Justícia quasi poètica de Jordi Cervera

Autor/a: Jordi Cervera (Reus, 1959)

Editorial: Alrevés

Any de la primera edició: 2021

Llengua: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 380

CATALÀ:

Ja us he parlat de la col·lecció Crims.cat de l'editorial Alrevés, és una col·lecció dedicada a la novel·la negra en català amb autors de casa i amb noms estrangers europeus de ressò i prestigi.

L'últim llibre de la col·lecció és el que us proposo avui, Justícia quasi poètica de Jordi Cervera, un llibre d'extrems i amb molt sexe, on els quatre personatges principals són els protagonistes d'unes històries plenes d'intriga.

És un llibre fosc on destaquen les relacions personals intenses, a nivell de sentiments i a nivell sexual. Si sou sensibles val més que el llegiu sota avís, hi ha escenes que poden ferir la vostra sensibilitat, a mi m'han fet patir. Tot i que al començament em semblava que estava una mica perduda al final tot va prenent sentit.

Com us podeu imaginar, us el recomano si us agrada el gènere, tot i que aquest és una mica més hardcore de l'habitual en novel·la negra, a mi m'ha fet gaudir molt.

I vosaltres, us animeu? 

ESPAÑOL:

Anteriormente ya os hablé de la colección Crims.cat de la editorial Alrevés, es una colección dedicada a la novela negra en catalán con autores de casa y con nombres extranjeros europeos de reconocido prestigio.

El último libro de la colección es el que os propongo hoy, Justícia quasi poètica de Jordi Cervera, un libro de extremos y con mucho sexo, donde los cuatro personajes principales son los protagonistas de unas historias llenas de intriga.

Es un libro oscuro donde destacan las relaciones personales intensas, a nivel de sentimientos y a nivel sexual. Si sois sensibles es mejor que lo leáis avisados, se describen escenas que pueden herir vuestra sensibilidad, a mi me han hecho sufrir. Aunque al inicio estaba un poco perdida al final todo va tomando sentido.

Como os podéis imaginar, os lo recomiendo si os gusta el género, aunque este es un poco más hardcore de lo habitual en novela negra, yo he disfrutado mucho.

Y vosotr@s, os animáis?

Sinopsi:

Un bosc, un parc i un jutjat. Què poden tenir en comú aquests tres escenaris? Doncs més del que us penseu, sobretot si, a més, fem una ullada als protagonistes que s’hi mouen. Perquè costa d’imaginar les coses que poden arribar a unir un filòsof mediàtic, una jutgessa respectada, una jove sense futur i un petit delinqüent superb i pagat d’ell mateix. La resta és l’angoixa, la tensió, els ulls nerviosos i les mans que passen pàgines, impacients...

Perquè no oblideu que la justícia sovint és molt més fosca que la injustícia i, com tot a la vida, té múltiples cares. Així, doncs, sou a punt d’endinsar-vos en una història carregada de situacions tèrboles, d’enganys, de personatges sospitosos, d’encontres inesperats, de passions extremes..., sou a punt de comprovar com cada pas que s’hi dona condueix directament a l’abisme de l’ambigüitat, a l’extrem dels sentiments, al terratrèmol de les accions.

Quan acabeu, podreu tornar a mirar la justícia amb els mateixos ulls?