Finals que mereixen una història d’Albert Espinosa

Vaig tenir una temporada que em llegia tot el que queia a les meves mans d’Albert Espinosa i em vaig llegir quatre llibres seguits. La veritat és que en aquell moment vaig quedar una mica saturada, tot i que em va agradar molt llegir-los.

Ara, amb el temps i després d’una recomanació n’he llegit un altre, el que us ressenyo avui.

Finals que mereixen una història és un llibre de relats que, a més de tenir un títol preciós, té 20 joies amagades que, com diu el mateix autor, et fan pensar, riure, plorar o emocionar-te. Vaig començar plorant i vaig pensar que no aguantaria tot el llibre, però no va ser així, vaig acabar emocionant-me i me l’hauria llegit vint-i-cinc vegades més.

No sé com transmetre-us totes les emocions que em va remoure la lectura, però el que sí és cert és que si us el llegiu a vosaltres també us passarà perquè toca diferents temes de l’actualitat i segur que amb algun podreu empatitzar (si no amb tots).

També m’ha agradat que les diferents històries es relacionen entre sí a través d’algun dels personatges que hi apareix. Això, juntament amb unes il·lustracions magnífiques que presenten cada relat, el fa entretingut.

Si el llegiu, ja m’ho explicareu!

Sinopsi:

«Soc un enamorat dels relats, les històries petites de tres a vuit pàgines, que et fan pensar, riure, plorar o emocionar-te. Un bon relat et pot alegrar un mal dia perquè les històries petites de vegades resumeixen un sentiment gran que tenim dins i es converteixen en la millor medecina.

»M'encantaria que aquests relats fossin terapèutics i us ajudessin a afrontar alguna emoció estancada. Voldria que us sentíssiu acompanyats, cuidats i estimats a cada pàgina. Tots els personatges pertanyen al meu món. Són persones grogues. [...]

»Aquestes històries jo les he pensat com si fossin pel·lícules; és per això que abans de cada relat trobareu uns pòsters bellíssims i increïbles sobre com podria ser el cartell d'aquest possible film.»

Albert Espinosa