És una trama familiar trista
explicada d’una manera molt propera.
La família és l’eix principal de
la novel·la a partir del qual s’explica la vida de cada un dels membres. Parla
de sentiments, positius i negatius, de records...
Parla de tres germans que creixen
mancats de la figura maternal i amb un
pare, un dramaturg exitós, que no ha sabut portar bé el dol. Aquests germans,
tot i no haver perdut el contacte, es retroben al cap del temps arran de la
mort del pare, i es tornen a acostar mentre reviuen moments del passat i fan algunes
descobertes sobre la vida dels seus progenitors.
Si aquest llibre me l’hagués
llegit abans de tenir fills m’hauria agradat molt, però ara, la veritat és que
m’ha fet patir una mica, tot i que us el recomano molt.
Sinopsi:
Era possible que aquella casa, a
la qual havíem anat a parar els meus germans i jo arrossegant l’ànima i que
havíem trobat tan deteriorada, com un espectre del que un dia havia estat...
era possible que guardés l’ànima de les coses bones del passat que s’esborrava,
l’essència dels anys lluminosos, que ens connectés amb un batec latent que
encara érem a temps de recuperar?
