Autor/a: Sophie Adriansen (Orleans, 1982)
Il·lustrador/a: Mayana Itoïz
Editorial: Birabiro
Any de la primera edició: 2018
Llengua original: Francès
Traducció: Mireia Guerola Carbó
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 28
CATALÀ:
La lògica infantil és brutal: “A la llauna de pèsols hi ha dibuixats pèsols, a la llauna de sardines hi ha dibuixades sardines, al paquet de cereals hi ha dibuixat cereals. Per tant, si hi ha una vaca dibuixada al bric de llet, és que a dins n’hi ha una”. Així és com comença el conte, que té forma d’un bric de llet.
El conte dona respostes divertides a la curiositat del nen protagonista. Les il·lustracions acompanyen els pensaments de l’infant.
M’ha agradat la picada d’ull (garxina) que es fa al reciclatge i al “bioconsum”. D’una manera subtil, a través de la pròpia història o de les il·lustracions es fomenten aquests aspectes.
El que no m’ha agradat gens és el final. Hi ha mil maneres diferents d’acabar-lo abans de fer-ho com ho fa. De fet, la última pàgina es podria estalviar.
L’heu llegit? Què us sembla? Com l’hauríeu acabat vosaltres?
ESPAÑOL:
La lógica infantil es brutal: “En la lata de guisantes hay dibujados guisantes, en la lata de sardinas hay dibujadas sardinas, en el paquete de cereales hay dibujados cereales. Por lo tanto, si hay una vaca dibujada en el brick de leche, es porque tiene que haber una dentro”. Así es como empieza el cuento, que tiene forma de un brick de leche.
El cuento da respuestas divertidas a la curiosidad del niño protagonista. Las ilustraciones acompañan los pensamientos del niño.
Me ha gustado el guiño que se hace al reciclaje y al “bioconsumo”. De una manera sutil, a través de la propia historia o de las ilustraciones se fomentan estos aspectos.
Lo que no me ha gustado nada es el final. Hay mil maneras diferentes de acabarlo antes de hacerlo como lo hace. De hecho, la última página se la podrían haber ahorrado.
¿Lo habéis leído? ¿Qué os ha parecido? ¿Cómo lo acabaríais vosotr@s?
Sinopsi:
«Hi ha una vaca dins del bric de llet.» L’afirmació és rotunda i respon a una lògica infal·lible: si en el pot de pèsols hi ha pèsols dibuixats, en el bric de llet hi ha d’haver una vaca perquè hi està dibuixada.
Un nen inquiet i amb molta curiositat es fa aquesta pregunta i no para fins a resoldre-la, perquè ja se sap que «les vaques no deixaran mai de sorprendre’ns».
La visió de la realitat des de la perspectiva dels infants planteja qüestions, gairebé metafísiques, que només la imaginació pot explicar. El resultat és una història divertida, amb certa dosi d’humor absurd, que ens proposa una altra manera de veure les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada