dimecres, 11 de març de 2020

Bon dia, tristesa de Françoise Sagan


Autor/a: Françoise Quoirez (Lot, 1935 – Honfleur, 2004)
Editorial: Viena
Any de la primera edició: 2020
Llengua original: Francès
Traducció: Josep Maria Pinto
Gènere: Ficció clàssica
Número de pàgines: 181

CATALÀ:
Per començar, vull agrair a Viena Edicions l’exemplar d’aquesta petita joia.

La història ens explica, i ens fa patir, amb les contradiccions de la jove Cécile. Ella i el seu pare gaudeixen d’una llibertat que els dona la seva visió despreocupada i frívola de la vida. Aquesta llibertat es veu restringida quan el pare decideix començar una relació amb una vella amiga de la família, l’Anne.

És en aquest moment, quan l’Anne comença a imposar-los un altre estil de vida, que comencen les contradiccions de Cécile. Per una banda li agradaria portar la vida ordenada i amb responsabilitats que l’Anne els proposa, però una altra veu trontollar l’estreta relació que manté amb el seu pare. Sagan, suposo que per l’edat que té a l’escriure el llibre, 17 anys, ens transmet perfectament els intensos sentiments de l’adolescència.

És un llibre senzill i de lectura àgil, però com tots els que he llegit de la col·lecció Petits Plaers, amb un transfons molt potent.

Ah! I he aprés una paraula que no coneixia: Derisió: Irrisió: Acció de riure’s d’una persona o d’una cosa.

A hores d’ara ja m’estic plantejant quin serà el meu proper Petit Plaer. I vosaltres, quin us esteu llegint? Coneixeu la col·lecció? Us la recomano moltíssim!!

ESPAÑOL:
Quiero empezar agradeciendo a Viena Edicions el ejemplar de esta pequeña joya.

La historia nos explica, y nos hace sufrir, con las contradicciones de la joven Cécile. Ella y su padre disfrutan de una libertad que les da su visión despreocupada y frívola de la vida. Esta libertad se ve restringida cuando el padre decide empezar una relación con una vieja amiga de la familia, Anne.

Es en este momento, cuando Anne empieza a imponerles otro estilo de vida, cuando empiezan las contradicciones de Cécile. Por un lado le gustaría llevar la vida ordenada y con responsabilidades que Anne les propone, pero por otro lado ve tambalear la estrecha relación que mantiene con su padre. Sagan, supongo que por la edad que tiene al escribir el libro, 17 años, nos transmite perfectamente los intensos sentimientos de la adolescencia.

Es un libro sencillo y de lectura ágil, pero como todos los que he leído de la colección Petits Plaers, con un trasfondo muy potente.

Ah! Y he aprendido una palabra que no conocía: Cat. Derisió: Esp. Irrisión: Acción de reírse de una persona o de una cosa.

Ahora ya me estoy planteando cual será mi próximo Petit Plaer. Y vosotr@s, ¿cuál os estáis leyendo? ¿Conocéis la colección? Os la recomiendo muchísimo!!


Sinopsi:

Un conte pervers sobre l'adolescència i la venjança, que Sagan va escriure abans de fer els divuit anys

La jove Cécile passa les vacances d’estiu en companyia del seu pare, un vidu atractiu i seductor, amant de les relacions ocasionals, en una mansió a la costa mediterrània. En comptes d’estudiar per als exàmens de setembre, la noia deixa escolar els dies, desvagada, a la platja, prenent el sol, i de nit no es perd mai cap festa. Tots dos viuen en una harmonia feliç i despreocupada fins que apareix l’Anne, que va ser molt amiga de la mare de la Cécile, amb la intenció de posar una mica d’ordre en aquest deliciós caos hedonista. En descobrir les seves pretensions, la Cécile no dubtarà a posar en marxa tots els mecanismes d’un joc cruel del qual ningú no sortirà indemne.

2 comentaris:

  1. Si abans 'El blat tendre' era el meu Petit Plaer preferit, crec que després d'haver llegit 'Bon dia, tristesa' ja no puc dir el mateix. Quin llibre més intents, adoro les descripcions idíliques de la primera part, però, com bé dius, les reflexions de la protagonista de 17 anys trobo que estan molt ben representades tenint en compte l'edat de l'autora.

    ResponElimina
  2. Acabo de llegir “Les fures” i està a punt de desbancar a “La ballarina”, que era el meu preferit 😅

    ResponElimina