Tant, que els farà qüestionar fins i tot els actes propis i els de persones estimades. Sense voler-ho, comprovaran que la pau i la bondat no era res més que pols sobre la superfície de la realitat. Però, superat el terror de palpar la proximitat de la putrefacció, s’adonaran que han de mirar-la als ulls sense por per desemmascarar-la i extirpar personatges capaços d’amenaçar a una menor de qui abusen escridassant-li que “això és una puta democràcia i manem molt, nosaltres. Ho entens?”. Et voldran espantar però planta cara. És més simple del que sembla.