Interpretar els senyals de Jordi Casals

Autor/a: Jordi Casals i Merchán (Barcelona 1976)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 224

CATALÀ:

He llegit en algun lloc que Jordi Casals mata a trets la seva adolescència amb aquesta novel·la i podríem dir que això és ben bé el que passa.

En Miquel Baussà és un detectiu privat que rep l’encàrrec d’investigar la mort de Daniel Saurí, un professor de secundària i poeta. Els Mossos han conclòs que va ser un suïcidi, però la seva mare, convençuda que no és així, demana a Baussà que esbrini la veritat. Partint d’aquesta premissa, la novel·la ens submergeix en una trama que entrellaça dues línies narratives: la investigació i els fragments d’un dietari escrit per la víctima.

L’autor juga amb contrastos. D’una banda, la melancolia i nostàlgia que impregnen el relat del Daniel, per a qui l’adolescència és un paradís perdut i del que no hauria volgut sortir. De l’altra, l’escepticisme irònic del detectiu, amb un estil que recorda la clàssica novel·la negra americana. Aquesta combinació dona lloc a una intriga fosca i elegant, que va creixent durant la lectura fins que arribem al desenllaç.

Casals ens barreja el punk-rock dels anys vuitanta amb les aules d’un institut. Alhora, aborda temes com la mort, la soledat, la poesia i el pas del temps, vestint el relat d’un to nostàlgic que el fa encara més desconcertant i captivador.

La veritat és que m’ha costat escriure aquesta ressenya, no perquè em faltessin idees, sinó per por de revelar-vos massa coses i que no poguéssiu descobrir la història per vosaltres mateixos. Tant si us agrada la novel·la negra com no, aquesta lectura no us deixarà indiferents.

Gràcies, @llibresdeldelicte per regalar-me aquest exemplar. 📖

ESPAÑOL:

He leído en algún sitio que Jordi Casals mata a tiros su adolescencia con esta novela y podríamos decir que tienen toda la razón.

Miquel Baussà es un detective privado que recibe el encargo de investigar la muerte de Daniel Saurí, un profesor de secundaria y poeta. Los Mossos han concluido que fue un suicidio, pero su madre, convencida de que no es así, pide a Baussà que averigüe la verdad. Partiendo de esta premisa, la novela nos sumerge en una trama que entrelaza dos líneas narrativas: la investigación y los fragmentos de un dietario escrito por la víctima.

El autor juega con contrastes. Por un lado, la melancolía y nostalgia que impregnan el relato de Daniel, para quien la adolescencia es un paraíso perdido y del que no hubiera querido salir. Por otro, el escepticismo irónico del detective, cuyo estilo recuerda la clásica novela negra americana. Esta combinación da lugar a una intriga oscura y elegante, que va creciendo durante la lectura hasta llegar al desenlace.

Casals mezcla el punk-rock de los años ochenta con las aulas de un instituto. Asimismo, aborda temas como la muerte, la soledad, la poesía y el paso del tiempo, vistiendo el relato de un tono nostálgico que le hace aún más desconcertante y cautivador.

La verdad es que me ha costado escribir esta reseña, no porque me faltaran ideas, sino por miedo a revelaros demasiadas cosas y que no pudierais descubrir la historia por vosotros mismos. Tanto si le gusta la novela negra como no, esta lectura no le dejará indiferentes.

Gracias, @llibresdeldelicte por regalarme este ejemplar. 📖

Sinopsi:

En Miquel Baussà, que després de ser expulsat dels Mossos d’Esquadra malviu fent de detectiu privat, rep l’encàrrec d’investigar una mort tan atípica com inversemblant: un suïcidi amb dos trets. La policia no en té cap dubte, però la mare del mort, sí.

Una novel·la que és un laberint on la realitat topa amb el desig; les expectatives, amb el talent; la música, amb el soroll; la poesia, amb el realisme brut. I és que com és de complicat quan no se saben interpretar els senyals!

Per dur a terme la feina, el detectiu haurà d’aprofundir en la vida del mort: un escriptor mediocre que havia perdut el cap i que, per prescripció mèdica, escrivia un dietari. Però res no serà ni el que sembla, ni el que podria haver estat: la vida aparentment anodina d’un professor de secundària amb aspiracions literàries, les nits hiperbòliques de les bandes de punk rock o una adolescència idealitzada que s’enganxa com el velcro als fantasmes del passat.