La campana de vidre de Sylvia Plath

Autor/a: Sylvia Plath (Boston, 1932 – Londres, 1963)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Anglès

Traducció: Marta Pera Cucurell

Gènere: Ficció literària

Número de pàgines: 312

CATALÀ:

Realment no sé quina ha estat la meva impressió d’aquest llibre, m’ha agradat, però no en excés.

Té un començament impactant però, pel meu gust, després decau força. Potser és així com es sentia l’autora i és el que volia transmetre, la seva angoixa i el seu turment. Cal destacar que havia de ser una dona forta i intel·ligent, perquè lluita contra aquests sentiments tot i que hi ha moments que es deixa portar pel seu entorn. L’angoixa molt haver de triar.

Hi ha un dels capítols, que és el que m’ha cridat més l’atenció, on es parla de diferents formes de suïcidar-se. He trobat que, tot i ser un tema molt dur, ho fa amb molta sensibilitat i amb el punt just de sarcasme.

Com a resum dir-vos que és un llibre clarament autobiogràfic ja que Sylvia Plath es va suïcidar amb 30 anys ficant el cap al forn. Jo, sense dubtar-ho, ho hauria fet prenent-me pastilles (no soc gens valenta).

Coneixeu l’obra poètica de Sylvia Plath? Us llegeixo..

ESPAÑOL:

Realmente no sé cuál ha sido mi impresión de este libro, me ha gustado, pero no excesivamente.

El inicio es impactante pero, para mi gusto, después decae. Quizás sea así como se sentía la autora y es lo que quería transmitir, su angustia y tormento. Quiero destacar que creo que debía ser una mujer fuerte e inteligente, porque lucha contra estos sentimientos aunque hay momentos que se deja llevar por su entorno. Le agobia mucho tener que escoger.

EN uno de los capítulos, que es el que me ha llamado más la atención, habla de las diferentes formas de suicidarse. Me ha parecido que, aunque el tema es muy duro, lo trata con mucha sensibilidad y con el punto justo de sarcasmo.

Como resumen quiero deciros que es un libro claramente autobiográfico ya que Sylvia Plath se suicidó a los 30 años metiendo la cabeza en el horno. Yo, sin duda, lo habría hecho tomándome pastillas (no soy valiente).

Conocéis la obra poética de Sylvia Plath? Contadme.

Sinopsis:

L’Esther Greenwood és brillant, bonica i té talent. Quan obté una beca que li permetrà treballar com a redactora en una revista de moda a la Nova York de 1953 tot sembla indicar que finalment deixarà enrere el seu petit poble natal i complirà el seu somni de convertir-se en escriptora. Però entre festes, còctels i esdeveniments socials, començarà a perdre el control de la seva vida i a enfonsar-se, potser per darrer cop. En aquesta lloada i imperible obra mestra, Sylvia Plath mostra el col·lapse de l’Esther amb tanta intensitat que esdevé palpable i real, fins i tot racional.

La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l’imaginari d’una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i la malaltia mental. La campana de vidre és una profunda exploració dels racons més foscos i punyents de l’ànima humana que s’ha convertit en un clàssic modern imprescindible.