Les que no dormen. NASH de Dolores Redondo

Autor/a: Dolores Redondo Meira (Donosti, 1969)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Espanyol

Traducció: Núria Parés Sellarès

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 600

CATALÀ:

Dolores Redondo torna amb el seu estil inconfusible, ple de descripcions riques de les tradicions, les llegendes i els paisatges. En aquesta ocasió, ens presenta Nash Elizondo, una psicòloga forense que investiga una llegenda sobre bruixeria a l’avenc de Legarrea. La troballa d’un cadàver a l’avenc, tres anys després de la desaparició de la jove Andrea, desencadena una investigació plena de misteri i secrets amagats.

Els personatges són, com sempre, un punt fort de Redondo. Les seves protagonistes femenines són potents i inoblidables, i en aquesta novel·la destaquen Nash i les dones Mitxalena. A més, les seguidores de l’autora gaudim d’un “cameo” especial d’un personatge conegut d’altres llibres.

Amb un subtil toc sobrenatural que ajuda a crear una atmosfera única, Redondo aconsegueix transportar-nos a una Navarra que, malgrat ser màgica i captivadora, també pot ser hostil. La història, ambientada en plena pandèmia, reflexa la resiliència d’unes dones que no es dobleguen davant les adversitats.

Aquest és el segon llibre d’una tetralogia que va començar amb Esperant el diluvi. Com us podeu imaginar, ja estic impacient per llegir els dos següents! 😊

Heu llegit a l’autora? Què us sembla? 🤔

ESPAÑOL:

Dolores Redondo regresa con su estilo inconfundible, lleno de descripciones ricas de las tradiciones, leyendas y paisajes. En esta ocasión, nos presenta a Nash Elizondo, una psicóloga forense que investiga una leyenda sobre brujería en la sima de Legarrea. El hallazgo de un cadáver en la sima, tres años después de la desaparición de la joven Andrea, desencadena una investigación llena de misterio y secretos escondidos.

Los personajes son, como siempre, un punto fuerte de Redondo. Sus protagonistas femeninas son potentes e inolvidables, y en esta novela destacan Nash y las mujeres Mitxalena. Además, las seguidoras de la autora disfrutamos de un “cameo” especial de un personaje conocido de otros libros.

Con un sutil toque sobrenatural que ayuda a crear una atmósfera única, Redondo consigue transportarnos a una Navarra que, pese a ser mágica y cautivadora, puede ser también hostil. La historia, ambientada en plena pandemia, refleja la resiliencia de unas mujeres que no se doblan ante las adversidades.

Éste es el segundo libro de una tetralogía que empezó con Esperant el diluvi. Como os podéis imaginar, ¡ya estoy impaciente por leer los dos siguientes! 😊

¿Habéis leído a la autora? ¿Qué os parece? 🤔

Sinopsi:

A les Valls Tranquil·les no els agrada desenterrar secrets ni revelar veritats. Prepara't per a la nit més llarga.

La psicòloga forense Nash Elizondo documenta l’origen d’una llegenda sobre bruixeria a l’avenc de Legarrea, en una de les Valls Tranquil·les de Navarra, però quan baixa a l’avenc el que hi troba és el cadàver d’una noia desapareguda tres anys enrere, l’Andrea Dancur; un cas que va commocionar el país sencer i pel qual una dona compleix presó. Som al marc del 2020 i la troballa i les noves pistes obliguen a reobrir una investigació que aquest cop es desenvoluparà en dos plans diferents: d’una banda, a través del mètode científic, i de l’altra, mitjançant l’aprofundiment en la psicologia dels implicats i en el coneixement dels misteris ancestrals.

La Nash Elizondo, que s’endinsa en un territori mític i per moments hostil, comptarà amb ajudes inesperades i es posarà al capdavant d’una estirp de dones que no es dobleguen ni tan sols quan són les víctimes.

Els esdeveniments se succeeixen de manera vertiginosa en un relat que llegim amb l’ai al cor, sense treva, de la mà mestra de Dolores Redondo. La novel·la presenta uns personatges secundaris inoblidables i ens aboca a l’abisme de la crueltat, en una atmosfera de presagis i intuïcions, part essencial del seu absorbent món literari.

Suisen, el gat d'en Gorô d'Aki Shimazak

Autor/a: Aki Shimazaki (Gifu, Japó, 1954)

Editorial: NordicaLlibres

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Francès

Traducció: Oriol Vaqué Sánchez

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 168

CATALÀ:

Com els anteriors llibres que he llegit de l'autora, Suisen, el gat d'en Gorô m'ha agradat molt. Aquesta obra és la tercera part de la pentalogia L'ombra del card. Sempre repeteixo el mateix, però m'agrada la literatura oriental perquè em transmet serenor i té la capacitat d'explicar la quotidianitat d'una manera molt senzilla però realista. I això és el que també passa en aquest llibre: per com està escrit sembla que no passa gran cosa, però en realitat en passen moltes, sobretot en com l'autora ens presenta al protagonista i en com l'acabem veient.

Una de les coses que m'agrada d'aquesta sèrie és que no segueix un fil lineal, sinó que cada llibre es centra en un personatge diferent i es poden llegir en l'ordre que es vulgui. Així, l'univers narratiu es construeix a partir de diferents perspectives que s'entrellacen subtilment.

En aquest cas, vaig començar la lectura sense suportar el protagonista, en Gorô, pel seu tarannà de no fer mai autocrítica i de sentir-se superior a tot i a tothom. Però a mesura que avança la història, he acabat entenent-lo. Aki Shimazaki aconsegueix girar aquesta actitud de manera magistral i fer justícia al llarg de la novel·la, oferint una reflexió sobre les expectatives i les aparences. És una lectura profunda perquè ens fa veure el que els personatges amaguen sota la pell.

Recomano aquest llibre tant als qui ja coneixen l'autora com als qui volen endinsar-se en una literatura pausada, delicada i plena de detalls subtils.

L'heu llegit? Què us ha semblat? 🤔

ESPAÑOL:

Como los anteriores libros que he leído de la autora, Suisen, el gato de Gorô me ha gustado mucho. Esta obra es la tercera parte de la pentalogía La sombra del cardo. Siempre repito lo mismo, pero me gusta la literatura oriental porque me transmite serenidad y tiene la capacidad de explicar la cotidianidad de una forma muy sencilla pero realista. Y esto es lo que también ocurre en este libro: por cómo está escrito parece que no pasa gran cosa, pero en realidad pasan muchas, sobre todo en cómo la autora nos presenta al protagonista y en cómo lo acabamos viendo.

Una de las cosas que me gusta de esta serie es que no sigue un hilo lineal, sino que cada libro se centra en un personaje distinto y se puede leer en el orden que se quiera. Así, el universo narrativo se construye a partir de diferentes perspectivas que se entrelazan sutilmente.

En este caso, empecé la lectura sin soportar al protagonista, Gorô, por su talante de no hacer nunca autocrítica y sentirse superior a todo y a todos. Pero a medida que avanza la historia, he terminado entendiéndolo. Aki Shimazaki logra girar esta actitud de forma magistral y hacer justicia a lo largo de la novela, ofreciendo una reflexión sobre las expectativas y las apariencias. Es una lectura profunda porque nos hace ver lo que los personajes esconden bajo de la piel.

Recomiendo este libro tanto a quienes ya conocen a la autora como a quienes quieren adentrarse en una literatura pausada, delicada y llena de detalles sutiles.

¿Habéis leído a la autora? ¿Qué os ha parecido? 🤔

Sinopsi:

En un harmoniós teixit de referències i correspondències, Aki Shimazaki aprofundeix en ferides de la infantesa que mai no han cicatritzat

En Gorô dirigeix una empresa pròspera fundada pel seu avi, està casat amb una dona de bona família i és pare de dos fills, per a qui té clares ambicions. Té dues amants, es rodeja de clients importants en bars i exhibeix orgullós fotos amb celebritats. Tot i que sempre creu que mereix més, en Gorô pensa que ha tingut èxit a la vida. Però el dia en què les seves conviccions trontollen, es veu obligat a mirar-se al mirall amb franquesa, probablement per primera vegada.

La noia de la caravana i Kilian de Xavier Gual

Autor/a: Xavier Gual Vadillo (Barcelona, 1973)

Editorial: Fanbooks

Any de la primera edició: 2017/2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra juvenil

Número de pàgines: 224/240

CATALÀ:

Gràcies a Grup 62, que em va enviar Kilian, vaig aprofitar per llegir també La noia de la caravana, que tenia pendent des de feia temps. Si hagués de definir un gènere per a aquests llibres, diria que són una barreja entre novel·la negra i thriller juvenil, amb uns tocs sobrenaturals que aporten encara més misteri. En qualsevol cas, són novel·les ideals per gaudir de bones estones de lectura.

Tot i que personalment no m'han acabat de convèncer perquè el seu públic objectiu té menys de la meitat dels anys que jo, crec que són una molt bona opció per introduir el jovent al gènere. Els capítols curts fan que la lectura sigui àgil i amena, i el fet que sempre estiguin passant coses manté un ritme que enganxa des del principi fins al final.

Un dels punts forts d'aquests llibres és la capacitat de l'autor per crear una atmosfera tètrica, sobretot en La noia de la caravana, que afegeix profunditat a la història i genera una sensació d'inquietud constant. A més, els elements sobrenaturals presents en ambdues novel·les contribueixen a mantenir la intriga i captivar els lectors més joves.

📝 Conclusió:

Si busqueu una lectura lleugera i entretinguda, especialment pensada per a joves que vulguin endinsar-se en el thriller i la novel·la negra, aquests llibres són una molt bona opció.

📖 Els heu llegit? Us agraden les històries de misteri juvenil?

ESPAÑOL:

Gracias a Grup 62, que me envió Kilian, aproveché para leer también La noia de la caravana, que tenía pendiente desde hacía tiempo. Si tuviera que definir un género para estos libros, diría que son una mezcla entre novela negra y thriller juvenil, cuyos toques sobrenaturales aportan aún más misterio. En cualquier caso, son novelas ideales para disfrutar de buenos ratos de lectura.

Aunque personalmente no me han acabado de convencer porque su público objetivo tiene menos de la mitad de los años que yo, creo que son una muy buena opción para introducir a los más jóvenes en el género. Los capítulos cortos hacen que la lectura sea ágil y amena, y el hecho de que siempre estén pasando cosas mantiene un ritmo que engancha de principio a fin.

Uno de los puntos fuertes de estos libros es la capacidad del autor para crear una atmósfera tétrica, sobre todo en La chica de la caravana, que añade profundidad a la historia y genera una sensación de inquietud constante. Además, los elementos sobrenaturales presentes en las dos novelas contribuyen a mantener la intriga y cautivar a los lectores más jóvenes.

📝 Conclusión:

Si buscáis una lectura ligera y entretenida, especialmente pensada para jóvenes que quieran adentrarse en el thriller y la novela negra, estos libros son una muy buena opción.

📖 ¿Lo habéis leído? ¿Os gustan las historias de misterio juvenil?

Sinopsi:

- La noia de la caravana:

Premi Ramon Muntaner 2017! Què hi ha al darrere de la desaparició d’en Kilian?

La Laura, una adolescent de setze anys, marxa de cap de setmana amb en Kilian, el noi que li agrada. Tot i que ella sent una mica de por, passen la nit en una caravana d’un càmping abandonat. Però l’endemà el noi ha desaparegut, i la Laura comença a fer descobriments estranys: petjades desconegudes a terra, piles de fils de coure que apareixen i desapareixen, missatges que l’insten a fugir escrits a l’entrada de la caravana...

La Laura viurà una sèrie d’aventures cada cop més perilloses fins a aconseguir resoldre el gran enigma en què s’ha vist involucrada i vèncer el monstre que l’assetja, que li és molt més proper del que ella es pensava.

- Kilian:

L'spin off més esperat de La noia de la caravana. 

Després de l’incident amb la Laura al càmping, un home i una dona inquietants persegueixen el Kilian per saber què hi va passar. En el vaixell de tornada del viatge de final de curs a Itàlia, el Kilian coincideix amb la Laura, que té experiències extrasensorials i pot veure els esperits dels passatgers que van quedar atrapats al vaixell. Per poder alliberar-los s'ha de trobar l'assassí...

La vida o la mort es juguen en un viatge de final de curs. 

La hora azul de Paula Hawkins

Autor/a: Paula Hawkins (Harare, 1972)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Anglès

Traducció: Aleix Montoto Llagostera

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 456

CATALÀ:

Fa anys vaig llegir La chica del tren de Paula Hawkins i em va atrapar completament. És un thriller torbador que et manté alerta en tot moment, jugant amb la percepció i la intriga fins al final, quan tot encaixa. Recentment, he rellegit el llibre per veure si em continuava impactant com la primera vegada... i sí, m'ha tornat a captivar! 🔍💥

Però avui us vull parlar d’un altre llibre de l’autora: La hora azul. He de dir que, per a mi, ha estat una lectura totalment diferent a l’anterior i, sobretot, intranscendent. És una novel·la molt lenta, que no es pot considerar un thriller, ja que se centra més en els personatges i les seves relacions que en la intriga. No hi he trobat res que em cridés l’atenció ni m’ha generat cap mena d'impacte.

Tot i això, cal destacar alguns punts forts: els personatges estan ben construïts i les descripcions són molt bones, aconseguint una ambientació molt cuidada. Però, malgrat aquests elements positius, la història no ha aconseguit mantenir el meu interès. Això va fer que em preguntés si potser el meu gust havia canviat, però rellegint La chica del tren, he confirmat que no és qüestió del meu gust, sinó del llibre.

Per tant, si encara no heu llegit res de Paula Hawkins, us recomano sens dubte La chica del tren. És una història plena de tensió, girs inesperats i personatges complexos. En canvi, La hora azul no m'ha aportat res especial i, sincerament, crec que podeu prescindir-ne, tot i la seva bona ambientació.

📖 L'heu llegit? Què en penseu?

ESPAÑOL:

Hace años leí La chica del tren de Paula Hawkins y me atrapó por completo. Es un thriller turbador que te mantiene alerta en todo momento, jugando con la percepción y la intriga hasta el final, cuando todo encaja. Recientemente he releído el libro para ver si me seguía impactando como la primera vez... y sí, ¡me ha vuelto a cautivar!

Pero hoy quiero hablaros de otro libro de la autora: La hora azul. Debo decir que, para mí, ha sido una lectura totalmente diferente a la anterior y, sobre todo, intrascendente. Es una novela muy lenta, que no se puede considerar un thriller, puesto que se centra más en los personajes y sus relaciones que en la intriga. No he encontrado nada que me llamara la atención ni me ha generado ningún tipo de impacto.

Sin embargo, hay que destacar algunos puntos fuertes: los personajes están bien construidos y las descripciones son muy buenas, consiguiendo una ambientación muy cuidada. Pero, a pesar de estos elementos positivos, la historia no ha logrado mantener mi interés. Esto hizo que me preguntara si mi gusto había cambiado, pero releyendo La chica del tren, he confirmado que no es cuestión de mi gusto, sino del libro.

Por tanto, si todavía no habéis leído nada de Paula Hawkins, os recomiendo sin duda La chica del tren. Es una historia llena de tensión, giros inesperados y personajes complejos. En cambio La hora azul no me ha aportado nada especial y, sinceramente, creo que se puede prescindir de él, a pesar de su buena ambientación.

📖 ¿Lo habéis leído? ¿Qué os ha parecido?

Sinopsis:

Cuando la Tate Modern descubre que el hueso utilizado en una de las esculturas más famosas de la célebre y ya fallecida artista Vanessa Chapman es humano y no pertenece a un animal, como se creía, todas las miradas se centran en ella y en la misteriosa desaparición de su marido, Julian.

Temiendo la posible devaluación de la obra de la artista, Douglas Lennox, director de la Fundación Fairburn, envía al conservador James Becker a la remota isla escocesa en la que Vanessa vivía para investigar qué oculta el macabro hallazgo. Pero lo que parecía una empresa fácil pronto se convierte en algo mucho más oscuro, mucho más peligroso y mucho más imprevisible que puede poner en peligro su propia vida.

Ambientada en una isla escocesa accesible solo las horas del día en que baja la marea, La hora azul explora la tensión entre la libertad del genio creativo y la presión social, y señala con aterradora precisión cómo la luz con la que vemos a la gente que queremos a veces oculta su peor oscuridad. Una novela magistral con ecos de Patricia Highsmith o Alfred Hitchcock por una de las autoras de novela negra más importantes de las últimas décadas.

Tu el pebre i jo la sal de Núria Fortuny

Autor/a: Núria Fortuny (Barcelona, 1975)

Editorial: Rosa dels Vents

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la romàntica

Número de pàgines: 224

CATALÀ:

Aquest llibre em va arribar de part de l'editorial i he de dir que, probablement, si no hagués estat així, no l'hauria llegit, ja que no acostumo a llegir novel·les romàntiques.

Però, un cop el vaig tenir, vaig decidir donar-li una oportunitat i em va sorprendre gratament. Tu el pebre i jo la sal és una novel·la romàntica amb un toc còmic que es desenvolupa a la cuina d'un restaurant. És una història lleugera i optimista, com la gran majoria del gènere. Es llegeix ràpid i et fa passar una bona estona, perfecta per desconnectar i deixar-se portar per una història dolça i entranyable.

A més, valoro molt que estigui escrita en català, ja que crec que tenim pocs referents en la nostra llengua d’aquest gènere.

Així que, si busqueu una lectura amena i agradable, que us faci somriure i creure en l'amor, aquest llibre pot ser una bona opció!

❤️ Gràcies a l'editorial per l'exemplar!

ESPAÑOL:

Este libro me llegó de parte de la editorial y debo decir que, probablemente, si no hubiera sido así, no lo habría leído, ya que no suelo leer novelas románticas.

Pero, una vez lo tuve, decidí darle una oportunidad y me ha sorprendido gratamente. Es una novela ligera y optimista, como la gran mayoría del género. Se lee rápido y te hace pasar un buen rato, es perfecta para desconectar y dejarse llevar por una historia dulce y entrañable.

Además, valoro mucho que esté escrita en catalán, ya que, que hay pocos referentes de este género.

Así que, si busca una lectura amena y agradable, que le haga sonreír y creer en el amor, ¡este libro puede ser una buena opción!

❤️ ¡Gracias a la editorial por el ejemplar!

Sinopsi:

El Kai i la Gina, després d'aquest primer contacte, es veuran immersos en la lluita pel càrrec de xef de l'Insòlit. La seva relació es veurà salpebrada per la confecció de menús, sofregits massa salats, amants de Tinder, enganys i mil i una discussions. Entre la revetlla de Sant Joan i les festes de Gràcia, tot trobarà el seu lloc, i cada plat la seva millor recepta.

Els protagonistes ens oferiran un menú innovador amb una contundent explosió de sabors, tot cuinat a foc ben viu on no hi fallaran un bon assortit de somriures que van des d'un petit gest dels llavis fins a la riallada més sonora; un mil fulls d'amor romàntic, d'amistat i de superació. I de postres, la màgia d'uns terrats vestits de vida. Tot tot cuinat a foc ben viu i maridat amb un vi de frescor i d'una possible realitat.

Interpretar els senyals de Jordi Casals

Autor/a: Jordi Casals i Merchán (Barcelona 1976)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 224

CATALÀ:

He llegit en algun lloc que Jordi Casals mata a trets la seva adolescència amb aquesta novel·la i podríem dir que això és ben bé el que passa.

En Miquel Baussà és un detectiu privat que rep l’encàrrec d’investigar la mort de Daniel Saurí, un professor de secundària i poeta. Els Mossos han conclòs que va ser un suïcidi, però la seva mare, convençuda que no és així, demana a Baussà que esbrini la veritat. Partint d’aquesta premissa, la novel·la ens submergeix en una trama que entrellaça dues línies narratives: la investigació i els fragments d’un dietari escrit per la víctima.

L’autor juga amb contrastos. D’una banda, la melancolia i nostàlgia que impregnen el relat del Daniel, per a qui l’adolescència és un paradís perdut i del que no hauria volgut sortir. De l’altra, l’escepticisme irònic del detectiu, amb un estil que recorda la clàssica novel·la negra americana. Aquesta combinació dona lloc a una intriga fosca i elegant, que va creixent durant la lectura fins que arribem al desenllaç.

Casals ens barreja el punk-rock dels anys vuitanta amb les aules d’un institut. Alhora, aborda temes com la mort, la soledat, la poesia i el pas del temps, vestint el relat d’un to nostàlgic que el fa encara més desconcertant i captivador.

La veritat és que m’ha costat escriure aquesta ressenya, no perquè em faltessin idees, sinó per por de revelar-vos massa coses i que no poguéssiu descobrir la història per vosaltres mateixos. Tant si us agrada la novel·la negra com no, aquesta lectura no us deixarà indiferents.

Gràcies, @llibresdeldelicte per regalar-me aquest exemplar. 📖

ESPAÑOL:

He leído en algún sitio que Jordi Casals mata a tiros su adolescencia con esta novela y podríamos decir que tienen toda la razón.

Miquel Baussà es un detective privado que recibe el encargo de investigar la muerte de Daniel Saurí, un profesor de secundaria y poeta. Los Mossos han concluido que fue un suicidio, pero su madre, convencida de que no es así, pide a Baussà que averigüe la verdad. Partiendo de esta premisa, la novela nos sumerge en una trama que entrelaza dos líneas narrativas: la investigación y los fragmentos de un dietario escrito por la víctima.

El autor juega con contrastes. Por un lado, la melancolía y nostalgia que impregnan el relato de Daniel, para quien la adolescencia es un paraíso perdido y del que no hubiera querido salir. Por otro, el escepticismo irónico del detective, cuyo estilo recuerda la clásica novela negra americana. Esta combinación da lugar a una intriga oscura y elegante, que va creciendo durante la lectura hasta llegar al desenlace.

Casals mezcla el punk-rock de los años ochenta con las aulas de un instituto. Asimismo, aborda temas como la muerte, la soledad, la poesía y el paso del tiempo, vistiendo el relato de un tono nostálgico que le hace aún más desconcertante y cautivador.

La verdad es que me ha costado escribir esta reseña, no porque me faltaran ideas, sino por miedo a revelaros demasiadas cosas y que no pudierais descubrir la historia por vosotros mismos. Tanto si le gusta la novela negra como no, esta lectura no le dejará indiferentes.

Gracias, @llibresdeldelicte por regalarme este ejemplar. 📖

Sinopsi:

En Miquel Baussà, que després de ser expulsat dels Mossos d’Esquadra malviu fent de detectiu privat, rep l’encàrrec d’investigar una mort tan atípica com inversemblant: un suïcidi amb dos trets. La policia no en té cap dubte, però la mare del mort, sí.

Una novel·la que és un laberint on la realitat topa amb el desig; les expectatives, amb el talent; la música, amb el soroll; la poesia, amb el realisme brut. I és que com és de complicat quan no se saben interpretar els senyals!

Per dur a terme la feina, el detectiu haurà d’aprofundir en la vida del mort: un escriptor mediocre que havia perdut el cap i que, per prescripció mèdica, escrivia un dietari. Però res no serà ni el que sembla, ni el que podria haver estat: la vida aparentment anodina d’un professor de secundària amb aspiracions literàries, les nits hiperbòliques de les bandes de punk rock o una adolescència idealitzada que s’enganxa com el velcro als fantasmes del passat.

Malena es un nombre de tango d'Almudena Grandes

Autor/a: Almudena Grandes (Madrid, 1960 - 2021)

Editorial: Tusquets

Any de la primera edició: 1994

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 768

CATALÀ:

Soc fan de les obres d'Almudena Grandes, sempre m’han semblat molt didàctiques i molt necessàries. He llegit alguns llibres de la col·lecció Episodios de una guerra interminable, on la narrativa es concentra en passatges concrets de la història espanyola, i m'han agradat molt. També vaig llegir la seva obra pòstuma, Todo va a mejorar, que, tot i tenir un bon missatge, no em va acabar de convèncer, sobretot em va semblar que tenia un final precipitat.

A Malena es un nombre de tango, l'èmfasi no és tant en moments històrics concrets com en la història personal de la Malena i la seva nissaga familiar. Aquí, el focus està posat en aquesta vida familiar, els vincles emocionals i la influència que les decisions dels nostres avantpassats tenen sobre nosaltres. Aquí se’ns explica la història d'amor de la Malena, un primer amor que, en diferent grau d’intensitat, la persegueix durant tota la seva vida, i com tot això configura la seva identitat.

Un dels temes més destacats és la contradicció entre la tradició i la modernitat, que es reflecteix en les vivències de la protagonista i en el context en què es desenvolupa la seva vida. Tot i que la trama és interessant, en aquest cas, l'atenció se centra més en les vides i les relacions dels personatges que en els fets històrics. Un enfocament diferent respecte a altres llibres d'Almudena, però igualment captivador.

M'ha agradat i us el recomano, és més un viatge emocional que una gran narració històrica, però igualment el gaudireu, encara que no tant com altres dels que he llegit de l’autora.

ESPAÑOL:

Soy fan de las obras de Almudena Grandes, siempre me han parecido muy didácticas y necesarias. He leído algunos libros de la colección Episodios de una guerra interminable, donde la narrativa se concentra en pasajes concretos de la historia española, y me han gustado mucho. También leí su obra póstuma, Todo va a mejorar, que, a pesar de tener un buen mensaje, no acabó de convencerme, sobre todo me pareció que tenía un final precipitado.

En Malena es un nombre de tango, el énfasis no es tanto en momentos históricos concretos como en la historia personal de Malena y su estirpe familiar. Aquí, el foco está puesto en esta vida familiar, los vínculos emocionales y la influencia que las decisiones de nuestros antepasados tienen sobre nosotros. Aquí se nos cuenta la historia de amor de Malena, un primer amor que, en diferente grado de intensidad, la persigue durante toda su vida, y cómo todo esto configura su identidad.

Uno de los temas más destacados es la contradicción entre la tradición y la modernidad, que se refleja en las vivencias de la protagonista y en el contexto en el que se desarrolla su vida. Aunque la trama es interesante, en este caso, la atención se centra más en las vidas y relaciones de los personajes que en los hechos históricos. Un enfoque distinto respecto a otros libros de Almudena, pero igualmente cautivador.

Me ha gustado mucho y se lo recomiendo, es más un viaje emocional que una gran narración histórica, pero igualmente lo disfrutaréis, pero no tanto como otros libros que he leído de la autora.

Sinopsi:

La entrañable historia de una niña que luchará contra las normas impuestas por su familia para desenmarañar el laberinto de secretos que ésta guarda.

Malena tiene doce años cuando recibe, sin razón, y sin derecho alguno, de manos de su abuelo el último tesoro que conserva la familia : una esmeralda antigua, sin tallar, de la que ella nunca podrá hablar porque algún día le salvará la vida. A partir de entonces, esa niña desorientada y perpleja, que reza en silencio para volverse niño porque presiente que jamás conseguirá parecerse a su hermana melliza, Reina, la mujer perfecta, empieza a sospechar que no es la primera Fernández de Alcántara incapaz de encontrar el lugar adecuado en el mundo. Se propone entonces desenmarañar el laberinto de secretos que late bajo la apacible piel de su familia, una ejemplar familia burguesa madrileña. A la sombra de una vieja maldición, Malena aprende a mirarse, como en un espejo, en la memoria de quienes se creyeron malditos antes que ella y descubre, mientras alcanza la madurez, un reflejo de sus miedos y de su amor en la sucesión de mujeres imperfectas que la han precedido.