El llarg silenci dels botxins d'Alfons Cama

Autor/a: Alfons Cama i Saballs (Calonge, 1952)

Editorial: Trípode

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la històrica

Número de pàgines: 360

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Hi ha fets que no s’han d’oblidar, de fet, cal anar-los recordant de tant en tant per evitar que es repeteixin, i això és el que fa l’Alfons en aquesta novel·la.

Entrellaçant tres històries familiars rememora la guerra civil espanyola i la fugida dels vençuts, i també l’ocupació de França per part dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Parla de les aberracions comeses pel nazisme, dels camps de refugiats, de secrets familiars i de ganes de voler saber. Uns fets tristos i cruents que van fer patir a moltes famílies i que, d’una manera o altra, van quedar marcades.

Sovint costa trencar el silenci imposat i la Sílvia Tibau fa un esforç per poder aclarir coses del passat que no només impliquen a la seva família. Cama ens mostra com, en determinats casos, es va voler deixar en l’oblit una part de la història i la importància de recordar-la perquè, com ja he dit, no es torni a repetir.

Tot això ho explica d’una manera molt amena i didàctica, que qualsevol persona que llegeixi la novel·la la pot gaudir.

I vosaltres, creieu que en aquests casos és millor oblidar o recordar?

Vull donar les gràcies a @leslecturesdelaBernat per parlar-me del llibre i deixar-me'l 😘

ESPAÑOL:

Hay hechos que no deben olvidarse, de hecho, es necesario ir recordándolos de vez en cuando para evitar que se repitan, y esto es lo que hace Alfons en esta novela.

Entrelazando tres historias familiares rememora la guerra civil española y la retirada de los vencidos, así como la ocupación de Francia por parte de los alemanes durante la Segunda Guerra Mundial. Habla de las aberraciones cometidas por el nazismo, de los campos de refugiados, de secretos familiares y de ganas de querer saber. Unos hechos tristes y crueles que hicieron sufrir a muchas familias y que, de una forma u otra, quedaron marcadas.

Es difícil romper el silencio impuesto y Sílvia Tibau hace un esfuerzo para poder aclarar cosas del pasado que no sólo implican a su familia. Cama nos muestra cómo, en determinados casos, se quiso dejar en el olvido una parte de la historia y la importancia de recordarla porqué, como ya he comentado antes, no se repita.

Todo ello lo explica de una manera muy amena y didáctica, que cualquier persona que lea la novela puede disfrutarla.

Y vosotr@s, ¿creéis que en estos casos es mejor olvidar o recordar?

Sinopsi:

Quan la Sílvia Tibau camina pel Mercat de les Puces de París no s’imagina fins on la portarà una descoberta inesperada. Ni l’Albert Novák —el seu company de maduresa— sospita de l’actuació del seu avi, scharführer de l’exèrcit alemany a la França ocupada. Rastres de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial en un entramat de silencis per aflorar. La retirada dels vençuts cap a la nació veïna o la foscor de la França col·laboracionista són aspectes que embolcallen les peripècies personals d’aquest relat; històries d’amistat, d’amors i desamors, de patiment, de temors, de descoberta… Històries familiars silenciades, que ens atrapen, i a on l’Alfons Cama se’ns mostra millor que mai com un magnífic novel·lista.