Per què ser feliç quan podries ser normal? de Jeanette Winterson

Autor/a: Jeanette Winterson (Manchester, 1959)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Dolors Udina

Gènere: Novel·la biogràfica

Número de pàgines: 264

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Jeanette Winterson ens parla de la seva experiència vital i des d'un punt de vista molt íntim ens explica les seves vivències des de la infància fins a l'edat adulta.

És com si en aquest llibre l'autora es despullés i ens parlés de com la feien sentir els moments més rellevants de la seva vida. Des de la duresa de la seva infància i adolescència fins a l'edat adulta sempre s'ha sentit poc o gens estimada i, per això mateix, a ella li ha costat estimar.

El seu refugi va ser sempre la literatura i li va permetre sobreviure en un entorn familiar gens favorable. Conviure amb uns pares adoptius com els seus no va ser fàcil. La mare, una fanàtica religiosa, va ser la que li va fer la pregunta que dona títol al llibre quan la Jeanette li va confessar la seva condició sexual, i el seu pare va ser un personatge gairebé desaparegut.

Hi ha una cosa que m'ha sobtat de la part final de llibre però que prefereixo no comentar aquí per no donar-vos cap pista. Si voleu, escriviu-me un missatge i ho comentem 😏

No sé si recomanar el llibre o no fer-ho perquè, tot i que m'ha semblat una vida interessant, la manera com està escrit m'ha desconcertat una mica. Hi ha bones dosis d'humor però està escrit d'una manera molt anàrquica.

Si a vosaltres us fessin la mateixa pregunta que a l'autora quina resposta donaríeu? Jo, clarament, preferiria ser feliç perquè, què és allò normal? 😓

ESPAÑOL:

Jeanette Winterson nos habla de su experiencia vital y desde un punto de vista muy íntimo nos explica sus vivencias desde la infancia hasta la edad adulta.

Es como si con este libro la autora de desnudara y nos hablara de cómo se sentía en los momentos más relevantes de su vida. Desde la dureza de la infancia y adolescencia hasta la edad adulta siempre se ha sentido poco o nada querida y, por este motivo, a ella le ha costado querer.

Su refugio fue siempre la literatura y le permitió sobrevivir en un entorno familiar muy desfavorable. Convivir con unos padres adoptivos como los suyos no fue fácil. La madre, una fanática religiosa, fue quién le hizo la pregunta que da título al libro cuando Jeanette de confesó su condición sexual, y su padre fue un personaje casi desaparecido.

Hay una cosa que me ha sorprendido de la parte final del libro pero que prefiero no comentar aquí para no dar ninguna pista. Si queréis, escribidme un mensaje y lo comentamos 😏

No sé si recomendar el libro o no hacerlo porque, aunque me ha parecido una vida interesante, la manera como está escrito me ha desconcertado un poco. Hay buenas dosis de humor pero está escrito de manera muy anárquica.

Si a vosotr@s os hicieran la misma pregunta, ¿cuál sería vuestra respuesta? Yo, claramente, prefiero ser feliz porque, ¿qué es lo normal?😓

Sinopsi:

Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s’havia enamorat d’una noia va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan podries ser normal?». Aquesta és la història d’una dona que no es rendeix. La història d’un esperit lliure que es va refugiar en els llibres i en la recerca de l’afecte per sobreviure en un món que no acceptava la seva manera de viure.

Llibre de memòries, autobiografia, oda al poder guaridor de la literatura, Per què ser feliç quan pots ser normal? és un text colpidor sobre una infantesa escanyada per una mare autoritària i cruel. Una obra impregnada d’un humor ferotge que ens permet acompanyar l’autora en la seva cerca incansable de la felicitat. Reflexiva i generosa, Jeanette Winterson exposa les seves vivències i reivindica l’amor com la millor llar on viure.