Autor/a: Xavier Bosch i Sancho (Barcelona, 1967)
Editorial: Columna Edicions / Destino
Any de la primera edició: 2019
Llengua original: Català
Gènere: Ficció contemporània
Número de pàgines: 496
CATALÀ:
Cada vegada que he llegit una
novel·la de Xavier Bosch he dit que era la última, però sempre hi torno a
caure. Tinc una imatge feta de l’autor, un paio seriós, fort, alt com un Sant
Pau i se’m fa difícil imaginar-me’l escrivint aquestes històries d’amor que
escriu. Sí, ja sé que són tòpics i que els tios durs també s’enamoren, i ploren,
però no puc fer-hi més, ho sento!
Paraules que tu entendràs m’ha
agradat (potser perquè m’atanso a l’edat dels protagonistes, encara que la meva
vida sigui molt diferent) i també hi he reconegut l’autor, en les
localitzacions, les descripcions dels menús i els seus maridatges, quan fa una
enumeració d’arquitectes de renom, etc.
Aquest llibre és un homenatge a
les parelles estables, que perduren en el temps, però no pas per obligació, sinó
per convenciment. Explora les relacions sentimentals de tres parelles de llarga
durada on es barregen l’adulteri i les crisis de parella, el matrimoni
tradicional i les relacions obertes.
L’arquitectura té un pes
important en el llibre, el protagonista principal és un arquitecte de renom i
la història secundària té a veure amb el seu projecte més important.
M’ha cridat l’atenció la
presència que tenen les cartes en tota la novel·la, potser també és un
homenatge de l’autor a l’estil epistolar en un moment on la majoria ens
comuniquem per whatsapp.
El punt que m’ha emocionat més ha
sigut quan en Xavi parla de la foto que la Mara té amb el seu pare, del perquè
li sembla que ha escollit aquella en concret i de quina seria la que escolliríem
qualsevol de nosaltres arribat el moment de recordar un ésser estimat. Jo en
tinc una de quan era petita, a la tauleta de la meva habitació, amb el meu
pare, on ell posa al meu costat ben satisfet. M’encanta!
“És un tema que conec prou bé i
que m’interessa. Tal com està la societat actual, els amors llargs són
revolucionaris”, afirma Bosch.
Què us sembla? Us animeu?
ESPAÑOL:
Cada vez que he leído una
novela de Xavier Bosch he dicho que era la última, pero siempre vuelvo a caer.
Tengo una imagen hecha del autor, un tío serio, fuerte, muy alto y se me hace difícil
imaginármelo escribiendo estas historias de amor que escribe. Sí, ya sé que son
tópicos y que los tíos duros también se enamoran, y lloran, pero no puedo
evitarlo, lo siento!
Palabras que tú entenderás me
ha gustado (quizás porque me acerco a la edad de los protagonistas, aunque mi
vida sea muy diferente) y también he reconocido al autor, en las
localizaciones, las descripciones de los menús y sus maridajes, cuando hace una
enumeración de arquitectos reconocidos, etc…
Este libro es un homenaje a
las parejas estables, que perduran en el tiempo, pero no por obligación, sino
por convicción. Explora las relaciones sentimentales de tres parejas de larga
durada donde se mezclan el adulterio y las crisis de pareja, el matrimonio
tradicional y las relaciones abiertas.
La arquitectura tiene un
peso importante en el libro, el protagonista es un arquitecto conocido y la
historia secundaria tiene que ver con su proyecto más importante.
Me ha llamado la atención
la presencia que tienen las cartas en toda la novela, quizás también es un
homenaje del autor al estilo epistolar en un momento donde la mayoría nos
comunicamos a través de whatsapp.
El punto que me ha
emocionado más ha sido cuando Xavi habla sobre la foto que Mara tiene con su
padre, del porqué le parece que ha escogido aquella en concreto y de cuál sería
la que escogeríamos cualquiera de nosotros llegado el momento de recordar a un
ser querido. Yo tengo una de cuando era pequeña, en la mesilla de mi habitación,
con mi padre, donde el posa a mi lado con mucha satisfacción. Me encanta!
“Es un tema que conozco
bien y que me interesa. Tal y como está la sociedad actual, los amores largos
son revolucionarios”, afirma Bosch.
¿Qué os parece? ¿Os
animáis?
Sinopsi:
Aquella tarda no van tenir pressa. No els empaitava ningú i les hores
es negaven a avançar. Van tornar a la ciutat sense posar la música del cotxe,
van esborrar la boira del camí i van retrobar la pau de saber que ja no els
quedaven preguntes urgents per fer-se.
La Mara Lincoln, aventurera incansable, organitza viatges exclusius per
als seus clients. El Xavi Vera, arquitecte d’èxit, rep l’encàrrec de dissenyar
la casa de la seva vida. La parella es disposa a brindar per l’any nou en un
hotel als Alps suïssos, amb els quatre amics de sempre.
Tots sis riuen, juguen i són feliços, però res no és mai el que
sembla. L’any que enceten pot canviar-ho tot.
Paraules que tu entendràs és un retrat esmolat de la convivència. Una
novel·la que explora les relacions de parella, els secrets de cadascú i l’ús
que fem de la veritat. Amb una combinació de tendresa i ironia, de nostàlgia i
recerca constant de la bellesa, els personatges es mouen pels replecs de
l’ànima, disposats a emocionar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada