Haru. Cada dia és una vida sencera de Flavia Company

Autor/a: Flavia Company (Buenos Aires, 1963)

Editorial: Catedral

Any de la primera edició: 2016

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporànea

Número de pàgines: 384

CATALÀ:

És una novel·la que explica la vida de l'Haru, una noia oriental que creix en un dojo, un tipus d’escola oriental (el seu significat és “lloc on s’estudia el camí”). Com podeu imaginar és un lloc molt místic, molt zen, on no tothom hi encaixa. Els joves que hi viuen han d’aprendre a conviure amb unes normes que sovint no entenen, però que són un aprenentatge de vida.

Flavia Company ha aconseguit que la lectura sigui tranquil·la, pausada, relaxant.... de debò que mentre llegia tenia aquesta sensació, i em durava una bona estona.

Us deixo unes quantes frases que m’han cridat l’atenció i si us entra el cuquet i el llegiu ja em fareu saber què us ha semblat. És una petita joia.

“—És cert, no ets una planta, però també et pots podrir o assecar-te. L’equilibri entre el que rebem i el que donem és l’única possibilitat de florir.

—I si jo no vull florir? —la desafia la Natsu.

—T’hauràs d’apartar per deixar florir els altres —sentencia la Mitsu—”

“Tots els éssers humans són capaços de les millors accions. I de les pitjors. I tots els éssers humans tenen la possibilitat d’escollir cada cop que fan un pas. El misteri del mal resideix a acceptar-ne l’existència.”

“—Saps què, Kimitake? No crec que ningú es converteixi en una cosa diferent del que és. Cada pas que fem és el pas que dibuixa el camí de la nostra vida. Les decisions que prenem ens acosten més i més al que som i ens allunyen de la imatge que tenim de nosaltres mateixos.”

“Diu el Tame que les emocions s’han d’expulsar per deixar el camí obert als sentiments.”

“cada cop que es perd l’atenció, es fereix algú. I que aquest algú és sempre un mateix.”

“Deu ser cert que quan ens allunyem del que ens resulta confortable és quan ens acostem al que som de veritat?”

“Quina forma vol donar ella a l’ànima? Cada passa, cada paraula, cada gest se suma a l’escultura que és l’existència.”

“Què et fa por? Quan analitzes el que la provoca, comprens que es tracta del que no pots controlar. Només et pots dominar a tu mateixa. Per això la por no existeix: tu estàs al teu càrrec, tu pots amb tu. La por és un dibuix incorrecte, un mapa inútil. Si et deixessis portar per ella et paralitzaries i, en paralitzar-te, començaries a cometre injustícies. La por és la font de la injustícia, Haru, no pots oblidar-ho.”

“No és dura la vida, Haru. La fem dura perquè no l’acceptem com és, no li tenim ni respecte ni confiança.”

ESPAÑOL: 

Es una novela que explica la vida de Haru, una chica oriental que crece en un dojo, un tipo de escuela oriental (Su significado es “lugar donde se estudia el camino”). Como podéis imaginar es un lugar muy místico, muy zen, donde no todo el mundo encaja. Los jóvenes que viven aquí tienen que aprender a convivir con unas normas que a menudo no entienden, pero que son un aprendizaje para el resto de la vida.

Flavia Company ha conseguido que la lectura sea tranquila, pausada, relajante… de verdad que mientras leía tenía esta sensación, y me duraba un buen rato.

Os dejo unas cuantas frases que me han llamado la atención y si os entran ganas de leerlo ya me contareis que os ha parecido. Es una pequeña joya.

“—Es cierto, no eres una planta, pero también puedes podrirte o secarte. El equilibrio entre lo que recibimos y lo que damos es la única posibilidad de florecer.

— ¿Y si no quiero florecer? —la desafía Natsu.

—Deberás apartarte para dejar florecer al resto —sentencia Mitsu—”

“Todos los seres humanos son capaces de las mejores acciones. Y de las peores. Y todos los seres humanos tienen la posibilidad de escoger cada vez que hacen un paso. El misterio del mal reside en aceptar su existencia.”

“— ¿Sabes  qué Kimitake? No creo que nadie se convierta en una cosa diferente de lo que es. Cada paso que hacemos es el paso que dibuja el camino de nuestra vida. Las decisiones que tomamos nos acercan más y más a lo que somos y nos alejan de la imagen que tenemos de nosotros mismos.”

“Dice Tame que las emociones se tienen que expulsar para dejar el camino abierto a los sentimientos.”

“cada vez que se pierde la atención, se hiere a alguien. Y que este alguien siempre es uno mismo.”

“¿Debe ser cierto que cuando nos alejamos de lo que nos resulta confortable es cuando nos acercamos a lo que somos de verdad?”

“¿Qué forma quiere dar ella al alma? Cada paso, cada palabra, cada gesto se suma a la escultura que es la existencia.”

“¿Qué te da miedo? Cuando analizas lo que lo provoca, comprendes que se trata de lo que no puedes controlar. Sólo te puedes dominar a ti misma. Por eso el miedo no existe: Tú estás a tu cargo, tú puedes contigo. El miedo es un dibujo incorrecto, un mapa inútil. Si te dejases llevar por ella te paralizarías y, al paralizarte, empezarías a cometer injusticias. El miedo es la fuente de la injusticia, Haru, no puedes olvidarlo.”

“No es dura la vida, Haru. La hacemos dura porque no la aceptamos como es, no le tenemos ni respeto ni confianza.”

 

Sinopsi:

Després de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d'una altra manera.

"Mai no tiris contra ningú; mai no tiris per seduir ningú; mai no tiris per ser més que ningú; mai no tiris per demostrar-te res a tu mateixa; el tir amb arc és un estat que es pot compartir."

Aquestes són les paraules que acompanyen la Haru des de la seva entrada al dojo, on aprendrà l'art del tir amb arc, fins al camí vital que li farà qüestionar-ho tot, arriscar-ho tot i perdre-ho tot. Per rebre-ho tot.