Tot el bé i tot el mal de Care Santos

Autor/a: Care Santos (Mataró, 1970)

Editorial: Columna/Destino

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 400

CATALÀ:

Aquesta és la història de la Reina, una dona d’èxit personal i laboral que sembla tenir-ho tot controlat. Tot, excepte el més important per a ella. El seu fill adolescent, que intenta suïcidar-se mentre ella és de viatge per feina.

A la tornada cap a casa es queda atrapada a l’aeroport i és aquí on es centra l’interès del llibre. Aquesta espera li permet reflexionar sobre totes les decisions que ha pres a la seva vida i, a través del repàs que fa d’alguns episodis vitals, als lectors ens permet conèixer-la una mica més. Conèixer alguns secrets, algunes mentides...

El tema principal, com diu la mateixa autora, és la maternitat imperfecta. En aquest moment de fer balanç sent que, tot i haver intentat fer el millor pel seu fill, ha estat una mala mare.

És una novel·la de transició, de reflexionar sobre la vida i sobre els prioritats, del que fem bé i del que fem malament i, com sovint passa, només ho fem en moments difícils, en moments que alguna cosa ens fa obrir els ulls.

Us deixo una de les frases que m’ha agradat: “Els aeroports són una transició. Els ésser vius necessitem transicions. Allunyar-nos de mica en mica del que deixem enrere, acostar-nos a poc a poc al que ens espera”.

Aquest llibre té una segona part que també llegiré per poder tancar tota la història, encara que prefereixo els llibres autoconclusius. I vosaltres, què preferiu, els llibres autoconclusius o les sagues?

ESPAÑOL:

Esta es la historia de Reina, una mujer de éxito personal y laboral que parece tenerlo todo controlado. Todo, excepto lo más importante para ella. Su hijo adolescente, que intenta suicidarse mientras ella está en un viaje de negocios.

De vuelta a casa queda atrapada en el aeropuerto y es aquí donde se centra el interés del libro. Esta espera le permite reflexionar sobra todas las decisiones que ha tomado en su vida y, a través del repaso que hace de algunos episodios vitales, permite que los lectores la conozcamos un poco más. Conocer algunos secretos, algunas mentiras…

El tema principal, como explica la misma autora, es la maternidad imperfecta. En este momento de hacer balance siente que, aunque ha intentado hacer lo mejor para su hijo, ha sido una mala madre.

Es una novela de transición, de reflexionar sobre la visa y sobre las prioridades, de lo que hacemos bien y de lo que hacemos mal y, como suele pasar, sólo lo hacemos en momentos difíciles, en momentos en los que algo nos abre los ojos.

Os dejo una de las frases que me ha gustado: “Los aeropuertos son una transición. Los seres vivos necesitamos transiciones. Alejarnos poco a poco de lo que dejamos atrás, acercarnos poco a poco a lo que nos espera”.

Este libro tiene una segunda parte que también leeré para poder cerrar toda la historia, aunque prefiero los libros autoconclusivos. Y vosotros, ¿qué preferís, los libros autoconclusivos o las sagas?

Sinopsis:

La Reina té un marit, un exmarit, un amant, un fill adolescent, un bon sou, una bona feina i una vida que li agrada. Aparentment ho té tot, i ella també s’ho pensa. Però de sobte un esdeveniment terrible li canvia tota l’existència i li demostra fins a quin punt és vulnerable. Comença d’aquesta manera un camí a la recerca de la veritat que la portarà a formular-se preguntes incòmodes: Quines són les persones de debò imprescindibles de la nostra vida? Quines són les conseqüències de les nostres males decisions? Què faríem en les circumstàncies més terribles? Coneixem realment els nostres fills? I, en realitat, ens coneixem nosaltres mateixos?

Una novel·la que ens mostra la fràgil teranyina que teixeixen les nostres relacions familiars i personals.