Visita a la senyora Soler de Manuel de Pedrolo

Autor/a: Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990)

Editorial: Fonoll

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 312

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Primer de tot deixeu-me agrair a l'Editorial Fonoll l'enviament de l'exemplar i la seva edició, ja que gràcies a això he pogut llegir aquesta novel·la inèdita fins ara.

Pedrolo reivindica la llibertat sexual de la dona a través de la història de la Jordina. Ens explica la repressió i la dificultat de viure plenament la sexualitat de les dones en la Barcelona de la postguerra. No hi ha dubte que l'autor escrivia coses avançades al seu temps i amb total llibertat mental, tan és així que la censura va rebutjar la publicació de la novel·la amb aquestes paraules: “Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación”. Això es produí al maig de 1971, tot i que la novel·la havia estat escrita l’any 1959.

Feia anys que no llegia cap llibre seu, em vaig quedar amb "Joc brut", "Trajecte final" i "Mecanoscrit del segon origen", i el començament de la història de la senyora Soler me'ls ha recordat, sobretot els dos últims, perquè té un punt d'intriga pausada que em va atrapar.

Com us he dit, el llibre és una reivindicació de les llibertats de les dones, sobretot de la seva llibertat sexual i ho fa d'una manera bastant explícita per l'època en què va ser escrit.

Us el recomano tant si coneixeu l'obra de Pedrolo com si no la coneixeu, perquè el tractament que fa de les dones és admirable pensant amb la societat i en la mentalitat de l'any 1959.

Quin és el llibre de Pedrolo que més recordeu? Jo recordo especialment Trajecte final perquè va ser el primer que vaig llegir i em va impactar força.

ESPAÑOL:

Antes de nada quiero agradecer a la Editorial Fonoll el envío del ejemplar i su edición, ya que gracias a ello he podido leer eta novela inédita hasta ahora.

Pedrolo reivindica la libertad sexual de la mujer a través de la historia de Jordina. Nos cuenta la represión y la dificultad de vivir una sexualidad plena de las mujeres de la Barcelona de la posguerra. Sin duda, el autor escribía cosas avanzadas a su época y con total libertad mental, tanto es así que la censura rechazó la publicación de la novela con estas palabras: “Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación”. Esto se produjo en el mes de mayo del año 1971, aunque la novela fue escrita en el año 1959.

Hacía años que no leía ningún libro suyo, me quedé con "Joc brut", "Trajecte final" y "Mecanoscrit del segon origen", y el principio de la historia de la senyora Soler me los ha recordado, sobre todo los dos últimos, porque tiene un punto de intriga pausada que me atrapó.

Como os he comentado, el libro es una reivindicación de las libertades de las mujeres, sobre todo de su libertad sexual y lo hace de una manera bastante explícita para la época en que se escribió.

Os lo recomiendo tanto si conocéis la obra de Pedrolo como si no la conocéis, porque el tratamiento que le da a la mujer es admirable pensando con la sociedad y la mentalidad del año 1959.

¿Cuál es el libro de Pedrolo que más recordáis? Yo recuerdo especialmente Trajecte final porque fue el primero que leí y me impactó mucho.

Sinopsi:

«Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación».

Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l’any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler, una de les «novel·les perdudes» de Manuel de Pedrolo, que s’ha mantingut inèdita fins ara. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada des d’una òptica del tot intolerable per a la moral de l’època. La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles. Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.