He llegit tot el llibre sense
tenir la sensació que estava llegint una obra de Murakami. Sí, és així, res m’ha
recordat a ell.
Aquest llibre és un recull de contes
curts on, en tots els casos, les dones hi tenen un paper important: relacions
de parella, desamors, amistats, relacions laborals. Parla de la complexitat en
les relacions entre els dos sexes.
Són uns relats senzills i, a
primer cop d’ull, bàsics (descripció dels fets i poca cosa més). Però la força
amb la que s’endinsa en els personatges és brutal. Et fa sentir el que ells
senten sense que t’adonis com.
Trobo que és un llibre sublim
(potser perquè sé que ha estat escrit per un dels meus autors preferits), però
no m’ho he passat tan bé llegint-lo com ho faig habitualment.
Sinopsi:
Sis relats profunds i subtils que
exploren la mentalitat masculina japonesa. Sis relats en què els protagonistes
són homes sols. Les dones són les grans absents d’aquestes històries: han
marxat, han fugit, han mort o senzillament han desaparegut... Però el seu
esperit sembla estar sempre ben a prop.
En aquest recull trobarem alguns
dels trets més característics del millor Murakami: la música pop dels Beatles, els seus
referents literaris, els personatges solitaris i melancòlics, un humor
subtil... Sense anar gaire lluny, el títol del recull fa referència a la segona
col·lecció de relats que Hemingway va publicar l’any 1927, Men without women.
La majoria dels relats han
aparegut prèviament en algun mitjà japonès, però totes les versions han estat
retocades o modificades per l’autor per ser publicades en aquest format.
Només un relat, el que dóna títol
al volum, ha estat específicament escrit per al llibre.
He de dir que aquest és un dels llibres que més m'han agradar de Murakami, i els he llegit tots. És de relats, i tot i que els seus relats també m'agraden, em solen agradar més les novel·les, però aquest el vaig trobar fantàstic. No sé si és molt o poc Murakami, però jo l'hi vaig reconèixer. El que em passa amb els llibres de relats és que en sol haver alguns de bons, d'altres de normals i encara alguns per omplir. En el cas d'Homes Sense Dones, que són relats llargs, i només 7 si no m'equivoco, tots tenen un nivell fantàstic.
ResponEliminaDoncs a mi la veritat és que m’ha costat una mica. He trobat el llibre molt bo, però com que anava amb la idea prefixada, m’ha costat canviar el xip.
ResponElimina