Autor/a: Xavier Bosch (Barcelona, 1967)
Editorial: Columna
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Català
Gènere: Ficció contemporània
Número de pàgines: 512
CATALÀ:
Com no podia ser d'una altra manera, Xavier Bosch ha tret novel·la per Sant Jordi. I també, una vegada més, l'he tornat a llegir.
Aquest cop, en aquesta relació d'amor-odi que mantinc amb l'autor, he gaudit amb la lectura. Toca un tema que és colpidor i dur, el tema dels nens robats, i Bosch fa una crítica a aquest escàndol que ha estat silenciat durant molts anys.
També, segons l'autor, la novel·la és un homenatge, ple de reflexions, a la vida, la família, la parella i, sobretot, als germans. Hi ha una frase que m'ha encantat en referència a aquest amor fraternal i és aquesta: "Un germà és el tros d'infantesa que no perdràs mai".
A través dels membres d'una família normal i corrent, i de la investigació periodística d'un dels germans, es construeix una història plena d'intriga i sentiments. Els personatges estan molt ben tramats, són molt variats i es complementen a la perfecció.
Us el recomano si us ha agradat algun dels llibres que ha escrit anteriorment l'autor perquè aquest és una barreja de tots, hi ha sentiments i hi ha periodisme.
Sou lectores de Xavier Bosch? Quina etapa seva us agrada més, la de "novel·lista-periodista" o la de "novelista-sentimental"?
ESPAÑOL:
Como no podía ser de otra manera, Xavier Bosch ha sacado novela para Sant Jordi. Y, también, una vez más, lo he vuelto a leer.
Esta vez, en esta relación amor-odio que mantengo con el autor, he disfrutado de la lectura. Toca un tema que causa conmoción y es duro, el tema de los niños robados, y Bosch hace una crítica a este escándalo que ha sido silenciado durante muchos años.
También, según el autor, la novela es un homenaje, lleno de reflexiones, a la vida, la familia, la pareja y, sobretodo, a los hermanos. Hay una frase que me ha encantado en referencia a este amor fraternal y es esta: "Un hermano es el trozo de infancia que no perderás nunca".
A través de los miembros de una familia normal y corriente, y de la investigación periodística de una de los hermanos, se construye una historia llena de intriga y sentimientos. Los personajes están bien tramados, son muy variados y se complementan a la perfección.
Os lo recomiendo si os ha gustado alguno de los libros que ha escrito anteriormente el autor porque este es una mezcla de todos, hay sentimientos y hay periodismo.
Soléis leer a Xavier Bosch? Qué etapa suya os gusta más, la de "novelista-periodista" o la de "novelista-sentimental"?
Sinopsi:
CADA FAMÍLIA TÉ ELS SEUS SILENCIS. CADA PAÍS, TAMBÉ.
El Joel, el Raimon i la Victòria són els germans Estrada. Malgrat que cadascun viu en una punta de món, es mantenen molt units. Una investigació periodística, però, ho posa tot en risc. El Joel, director de documentals, aviat s’adonarà que hi ha descobertes que fan trontollar els sentiments, sacsegen la vida i obliguen a reescriure el passat.
Xavier Bosch, en la seva maduresa com a escriptor, combina els seus dos mons. El constructor d’intimitats recupera el periodisme amb una trama que pot posar tota una família en perill. És el preu de traspassar les línies vermelles de la veritat.
Vaja, ets la primera persona de l'entorn blogs-insta que veig llegir aquesta novel·la, la més venuda de Sant Jordi. A twitter ja vaig dir que a la 'xarxa especialitzada' (ho escric i ric), aquest llibre ha passat desapercebut. Total, que no el llegiré, perquè em fa una mandra descomunal, però has dit les paraules màgiques: investigació periodística. I és que vaig llegir els primers de l'autor i mira, per passar l'estona estan bé. Després ja ni ho vaig intentar. Amb la de llibres pendents que tinc, no invertiré temps en aquest, que ja el llegirà molta altra gent per mi.
ResponEliminaL'he llegit perquè li van regalar a la meva mare i em va dir que estava bé. Com bé dic, la meva relació amb Bosch no està clara, els primers llibres em van agradar però les novel·les d'amor no. Amb l'anterior em vaig reconciliar una mica amb ell per això li he donat una altra oportunitat. I com dic, aquest recupera la investigació periodística, encara que el tema no té res a veure amb els primers.
EliminaÉs una barreja, per això crec que se'l pot llegir qualsevol persona que a qui li hagi agradat alguna de les seves novel·les anteriors. Tot i que penso que els seus llibres no són bestsellers (ni molt menys), són amens i fàcils de llegir.