La vida del llibreter A.J. Fikry de Gabrielle Zevin

Autor/a: Gabrielle Zevin (Nova York, 1977)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Anglès

Traducció: Octavi Gil Pujol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 240 

CATALÀ:

La vida del llibreter A.J. Fikry, de Gabrielle Zevin, és un d’aquells llibres que jo descric com a  “bonics”. Amb sentiment i amb aquell punt que et deixa el cor tendre. 

Ens parla de la vida de Fikry, un llibreter vidu i solitari que, degut a un fet inesperat que té lloc a la seva llibreria, es veu obligat a replantejar-se la vida: el seu lloc al món, la seva relació amb els altres i, sobretot, el seu futur. És una història de llibres, persones i segones oportunitats.

M’ha encantat que cada capítol comenci amb una petita ressenya que el mateix Fikry escriu sobre contes clàssics, és com si volgués deixar un llegat a la seva filla. És un detall preciós.

No he llegit Demà, i demà i demà, el llibre que ja havia vist per IG anteriorment de la mateixa autora, però aquesta lectura m’ha fet venir moltes ganes de llegir-lo.

En el fons, aquest llibre és una carta d’amor als llibres i al poder que tenen per transformar-nos (dóna moltes idees de noves lectures, i moltes ni les coneixia).  Però també és un cant a la vulnerabilitat, a les relacions i a la cultura com a refugi quan tot trontolla.

I tu, quin llibre “bonic” recomanaries, aquell que t’ha deixat el cor calent i amb ganes de recomanar-lo?

Les que heu llegit Dema, i demà, i demà, què me’n dieu? He de llegir-lo?

ESPAÑOL:

La vida del llibreter A.J. Fikry, de Gabrielle Zevin, es uno de esos libros que yo describo como “bonitos”. Con sentimiento y con ese punto que te deja el corazón tierno.

Nos habla de la vida de Fikry, un librero viudo y solitario que, debido a un hecho inesperado que tiene lugar en su librería, se ve obligado a replantearse la vida: su lugar en el mundo, su relación con los demás y, sobre todo, su futuro. Es una historia de libros, personas y segundas oportunidades.

Me ha encantado que cada capítulo empiece con una pequeña reseña que el propio Fikry escribe sobre cuentos clásicos, es como si quisiera dejar un legado a su hija. Es un detalle precioso.

No he leído Demà, i demà i demà, el libro que ya había visto por IG anteriormente de la misma autora, pero esta lectura me ha hecho entrar muchas ganas de leerlo.

En el fondo, este libro es una carta de amor a los libros y al poder que tienen para transformarnos (da muchas ideas de nuevas lecturas, y muchas ni las conocía). Pero también es un canto a la vulnerabilidad, a las relaciones ya la cultura como refugio cuando todo se tambalea.

Y tú, ¿qué libro “bonito” recomendarías, aquél que te ha dejado el corazón caliente y con ganas de recomendarlo?

Las que habéis leído a Demà, i demà i demà, ¿qué me decís? ¿Tengo que leerlo?

Autor/a: Víctor Díaz (Sant Joan les Fonts, 1974) i Neus Verdaguer (Olot, 1982)

Editorial: Rosa dels vents

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 304

CATALÀ:

Aquest estiu he llegit Les decisions de l'Anna i m’ha sorprès molt positivament. 

El llibre ens endinsa en la vida de l’Anna en tres moments vitals diferents, mostrant-nos les seves preocupacions, les vivències i l’evolució personal que experimenta amb els anys. És una història de creixement i aprenentatge que posa en valor les amistats d’infància i la importància de la família.

He empatitzat molt amb l’Anna. Les seves situacions podrien ser perfectament les de qualsevol de nosaltres. A més, no només veiem com ella creix, sinó també com evolucionen les persones del seu entorn (els tiets i els seus amics, la Clara i l'Arnau), fet que el converteix en un llibre que pot atrapar lectors i lectores de totes les edats.

Un detall que m’ha encantat són els petits incisos que els autors fan a les seves obres anteriors; m’han fet somriure i aporten un toc especial a la lectura.

Moltes gràcies a l’editorial per l’enviament de l’exemplar. 

ESPAÑOL:

Este verano he leído Les decisions de l'Anna y me ha sorprendido muy positivamente. 

El libro nos adentra en la vida de Anna en tres momentos vitales diferentes, mostrándonos sus preocupaciones, sus vivencias y la evolución personal que experimenta con los años. Es una historia de crecimiento y aprendizaje que pone en valor las amistades de infancia y la importancia de la familia.

He empatizado mucho con Anna. Sus situaciones podrían ser perfectamente las de cualquiera de nosotros. Además, no sólo vemos cómo ella crece, sino también cómo evolucionan las personas de su entorno (los tíos y sus amigos, Clara y Arnau), lo que lo convierte en un libro que puede atrapar a lectores y lectoras de todas las edades.

Un detalle que me ha encantado son los pequeños incisos que los autores realizan en sus obras anteriores; me han hecho sonreír y aportan un toque especial a la lectura.

Muchas gracias a la editorial por el envío del ejemplar.

La mesura exacta de Cristina Puigbert

Autor/a: Cristina Puigbert Lerma (Sant Boi de Llobregat, 1985)

Editorial: La Campana

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 335

CATALÀ:

Aquesta és una d’aquelles lectures que, d’entrada, semblen lleugeres i fresques, ideals per llegir durant els dies d’estiu, però que al llegir-los t’adones que amaguen molt més del que aparenten. Cristina Puigbert ens presenta una història que parla de perdre la por al canvi, de donar el pas quan la vida et posa davant una cruïlla, i de trobar la força per escriure el teu futur.

La Lali és un personatge que m’ha despertat diferents emocions. Hi ha moments en què la seva manera de donar voltes a les coses m’ha tret una mica de polleguera, però al mateix temps entenc que prendre segons quines decisions no és gens fàcil, especialment quan impliquen deixar enrere tot allò que fins ara t’ha definit. Aquestes contradiccions fan que sigui un personatge molt real.

Un dels punts que més m’ha agradat és com l’autora ens mostra la resiliència de la Lali després d’un entrebanc important. És inspirador veure com, en els moments més difícils, és capaç de reconstruir-se i avançar.

I no puc acabar sense destacar un detall deliciós: les receptes que acompanyen la història. Estic segura que són tan bones com sonen!

En definitiva, La mesura exacta és una novel•la que es llegeix amb facilitat. És una invitació a parar, pensar i empoderar-nos.

Agraeixo a La Campana, el gest d'enviar-me l'exemplar 💖

ESPAÑOL:

Ésta es una de esas lecturas que, de entrada, parecen ligeras y frescas, ideales para leer durante los días de verano, pero que al leerlas te das cuenta de que esconden mucho más de lo que aparentan. Cristina Puigbert nos presenta una historia que habla de perder el miedo al cambio, de dar el paso cuando la vida te pone ante un cruce y de encontrar la fuerza para escribir tu futuro.

Lali es un personaje que me ha despertado diferentes emociones. Hay momentos en que su manera de dar vueltas a las cosas me ha sacado de quicio, pero al mismo tiempo entiendo que tomar según qué decisiones no es fácil, especialmente cuando implican dejar atrás todo lo que hasta ahora te ha definido. Estas contradicciones hacen que sea un personaje muy real.

Uno de los puntos que más me ha gustado es cómo la autora nos muestra la resiliencia de Lali después de un contratiempo importante. Es inspirador ver cómo, en los momentos más difíciles, es capaz de reconstruirse y avanzar.

Y no puedo terminar sin destacar un detalle delicioso: las recetas que acompañan a la historia. Estoy segura de que son tan buenas como suenan!

En definitiva, La mesura exacta es una novela que se lee con facilidad. Es una invitación a parar, pensar y empoderarnos.

Aquest tros de vida d'Estel Solé

Autor/a: Estel Solé i Casadellà (Molins de Rei, 1987)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 328

CATALÀ:

Vaig començar aquesta lectura pensant que seria una història àgil i entretinguda, i així va ser en un primer moment. Però quan la vaig acabar i vaig tenir temps de pair-la, em vaig adonar que anava molt més enllà d’una bonica història.

Aquest tros de vida és un llibre que parla de retrobar-se amb una mateixa. De posar el fre en aquesta vida que tantes dones vivim de manera accelerada, carregant-nos de responsabilitats i obligacions que potser no ens pertoquen en la seva totalitat. Parla de començar a pensar més en nosaltres mateixes que en els altres, i de fer-ho sense sentir-nos culpables, que gairebé és el més difícil.

És una història d’alliberament. De dir prou, de marcar un límit i entendre que el món continua girant, encara que nosaltres decidim aturar-nos. Perquè aturar-se de tant en tant és necessari i valent.

Una de les coses que més m’ha agradat és que els personatges són complexos i gens estereotipats, i això els fa creïbles, propers, humans. Encara que no m’he sentit identificada amb cap d’ells, hi ha moments en què m’he reconegut en el que senten, en el que callen o en el que decideixen fer. 

No us explico res de l’argument, perquè penso que el missatge és tan potent que no cal. Llegiu-lo, i ja em direu si tinc raó o no.

Una lectura que sembla senzilla, però que és de les que es queden. Que et remou subtilment, però amb coses potents.

I tu, quantes vegades t’has oblidat de tu mateixa?

ESPAÑOL:

Empecé esta lectura pensando que sería una historia ágil y entretenida, y así fue en un primer momento. Pero cuando la terminé y tuve tiempo de digerirla, me di cuenta de que iba mucho más allá de una bonita historia.

Aquest tros de vida es un libro que habla de reencontrarse con una misma. De poner el freno en esta vida que tantas mujeres vivimos de forma acelerada, cargándonos de responsabilidades y obligaciones que quizás no nos corresponden en su totalidad. Habla de empezar a pensar más en nosotras mismas que en los demás, y de hacerlo sin sentirnos culpables, que casi es lo más difícil.

Es una historia de liberación. De decir basta, de marcar un límite y entender que el mundo sigue girando, aunque nosotras decidamos detenernos. Porque detenerse de vez en cuando es necesario y valiente.

Una de las cosas que más me ha gustado es que los personajes son complejos y nada estereotipados, lo que los hace creíbles, cercanos, humanos. Aunque no me he sentido identificada con ninguno de ellos, hay momentos en los que me he reconocido en lo que sienten, en lo que callan o en lo que deciden hacer.

No os cuento nada del argumento, porque pienso que el mensaje es tan potente que no hace falta. Leedlo, y ya me diréis si tengo razón o no.

Una lectura que parece sencilla, pero que es de las que se quedan. Que te remueve sutilmente, pero con cosas potentes.

Y tú, ¿cuántas veces te has olvidado de ti misma?

Doble vida de Salvador Macip i Àngels Bassas

Autor/a: Salvador Macip (Blanes, 1970) i Àngels Bassas (Figueres, 1971)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 304

CATALÀ:

Aquest llibre m’ha semblat molt original. Escrit a quatre mans, Doble Vida ens presenta una relació intensa entre dos antics amants que es retroben després de molts anys. El més original? Té doble portada i la història es narra des de les dues perspectives: la del Robert i la de la Sílvia i has de decidir per quina començar.

Jo vaig començar per la del Robert, un personatge fred i calculador, que contrasta amb la Sílvia, molt més emocional i sentimental. Aquesta estructura fa que el lector visqui dues realitats paral·leles, plenes de desig, records i contradiccions, i que no conegui la història completa fins que hagi llegit les dues versions.

Amb el pas dels anys, canviem. Les experiències ens transformen, i potser per això reprendre una relació de joventut no sempre és una bona idea. Tenim punts de vista diferents, interessos que han evolucionat, i això pot fer-nos incompatibles. Aquesta tensió és molt present en el llibre, que parla d’amor, de sexe, però sobretot de sentiments profunds.

Sense dir-vos res més, vull destacar l'impactant final 😱

Creieu que és una bona idea reprendre una relació de joventut després de molts anys?

ESPAÑOL:

Este libro me ha parecido muy original. Escrito a cuatro manos, Doble Vida nos presenta una relación intensa entre dos antiguos amantes que se reencuentran después de muchos años. ¿Lo más original? Tiene doble portada y la historia se narra desde las dos perspectivas: la de Robert y la de Sílvia y tienes que decidir por cual empezar.

Yo empecé por la de Robert, un personaje frío y calculador, que contrasta con Silvia, mucho más emocional y sentimental. Esta estructura hace que la lectora viva dos realidades paralelas, llenas de deseo, recuerdos y contradicciones, y que no conozca la historia completa hasta que haya leído ambas versiones.

Con el paso de los años, cambiamos. Las experiencias nos transforman, y quizá por eso reanudar una relación de juventud no siempre es una buena idea. Tenemos diferentes puntos de vista, intereses que han evolucionado, y esto puede hacernos incompatibles. Esta tensión está muy presente en el libro, que habla de amor, de sexo, pero sobre todo de sentimientos profundos.

Sin deciros nada más, quiero destacar el impactante final 😱

¿Creéis que es una buena idea reanudar una relación de juventud después de muchos años?

L'enverinadora d'Anna Sàez Mateu

Autor/a: Anna Sàez Mateu (La Granja d'Escarp, 1969)

Editorial: Pòrtic

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 161

CATALÀ:

Aquesta és una d’aquelles lectures que, sense ser del tot local, l’he llegit com si ho fos, perquè, tot i que la Granja d’Escarp queda lluny de casa meva, les coses que passen a la Plana de Lleida les sento properes.

Coneixia la història gràcies al programa Crims del Carles Porta, però llegir-la a través de la mirada d’una veïna del poble li dona un altre caire. Tres dels assassinats es van cometre a la casa on va créixer l’autora, i això fa que la novel·la tingui una càrrega emocional i una autenticitat molt especials.

Els fets van passar entre els anys 1934 i 1935, en un context històric interessant i amb una certa convulsió política. L’Anna Sàez fa una feina molt acurada combinant una bona documentació i una mirada molt humana i, amb això, construeix una crònica ben personal.

El llibre m’ha agradat força. Tot i conèixer la història, ha aconseguit mantenir el meu interès fins al final. Potser per algú a qui geogràficament li quedi més lluny no li resultarà tan interessant, però crec que està molt ben escrit i val la pena llegir-lo. Si en fessin una pel·lícula seria tot un èxit!

Així doncs, si us agrada el true crime amb context històric i social, i voleu llegir una veu de Lleida, aquest llibre és per vosaltres.

ESPAÑOL:

Ésta es una de esas lecturas que, sin ser del todo local, la he leído como si lo fuera, porque, aunque la Granja d'Escarp queda lejos de mi casa, las cosas que pasan en la Plana de Lleida las siento cercanas.

Conocía la historia gracias al programa Crims de Carles Porta, pero leerla a través de la mirada de una vecina del pueblo le da otro punto de vista. Tres de los asesinatos se cometieron en la casa donde creció la autora, lo que hace que la novela tenga una carga emocional y una autenticidad muy especiales.

Los hechos ocurrieron entre los años 1934 y 1935, en un contexto histórico interesante y con cierta convulsión política. Anna Sàez hace un trabajo muy cuidadoso combinando una buena documentación y una mirada muy humana y, con ello, construye una crónica muy personal.

El libro me ha gustado bastante. A pesar de conocer la historia, ha conseguido mantener mi interés hasta el final. Quizás para alguien a quien geográficamente le quede más lejos no le resultarà tan interesante, pero creo que está muy bien escrito y merece la pena leerlo. Si hicieran una película sería un éxito seguro!

Así pues, si te gusta el true crime con contexto histórico y social, y quieres leer una voz de Lleida, este libro es para ti.

Justícia poètica d'Ivette Nadal

Autor/a: Ivette Nadal (Granollers, 1988)

Editorial: Pòrtic

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Narrativa

Número de pàgines: 161

CATALÀ:

En aquest llibre, l’Ivette Nadal es despulla davant nostre per compartir un viatge molt valent: la seva lluita per sortir d’un trastorn alimentari que la va portar a diversos ingressos.

És una lectura íntima i colpidora que ens permet escoltar la seva veu des de dins, entendre què pensava, què sentia i què la va portar a patir aquesta malaltia. Sense embuts, amb una honestedat total, ens convida a mirar de cara el dolor i també la força que cal per començar a curar-se.

També hi trobem fragments de la seva poesia, com un regal afegit, que ens parla de bellesa i resistència, fins i tot enmig de la fragilitat.

Aquesta lectura la recomano especialment a aquelles persones que tinguin la inquietud de comprendre millor els efectes brutals d'un trastorn alimentari. I també a qui vulgui llegir una veu que no té por de mostrar-se vulnerable per fer del testimoni una eina de consciència i empatia. És un llibre imprescindible per donar veu a una problemàtica, sovint, silenciada.

Vull fer un agraïment especial a l'editorial per l'enviament de l'exemplar.

ESPAÑOL:

En este libro, Ivette Nadal se desnuda ante nosotros para compartir un viaje muy valiente: su lucha por salir de un trastorno alimentario que la llevó a varios ingresos.

Es una lectura íntima y sobrecogedora que nos permite escuchar su voz desde dentro, entender qué pensaba, qué sentía y qué la llevó a sufrir esta enfermedad.

También encontramos fragmentos de su poesía, como regalo añadido, que nos habla de belleza y resistencia, incluso en medio de la fragilidad.

Esta lectura la recomiendo especialmente a aquellas personas que tengan la inquietud de comprender mejor los efectos brutales de un trastorno alimentario. Y también a quien quiera leer una voz que no tiene miedo a mostrarse vulnerable para hacer del testimonio una herramienta de conciencia y empatía. Es un libro imprescindible para dar voz a un problema que a menudo es silenciado.

Quiero hacer un agradecimiento especial a la editorial por el envio del ejemplar.