Homes sense dones d'Haruki Murakami

He llegit tot el llibre sense tenir la sensació que estava llegint una obra de Murakami. Sí, és així, res m’ha recordat a ell.

Aquest llibre és un recull de contes curts on, en tots els casos, les dones hi tenen un paper important: relacions de parella, desamors, amistats, relacions laborals. Parla de la complexitat en les relacions entre els dos sexes.

Són uns relats senzills i, a primer cop d’ull, bàsics (descripció dels fets i poca cosa més). Però la força amb la que s’endinsa en els personatges és brutal. Et fa sentir el que ells senten sense que t’adonis com.

Trobo que és un llibre sublim (potser perquè sé que ha estat escrit per un dels meus autors preferits), però no m’ho he passat tan bé llegint-lo com ho faig habitualment.

Sinopsi:

Sis relats profunds i subtils que exploren la mentalitat masculina japonesa. Sis relats en què els protagonistes són homes sols. Les dones són les grans absents d’aquestes històries: han marxat, han fugit, han mort o senzillament han desaparegut... Però el seu esperit sembla estar sempre ben a prop.

En aquest recull trobarem alguns dels trets més característics del millor Murakami:  la música pop dels Beatles, els seus referents literaris, els personatges solitaris i melancòlics, un humor subtil... Sense anar gaire lluny, el títol del recull fa referència a la segona col·lecció de relats que Hemingway va publicar l’any 1927, Men without women.

La majoria dels relats han aparegut prèviament en algun mitjà japonès, però totes les versions han estat retocades o modificades per l’autor per ser publicades en aquest format.

Només un relat, el que dóna títol al volum, ha estat específicament escrit per al llibre.

La extraordinaria familia Telemacus de Daryl Gregory

Extraordinària, afable, excèntrica, fascinant, enigmàtica, carismàtica... així és la família Telemacus. Però, sobretot, és una família amb poders especials: el pare prestidigitador, la filla detectora de mentides, el fill gran pot moure objectes amb la ment, el fill petit veu el futur, el net es teletransporta, i la mare és la vident més poderosa del món..., i això els porta a col·laborar amb un programa de la CIA durant la Guerra Freda amb la URSS.

Tots aquest ingredients, i una narració fantàstica, fan que puguem parlar d’un novel·la coral. La tensió narrativa es divideix entre els diferents membres de la família, fent que, tots siguin els protagonistes. Arriba un moment, on tot el que s’ha anat succeint, i que semblava caòtic, comença a prendre forma fins que al final de la novel·la ens trobem amb un final intens i sorprenent.

Coneixem la història de la família a través de les descripcions dels fets presents i amb records d’allò ocorregut en el passat. Una família que va gaudir d’un gran reconeixement durant els anys noranta, gràcies als seus poders, i que va decaure a partir de la mort de la mare.

El llibre està escrit fent gal·la de molt sarcasme i d’una ironia molt fina i, tot i no ser una comèdia, he rigut i molt.

Si voleu ser membres d’aquest extraordinària família, no dubteu a llegir-lo, us agradarà!

Sinopsi:

He aquí la familia más extraordinaria y paranormal del planeta. Teddy Telemacus es un hombre encantador y un encantador de mujeres. Sus poderes se limitan a tener manos rápidas para trucos y cartas, pero le sirven para manejarse en los bajos fondos mafiosos y para conocer a Maureen McKinnon durante un curso experimental de telequinesis organizado por la CIA en plena Guerra Fría. Ella es una asombrosa mujer con superpoderes que se enamora de él a pesar de que adivina cada uno de sus pensamientos. De esta unión, nacen tres niños prodigio: Irene detecta las mentiras, Frankie mueve objetos con la mente y Buddy, el más joven, puede predecir el futuro. Son la extraordinaria familia Telemacus y con ese nombre triunfan en espectáculos por todo el país y también en shows televisivos de los años setenta. Dos décadas después la familia está en horas bajas. La matriarca falleció y ninguno sabe seguir con su vida. Entonces el hijo de Irene, Matty, descubre que puede salirse de su propio cuerpo cada vez que se excita pensando en alguna chica. La CIA vuelve a llamar a la puerta de esta estirpe. ¿Es eso una buena o una mala noticia? ¿Regresarán los años dorados del clan? Daryl Gregory entrega una ambiciosa, memorable y divertidísima historia familiar. Una versión paranormal de Salinger y entrañable de Foster Wallace. Un cruce entre los X-Men y las excéntricas familias de Wes Anderson.

Finals que mereixen una història d’Albert Espinosa

Vaig tenir una temporada que em llegia tot el que queia a les meves mans d’Albert Espinosa i em vaig llegir quatre llibres seguits. La veritat és que en aquell moment vaig quedar una mica saturada, tot i que em va agradar molt llegir-los.

Ara, amb el temps i després d’una recomanació n’he llegit un altre, el que us ressenyo avui.

Finals que mereixen una història és un llibre de relats que, a més de tenir un títol preciós, té 20 joies amagades que, com diu el mateix autor, et fan pensar, riure, plorar o emocionar-te. Vaig començar plorant i vaig pensar que no aguantaria tot el llibre, però no va ser així, vaig acabar emocionant-me i me l’hauria llegit vint-i-cinc vegades més.

No sé com transmetre-us totes les emocions que em va remoure la lectura, però el que sí és cert és que si us el llegiu a vosaltres també us passarà perquè toca diferents temes de l’actualitat i segur que amb algun podreu empatitzar (si no amb tots).

També m’ha agradat que les diferents històries es relacionen entre sí a través d’algun dels personatges que hi apareix. Això, juntament amb unes il·lustracions magnífiques que presenten cada relat, el fa entretingut.

Si el llegiu, ja m’ho explicareu!

Sinopsi:

«Soc un enamorat dels relats, les històries petites de tres a vuit pàgines, que et fan pensar, riure, plorar o emocionar-te. Un bon relat et pot alegrar un mal dia perquè les històries petites de vegades resumeixen un sentiment gran que tenim dins i es converteixen en la millor medecina.

»M'encantaria que aquests relats fossin terapèutics i us ajudessin a afrontar alguna emoció estancada. Voldria que us sentíssiu acompanyats, cuidats i estimats a cada pàgina. Tots els personatges pertanyen al meu món. Són persones grogues. [...]

»Aquestes històries jo les he pensat com si fossin pel·lícules; és per això que abans de cada relat trobareu uns pòsters bellíssims i increïbles sobre com podria ser el cartell d'aquest possible film.»

Albert Espinosa

La noia amb la Leica d'Helena Janeczek

Primer de tot, he de començar agraint a Columna Edicions l’amabilitat de fer-me arribar el llibre. Gràcies mil!

Aquest és un llibre guardonat amb el permi Strega i el Bagutta italians. És un relat sobre la vida pública i privada de Gerda Taro (Gerta Pohorylle) i la seva implicació política que ens impregna del seu carisma i la seva valentia.

En el llibre es descriu la protagonista a través dels records de gent del seu entorn: Willy, que n’havia estat enamorat platònicament; Ruth, la seva companya de pis i Georg, amb qui havia tingut una relació de parella.

El seu gran amor va ser Robert Capa qui la va introduir al món de la fotografia i gràcies a això es va convertir en la primera dona fotoperiodista en cobrir un conflicte bèl·lic, la Guerra Civil espanyola.

El llibre m’ha agradat força, tot i que en alguns moments, per tota la informació que ens aporta, l’he trobat una mica dens. És un reconeixement a la trajectòria de Gerda Taro ja que la seva obra havia quedat eclipsada sota el nom de Robert Capa.

Està ben documentat i és molt precís explicant vivències. Descriu a Taro com una dona lliure i independent. Enèrgica i valenta. I, sobretot, revolucionària.

Rafael Alberti va escriure de Gerda Taro: "Mereceríais ahora -dice el poeta- pequeña Gerda Taro y Robert Capa, un recuerdo visible en cualquier campo de batalla de entonces o en el tronco de cualquier pino de la sierra, para que sintiéramos ondear, aunque invisible, aquella pobre bandera tricolor que combatía por la paz mientra era atacada por los de la guerra".

Sense cap mena de dubte, us el recomano per ajudar a donar a conèixer aquesta espectacular dona.

Sinopsi:

L’1 d’agost de 1937 una desfilada de banderes roges travessa París. És la comitiva fúnebre per Gerda Taro (Stuttgart, 1910-El Escorial, 1937), la primera fotògrafa caiguda en un camp de batalla. Justament aquell dia hauria fet 27 anys. Robert Capa, a primera fila, està desfet: junts, havien estat feliços, ell li havia ensenyat a fer servir la Leica i després tots dos se n’havien anat a la guerra d’Espanya. Entre els assistents s’hi troben altres amics que coneixien Gerda des de molt abans i que va deixar en ells una forta petjada. Ella els va decebre i ferir, però la seva joia de viure, la seva set de llibertat són espurnes capaces de tornar-se a encendre. N’hi ha prou amb una trucada per desencadenar els records.

Així comença aquesta novel·la, rigorosament documentada, sobre una dona en la qual en una època especialment convulsa cristal·litzen la joventut, l’alegria de viure, el talent i el compromís en un temps de crisi econòmica, d’ascens del nazisme, de persecució i de guerra.

1984 de George Orwell

És l’últim clàssic que m’he llegit. Feia temps que en tenia ganes i no trobava mai el moment... ara ho he fet i ha valgut la pena.

D’entrada estem parlant d’un llibre de ciència ficció, però si hi penses fredament hi ha coses que no són tan irreals com ens agradaria. Parla d’una societat sotmesa a un règim totalitari, el “Partit”, amb un cap que ho controla tot, el Gran Germà.

Orwell explica la manipulació que fa el Partit de la societat a través de propaganda pròpia i de la intervenció en els mitjans de comunicació. Inventant i reinventat la història tantes vegades com sigui necessari perquè estigui d’acord amb el seu discurs i poder crear, d’aquesta manera, un pensament únic.

Winston, el protagonista, és un dels pocs membres d’aquesta societat que, tot i fer la seva vida d’acord amb allò establert, té l’esperança de poder obrir els ulls de la resta de la societat i desemmascarar el Partit per canviar aquesta distòpia.

A la llarga veurà que és més difícil del que es pensava, fins i tot (potser) impossible, canviar l’estructura muntada pel Partit al llarg dels anys.

Sinopsi:

Escrita el 1949, centrada en un món post bèl·lic i ambientada en una societat totalitària i dictatorial, reflexiona sobre conceptes encara vigents, la censura, la manipulació dels mitjans de comunicació i la falta de llibertat individual en benefici d'un suposat interès comú. Són conceptes simbolitzats pel Gran Germà, aquell que tot ho sap, tot ho veu i tot ho controla. Compromès amb la defensa de la llibertat i els valors socials i humanitaris, Orwell escriu, amb 1984, una crítica ferotge al món que hem creat, on el protagonista, Winston Smith, intenta sobreviure i assolir la seva autonomia individual a través de l'amor, la confiança en el pròxim i la fermesa en les pròpies creences. Tot un al·legat a la revolució, la recerca de la veritat i la reflexió crítica constant sobre el nostre món.

Las lágrimas de la verdad de José Luis González Deza

CAT: Una novel·la que parla de la guerra civil espanyola a la zona d’Aragó sense entrar en ideologies, només s’expliquen les accions de cada un dels personatges perquè el lector pugui treure les seves pròpies conclusions i identificar-se amb qui li resulti més proper.

Les històries dels diferents personatges es van detallant de manera molt clara i sensible i fa que en alguns casos pateixis, en altres t’enfadis i en altres t’emocionis. L’autor condueix perfectament la trama en totes les històries i en algunes permet veure una evolució difícil de creure al començament de la novel·la.

Els sentiments tenen una gran importància en la narració, i són aquests els que fan que ens n’adonem d’on pot arribar l’ésser humà en situacions límit, tant el pitjor com en el millor.

De fet, vaig comprar-me el llibre perquè vaig anar a la presentació que se’n va fer a la Biblioteca d’Artesa de Segre i la manera com en va parlar l’autor em va meravellar... Senzill, emotiu, implicat, convençut.

I com que la cosa va de sentiments, he de dir que la meva família per part de pare és aragonesa i això també em va cridar ;)

Realment us el recomano, tant si esteu interessats en l’època de la guerra civil com si no ho esteu. Si us el llegiu, a veure amb quin personatge us identifiqueu més.

ESP: Una novela que habla de la guerra civil española en la zona de Aragón sin entrar en ideologías, sólo se explican las acciones de cada uno de los personajes para que el lector pueda sacar sus propias conclusiones e identificarse con quien le resulte más afín.

Las historias de los diferentes personajes se van detallando de manera muy clara y sensible, esto hace que en ocasiones sufras, o te enfades o te emociones. El autor conduce perfectamente la trama en todas las historias y en algunas permite ver una evolución difícil de creer al principio de la novela.

Los sentimientos tienen una gran importancia en la narración, y son éstos los que hacen que nos demos cuenta de dónde puede llegar el ser humano en situaciones límite, tanto en lo peor como en lo mejor.

De hecho, me compré el libro porque fui a la presentación que se hizo en la Biblioteca d’Artesa de Segre y la manera cómo habló el autor de su libro me maravilló… Sencillo, emotivo, implicado, convencido.

Y como la cosa va de sentimientos, he de decir que mi familia paterna es aragonesa y esto también hizo que el libro me llamara la atención ;)

Realmente os lo recomiendo, tanto si estáis interesados en la época de la guerra civil como si no lo estáis. Si os lo leéis, a ver con qué personaje os identificáis más.

Sinopsi:

Durante la Guerra Civil hubo personas capaces de dar lo mejor, y también lo peor, de sí mismos. La novela pone de manifiesto estas dos realidades y se aleja de la visión interesada y parcial de malos contra buenos creando historias que se unen para después separarse. En Las lágrimas de la verdad descubrimos personajes que, para alcanzar el poder, no sienten ningún escrúpulo en fomentar el odio o recurrir a la traición. Por el contrario, hay quienes se esfuerzan en buscar espacios de convivencia a través del corazón y no de la razón, a pesar de que sus creencias sean antagónicas.

José Luis González Deza con la precisión y buen hacer de un maestro de ceremonias hace desfilar por estas páginas a sus protagonistas, verdaderos arquetipos de carne y hueso (la magia de la palabra insufla vida), compartiendo un tiempo y un espacio: los años convulsos de la Guerra Civil a lo largo del territorio aragonés. Mientras unos se dejan arrastrar por sentimientos tan viles como el rencor o la envidia, otros, sin embargo, nos enseñan que la bondad que anida en el ser humano puede llegar a ser infinita, siempre y cuando se valore más a las personas en función de cómo son y no de quiénes son. Estos últimos se convierten en los verdaderos héroes del relato, y, entre este grupo de elegidos, destaca Luis, un hombre que por amor se dejará seducir, atrapar y abrazar por las lágrimas de la verdad.

Benedicció de Kent Haruf

Amb aquesta lectura tanco la trilogia de Holt. En llegir el primer llibre, Cançó de la plana, i assabentar-me que era una trilogia, vaig tenir clar que em llegiria els tres.

Aquest, igual que els dos anteriors, està escrit amb molta delicadesa i tendresa. Parla de la mort i de l’acceptació d’aquesta d’una manera natural i amb la fermesa de saber que el passat no es pot canviar.

Fidel al seu estil, descriu unes relacions humanes intenses, que són les que es creen en moments vitals durs. Conflueixen, en un mateix moment, vàries famílies en situacions difícils entorn de la família d’en Dad, que sap que aviat perdrà la vida.

De la mateixa manera que en els llibres anteriors, aquests moments durs són explicats amb naturalitat i sense drames, deixant un bri d’esperança en el futur. Com ha de ser.

Si heu llegit els altres dos, segur que teniu pensat llegir-vos aquest, i si no ho heu fet, jo us recomano que ho feu.

Sinopsi:

En Dad Lewis sap que aviat perdrà la vida. Resignat i contrariat, decideix enfocar els seus últims dies en la seva dona, Mary, i la seva filla, Lorraine, mentre pateix per l’absència del seu fill Frank, amb qui fa anys que no es parla. A la casa del costat, una nena que acaba de perdre la seva mare comença a adaptar-se a la vida a Holt amb l’ajuda de la seva àvia, dues amigues de la família i la Lorraine, que també s’ha d’enfrontar als fantasmes del seu propi passat. La Mary, per la seva banda, provarà de recuperar la pista del seu fill per restablir amb ell els vincles emocionals trencats.

L’estiu avança i en Dad rep les visites dels veïns que el van a veure, confosos per la presència d’un nou reverend amb unes idees revolucionàries que no encaixen en aquesta comunitat petita i solitària. Kent Haruf compon amb aquesta novel·la una meditació commovedora sobre les connexions i els comiats que constitueixen una vida. Una benedicció final inesperada.