Amanida barrejada de Nora Ephron

Autor/a: Nora Ephron (Nova York, 1941 – 2012)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Anglès

Traducció: Ariadna Pous

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 248

CATALÀ:

Aquest és el quart llibre que llegeixo de la Nora Ephron, una autora que m’agrada molt i que, malauradament, ja no podrà ampliar la seva obra, ja que va morir el 2012.

Diria que aquest títol és diferent dels anteriors. No hi he trobat ni el sarcasme ni la ironia que la caracteritzen, sinó una veu molt més crítica i de militància feminista.

A través de la seva mirada ens transporta a la societat conservadora americana dels anys 70, i aborda temes tabú relacionats amb les dones amb el seu estil habitual senzill, directe i lúcid.

Ens descriu, d'una manera molt crítica, una societat cínica i plena de contradiccions, amb una cara pública i una altra de privada sovint oposades: mentre en públic es defensava una cosa, en privat se’n feia una altra. I bàsicament, aquesta actitud era present en la burgesia.

Us el recomano perquè permet entendre els entrebancs del feminisme d’aquella època als Estats Units, molts dels quals, malauradament, continuen sent actuals.

Aprofito per agrair a l'Altra Editorial l'enviament de l'exemplar.

Heu llegit alguna cosa de la Nora Ephron? Quin dels seus llibres us ha agradat més?

ESPAÑOL:

Éste es el cuarto libro que leo de Nora Ephron, una autora que me gusta mucho y que, desgraciadamente, ya no podrá ampliar su obra, ya que murió en el 2012.

Diría que este título es distinto a los anteriores. No he encontrado ni el sarcasmo ni la ironía que la caracterizan, sino una voz mucho más crítica y de militancia feminista.

A través de su mirada nos transporta a la sociedad conservadora americana de los años 70, abordando temas tabú relacionados con las mujeres con su estilo habitual sencillo, directo y lúcido.

Nos describe, de una manera muy crítica, una sociedad cínica y llena de contradicciones, con una cara pública y otra privada a menudo opuestas: mientras en público se defendía una cosa, en privado se hacía otra. Y básicamente, esta actitud estaba presente en la burguesía.

Os lo recomiendo porque permite entender los obstáculos del feminismo de aquella época en Estados Unidos, muchos de los cuales, desgraciadamente, siguen siendo actuales.

Aprovecho para agradecer a l'Altra Editorial el envío del ejemplar.

¿Habéis leído algo de Nora Ephron? ¿Cuál de sus libros os ha gustado más?

La sopecha de Sofía de Paloma Sánchez-Garnica

Autor/a: Paloma Sánchez-Garnica (Madrid, 1962)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 656

CATALÀ:

Aquest llibre va arribar a les meves mans gairebé per casualitat. No coneixia l’autora i ha estat el meu primer contacte amb la seva obra.

La història, d'entrada, em va semblar interessant, sobretot perquè fa un repàs breu d'alguns dels fets de la Guerra Freda a Europa. Està ben escrit, sí, però no m’ha acabat d'impactar. Hi ha molts personatges, però cap m’ha fet sentir prou a prop com per empatitzar-hi, i tinc la sensació que es toquen molts temes però tots de manera superficial. M'hauria agradat més que s'hagués centrat en un dels temes ja que, com a mínim, hauria pogut saber més coses de la història contemporània.

En resum: crec que és un d’aquells llibres que o t’agrada molt l’estil, o et deixa bastant indiferent. En el meu cas, no m'ha fet ni fu ni fa.

He vist, però, que a l’octubre s’estrena la pel·lícula, i crec que potser la gaudiria més que el llibre.

Algú més l’ha llegit? Us ha transmès més del que m’ha transmès a mi?

ESPAÑOL:

Este libro llegó a mis manos casi por casualidad. No conocía a la autora y ha sido mi primer contacto con su obra.

La historia, de entrada, me pareció interesante, sobre todo porque hace un breve repaso de algunos de los hechos de la Guerra Fría en Europa. Está bien escrito, sí, pero no me ha acabado de impactar. Hay muchos personajes, pero ninguno me ha hecho sentir lo suficientemente cerca como para empatizar, y tengo la sensación de que se tocan muchos temas pero todos de forma superficial. Me hubiera gustado más que se hubiera centrado en uno de los temas ya que, al menos, podría conocer algo más de la historia contemporánea.

En resumen: creo que es uno de esos libros que o te gusta mucho el estilo, o te deja bastante indiferente. En mi caso, no me ha hecho ni fu ni fa.

Pero he visto que en octubre se estrena la película, y creo que quizás la disfrutaría más que el libro.

¿Alguien más lo ha leído? ¿Os ha transmitido más de lo que me ha transmitido a mí?

Assaig general de Milena Busquets

Autor/a: Milena Busquets i Tusquets (Barcelona, 1972)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Espanyol

Traducció: Lurdes Serramià i Fruns

Gènere: Autoficció

Número de pàgines: 160

CATALÀ:

Fa un temps vaig llegir Gemma i no vaig acabar de connectar amb l’autora. Però amb Assaig general l’experiència ha estat ben diferent: he gaudit de la lectura i m’ha agradat endinsar-me en la seva manera de pensar.

Busquets té molt clar d’on ve i no se n’amaga. És directa, irreverent i aparentment frívola, però també deixa anar veritats com temples. En aquest llibre m'ha semblat valenta, divertida i profunda alhora.

L’eix del relat són diferents aspectes de la seva vida, i fa molt incís en les seves relacions: amb la seva mare, amb les ex-parelles, amb els fills, amb les amistats, amb els coneguts i amb les persones del seu entorn laboral i social. Especialment, hi destaca la complicada relació amb la seva mare i la seva visió sobre la solitud i les relacions sentimentals.

M'ha semblat un llibre molt personal, meticulós en els detalls que la defineixen i que mostra a l'autora en tal com és (o si més no, com me l'imagino jo).

Algú més l’ha llegit? Us ha convençut aquesta Milena Busquets més íntima i directa?

ESPAÑOL:

Hace tiempo leí Gemma y no acabé de conectar con la autora. Pero con Assaig general la experiencia ha sido muy diferente: he disfrutado de la lectura y me ha gustado adentrarme en su forma de pensar.

Busquets tiene muy claro de dónde viene y no se esconde. Es directa, irreverente y aparentemente frívola, pero también cuenta verdades como templos. En este libro me ha parecido valiente, divertida y profunda a la vez.

El eje del relato son diferentes aspectos de su vida, y hace mucho inciso en sus relaciones: con su madre, con las ex-parejas, con los hijos, con las amistades, con los conocidos y con las personas de su entorno laboral y social. En especial, destaca la complicada relación con su madre y su visión sobre la soledad y las relaciones sentimentales.

Me ha parecido un libro muy personal, meticuloso en los detalles que la definen y que muestra a la autora tal como es (o al menos, como me la imagino yo).

¿Alguien más lo ha leído? ¿Os ha convencido esta Milena Busquets más íntima y directa?

Vés on et porti el cor de Susanna Tamaro

Autor/a: Susanna Tamaro (Trieste, 1957)

Editorial: La Butxaca

Any de la primera edició: 2008

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 176

CATALÀ:

Aquest llibre m’ha agradat molt. Està escrit com una carta d’una padrina a la seva néta i, a través d’aquesta carta, es desplega tota una vida plena d’encerts, errors, silencis i decisions que han marcat el seu camí.

És una lectura molt reflexiva que ens porta a pensar en grans temes que alhora són molt personals, com ara la necessitat d’escoltar el propi cor i de ser fidels a allò que sentim, o el valor de les equivocacions que ens ajuden a créixer.

També ens parla de la importància de la memòria i de transmetre les nostres experiències a les futures generacions i de les relacions familiars que sovint són complexes, on l’amor i el dolor conviuen diàriament.

Les reflexions a les quals ens porta no són sempre alegres ni positives; de fet, algunes sacsegen,  però crec que precisament aquí rau la seva força: és un llibre que convida a aturar-se i a pensar.

És una lectura que recomanaria tant si busqueu un llibre que us faci pensar, com si simplement voleu llegir una veu honesta i plena de saviesa.

 I a vosaltres, us agraden els llibres que remouen i que fan pensar?

ESPAÑOL:

Este libro me ha gustado mucho. Está escrito como una carta de una abuela a su nieta y, a través de esta carta, se despliega toda una vida llena de aciertos, errores, silencios y decisiones que han marcado su camino.

Es una lectura muy reflexiva que nos lleva a pensar en grandes temas que son, a su vez, muy personales, como la necesidad de escuchar al propio corazón y de ser fieles a lo que sentimos, o el valor de las equivocaciones que nos ayudan a crecer.

También nos habla de la importancia de la memoria y de transmitir nuestras experiencias a las futuras generaciones y de las relaciones familiares que a menudo son complejas, donde el amor y el dolor conviven a diario.

Las reflexiones a las que nos lleva no son siempre alegres ni positivas; de hecho, algunas sacuden, pero creo que precisamente ahí está su fuerza: es un libro que invita a detenerse y a pensar.

Es una lectura que recomendaría tanto si buscáis un libro que os haga pensar, como si simplemente queréis leer una voz honesta y llena de sabiduría.

 Y a vosotr@s, ¿os gustan los libros que remueven y que hacen pensar?

La vida del llibreter A.J. Fikry de Gabrielle Zevin

Autor/a: Gabrielle Zevin (Nova York, 1977)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Anglès

Traducció: Octavi Gil Pujol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 240 

CATALÀ:

La vida del llibreter A.J. Fikry, de Gabrielle Zevin, és un d’aquells llibres que jo descric com a  “bonics”. Amb sentiment i amb aquell punt que et deixa el cor tendre. 

Ens parla de la vida de Fikry, un llibreter vidu i solitari que, degut a un fet inesperat que té lloc a la seva llibreria, es veu obligat a replantejar-se la vida: el seu lloc al món, la seva relació amb els altres i, sobretot, el seu futur. És una història de llibres, persones i segones oportunitats.

M’ha encantat que cada capítol comenci amb una petita ressenya que el mateix Fikry escriu sobre contes clàssics, és com si volgués deixar un llegat a la seva filla. És un detall preciós.

No he llegit Demà, i demà i demà, el llibre que ja havia vist per IG anteriorment de la mateixa autora, però aquesta lectura m’ha fet venir moltes ganes de llegir-lo.

En el fons, aquest llibre és una carta d’amor als llibres i al poder que tenen per transformar-nos (dóna moltes idees de noves lectures, i moltes ni les coneixia).  Però també és un cant a la vulnerabilitat, a les relacions i a la cultura com a refugi quan tot trontolla.

I tu, quin llibre “bonic” recomanaries, aquell que t’ha deixat el cor calent i amb ganes de recomanar-lo?

Les que heu llegit Dema, i demà, i demà, què me’n dieu? He de llegir-lo?

ESPAÑOL:

La vida del llibreter A.J. Fikry, de Gabrielle Zevin, es uno de esos libros que yo describo como “bonitos”. Con sentimiento y con ese punto que te deja el corazón tierno.

Nos habla de la vida de Fikry, un librero viudo y solitario que, debido a un hecho inesperado que tiene lugar en su librería, se ve obligado a replantearse la vida: su lugar en el mundo, su relación con los demás y, sobre todo, su futuro. Es una historia de libros, personas y segundas oportunidades.

Me ha encantado que cada capítulo empiece con una pequeña reseña que el propio Fikry escribe sobre cuentos clásicos, es como si quisiera dejar un legado a su hija. Es un detalle precioso.

No he leído Demà, i demà i demà, el libro que ya había visto por IG anteriormente de la misma autora, pero esta lectura me ha hecho entrar muchas ganas de leerlo.

En el fondo, este libro es una carta de amor a los libros y al poder que tienen para transformarnos (da muchas ideas de nuevas lecturas, y muchas ni las conocía). Pero también es un canto a la vulnerabilidad, a las relaciones ya la cultura como refugio cuando todo se tambalea.

Y tú, ¿qué libro “bonito” recomendarías, aquél que te ha dejado el corazón caliente y con ganas de recomendarlo?

Las que habéis leído a Demà, i demà i demà, ¿qué me decís? ¿Tengo que leerlo?

Les decisions de l'Anna de Víctor Díaz i Neus Verdaguer

Autor/a: Víctor Díaz (Sant Joan les Fonts, 1974) i Neus Verdaguer (Olot, 1982)

Editorial: Rosa dels vents

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 304

CATALÀ:

Aquest estiu he llegit Les decisions de l'Anna i m’ha sorprès molt positivament. 

El llibre ens endinsa en la vida de l’Anna en tres moments vitals diferents, mostrant-nos les seves preocupacions, les vivències i l’evolució personal que experimenta amb els anys. És una història de creixement i aprenentatge que posa en valor les amistats d’infància i la importància de la família.

He empatitzat molt amb l’Anna. Les seves situacions podrien ser perfectament les de qualsevol de nosaltres. A més, no només veiem com ella creix, sinó també com evolucionen les persones del seu entorn (els tiets i els seus amics, la Clara i l'Arnau), fet que el converteix en un llibre que pot atrapar lectors i lectores de totes les edats.

Un detall que m’ha encantat són els petits incisos que els autors fan a les seves obres anteriors; m’han fet somriure i aporten un toc especial a la lectura.

Moltes gràcies a l’editorial per l’enviament de l’exemplar. 

ESPAÑOL:

Este verano he leído Les decisions de l'Anna y me ha sorprendido muy positivamente. 

El libro nos adentra en la vida de Anna en tres momentos vitales diferentes, mostrándonos sus preocupaciones, sus vivencias y la evolución personal que experimenta con los años. Es una historia de crecimiento y aprendizaje que pone en valor las amistades de infancia y la importancia de la familia.

He empatizado mucho con Anna. Sus situaciones podrían ser perfectamente las de cualquiera de nosotros. Además, no sólo vemos cómo ella crece, sino también cómo evolucionan las personas de su entorno (los tíos y sus amigos, Clara y Arnau), lo que lo convierte en un libro que puede atrapar a lectores y lectoras de todas las edades.

Un detalle que me ha encantado son los pequeños incisos que los autores realizan en sus obras anteriores; me han hecho sonreír y aportan un toque especial a la lectura.

Muchas gracias a la editorial por el envío del ejemplar.

La mesura exacta de Cristina Puigbert

Autor/a: Cristina Puigbert Lerma (Sant Boi de Llobregat, 1985)

Editorial: La Campana

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 335

CATALÀ:

Aquesta és una d’aquelles lectures que, d’entrada, semblen lleugeres i fresques, ideals per llegir durant els dies d’estiu, però que al llegir-los t’adones que amaguen molt més del que aparenten. Cristina Puigbert ens presenta una història que parla de perdre la por al canvi, de donar el pas quan la vida et posa davant una cruïlla, i de trobar la força per escriure el teu futur.

La Lali és un personatge que m’ha despertat diferents emocions. Hi ha moments en què la seva manera de donar voltes a les coses m’ha tret una mica de polleguera, però al mateix temps entenc que prendre segons quines decisions no és gens fàcil, especialment quan impliquen deixar enrere tot allò que fins ara t’ha definit. Aquestes contradiccions fan que sigui un personatge molt real.

Un dels punts que més m’ha agradat és com l’autora ens mostra la resiliència de la Lali després d’un entrebanc important. És inspirador veure com, en els moments més difícils, és capaç de reconstruir-se i avançar.

I no puc acabar sense destacar un detall deliciós: les receptes que acompanyen la història. Estic segura que són tan bones com sonen!

En definitiva, La mesura exacta és una novel•la que es llegeix amb facilitat. És una invitació a parar, pensar i empoderar-nos.

Agraeixo a La Campana, el gest d'enviar-me l'exemplar 💖

ESPAÑOL:

Ésta es una de esas lecturas que, de entrada, parecen ligeras y frescas, ideales para leer durante los días de verano, pero que al leerlas te das cuenta de que esconden mucho más de lo que aparentan. Cristina Puigbert nos presenta una historia que habla de perder el miedo al cambio, de dar el paso cuando la vida te pone ante un cruce y de encontrar la fuerza para escribir tu futuro.

Lali es un personaje que me ha despertado diferentes emociones. Hay momentos en que su manera de dar vueltas a las cosas me ha sacado de quicio, pero al mismo tiempo entiendo que tomar según qué decisiones no es fácil, especialmente cuando implican dejar atrás todo lo que hasta ahora te ha definido. Estas contradicciones hacen que sea un personaje muy real.

Uno de los puntos que más me ha gustado es cómo la autora nos muestra la resiliencia de Lali después de un contratiempo importante. Es inspirador ver cómo, en los momentos más difíciles, es capaz de reconstruirse y avanzar.

Y no puedo terminar sin destacar un detalle delicioso: las recetas que acompañan a la historia. Estoy segura de que son tan buenas como suenan!

En definitiva, La mesura exacta es una novela que se lee con facilidad. Es una invitación a parar, pensar y empoderarnos.