Va ser una de les meves
adquisicions de Sant Jordi i, entre unes coses i unes altres, el tenia pendent.
És una novel·la d’intriga
ambientada en un ambient rural, amb uns habitants entranyables i peculiars. De lectura
fàcil i ràpida.
M’ha enganxat des del primer
moment per la història i per l’estil directe. El relat dels esdeveniments fa
que no puguis parar de llegir perquè es manté l’intriga durant tota la lectura.
Les descripcions del poble i de
l’entorn estan molt aconseguides. Vas llegint el llibre i, amb l’ajut d’un
plànol del poble que hi ha dibuixat a la primera pàgina, saps en tot moment on
ets.
Misteri, secrets, morts.... us la
recomano si teniu poc temps per llegir.
Sinopsi:
Treviu és un petit poble de muntanya
on hi regna la tranquil·litat. Per a la Martina és, a més, un lloc segur, ple
de records d’infantesa i gent amb en la que pot confiar: l’únic lloc, de fet,
on pot fugir després del que li ha succeït a la ciutat. Però Treviu no sempre
ha estat així: l’any 1977 un accident a les seves mines va commocionar la
comarca i va causar més de trenta morts. Poc després una noia d’identitat
desconeguda es va suïcidar al Pont del Malpàs. Quan la Martina decideix
investigar la identitat i vida d’aquesta noia després que algú n’hagi exhumat
els ossos al cementiri vell, posa en marxa, sense saber-ho, una cadena
d’esdeveniments que la faran dubtar de gairebé tothom del seu entorn i la
submergiran en una perillosa aventura en la que haurà d’enfrontar-se a algú
disposat a fer tot el que sigui necessari per evitar que els secrets del passat
no surtin a la llum...
Mitjançant un estil proper,
natural i directe, la Laia Vilaseca convida al lector a submergir-se en la vida
d’aquest petit poble, ple de gent entranyable, però també ple de secrets i
perills, per a gaudir d’una novel·la rural noir completament absorbent, i sens
dubte la seva obra més personal fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada