Les nostres mares de Gemma Ruiz

Autor/a: Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975)

Editorial: Proa

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 304

CATALÀ:

Després de llegir les dues obres anteriors de Gemma Ruiz, tenia clara la seva inclinació per narrar històries de dones valentes i lluitadores i, en aquest cas, m'he reafirmat. En aquest llibre, Ruiz ens guia a través de la quotidianitat de deu dones coratjoses, amb vides plenes de tòpics que, en aquest cas, serveixen com a finestra per explorar realitats diverses. Cada narració forma part d'una lluita col·lectiva, una mirada feminista que busca difondre històries que, tot i la seva duresa i a vegades tendresa, mereixen ser conegudes.

Les històries captivadores i colpidores aborden qüestions fonamentals de drets sexuals i reproductius, que sovint eren negats a aquestes dones, moltes no tenien la llibertat de triar la seva pròpia maternitat o aspectes de la seva vida en general.

En diverses entrevistes, Gemma Ruiz ha revelat que aquest llibre representa un homenatge a la generació de dones nascudes durant la dictadura franquista als anys 50, concretament a les nostres mares. L'autora reconeix el sacrifici personal que aquestes dones van fer, sovint renunciant a la seva pròpia realització personal. No obstant això, destaca la seva lluita incansable per assegurar que les seves filles tinguessin la llibertat de triar el seu propi camí.

El llenguatge utilitzat per Ruiz és tant proper com emotiu, interpel·lant-nos per descobrir un món construït sota les bases patriarcals. Les paraules ressonen amb una crua realitat: "Si eren de classes populars, les nostres mares no van poder fer el que volien." Aquesta frase encapsula la cruesa de les restriccions imposades per les estructures socials de l'època i destaca la necessitat de reconèixer i commemorar la força i la determinació d'aquelles dones que van lluitar per un futur més lliure i amb més drets. És, sens dubte, una obra que deixa una empremta profunda i necessària en la nostra comprensió de la lluita feminista i les seves arrels, sobretot en aquelles que van formar-ne part sense ser-ne conscients.

ESPAÑOL:

Después de leer las dos obras anteriores de Gemma Ruiz, tenía clara su inclinación por narrar historias de mujeres valientes y luchadoras y, en este caso, me he reafirmado. En este libro, Ruiz nos guía a través de la cotidianidad de diez mujeres valientes, con vidas llenas de tópicos que, en este caso, sirven como ventana para explorar realidades diversas. Cada narración forma parte de una lucha colectiva, una mirada feminista que busca difundir historias que, pese a su dureza y en ocasiones ternura, merecen ser conocidas.

Las historias cautivadoras y sobrecogedoras abordan cuestiones fundamentales de derechos sexuales y reproductivos, que a menudo eran negados a estas mujeres, muchas no tenían la libertad de elegir su propia maternidad o aspectos de su vida en general.

En diversas entrevistas, Gemma Ruiz ha revelado que este libro representa un homenaje a la generación de mujeres nacidas durante la dictadura franquista en los años 50, concretamente a nuestras madres. La autora reconoce el sacrificio personal que estas mujeres hicieron, a menudo renunciando a su propia realización personal. Sin embargo, destaca su lucha incansable por asegurar que sus hijas tuvieran la libertad de elegir su propio camino.

El lenguaje utilizado por Ruiz es tan cercano como emotivo, interpelándonos para descubrir un mundo construido bajo las bases patriarcales. Las palabras resuenan con una cruda realidad: "Si eran de clases populares, nuestras madres no pudieron hacer lo que querían." Esta frase encapsula la crudeza de las restricciones impuestas por las estructuras sociales de la época y destaca la necesidad de reconocer y conmemorar la fuerza y ​​la determinación de aquellas mujeres que lucharon por un futuro más libre y con más derechos. Es, sin duda, una obra que deja una huella profunda y necesaria en nuestra comprensión de la lucha feminista y sus raíces, sobre todo en aquellas que formaron parte de ella sin ser conscientes.

Sinopsi:

Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.

Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.

Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares.