dilluns, 8 de novembre del 2021

Cavalcarem tota la nit de Carlota Gurt

Autor/a: Carlota Gurt Davi (Barcelona, 1976)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Contes

Número de pàgines: 192

Premi Mercè Rodoreda 2019, de contes i narracions.


CATALÀ:

Quan vaig fer la ressenya de Sola, ja us vaig dir que volia llegir aquest llibre de l'autora, i així ho he fet.

La temàtica dels tretze relats que componen el recull és diversa, però en alguns casos amb trets característics similars. Tot i tractar-se de contes, els personatges estan ben definits, tots tenen uns trets de caràcter diferents i peculiars.

Algunes de les històries que s'hi expliquen són metafòriques i altres ens parlen de solitud. Són relats intensos i que fan pensar.

Em continua sorprenent, i agradant, l'estil directe i enèrgic de Gurt. Amb poques paraules diu molt i no necessita massa floritures per portar-te en vol.

També us recomano aquest llibre, amb el que va guanyar el Premi Mercè Rodoreda 2019 de contes, però crec que cal llegir-lo amb la ment oberta.

Contes:

- Les comportes

- La volta que els cobria

- Cyrano

- L’estiu etern

- Bèsties carnívores

- La terra no em gronxa

- El dia de l’alliberament

- Un món sense balances

- A totes

- Un forat ben fondo

- Com si fossis immortal

- Segons fets a la nostra mida

- Primer va ser el cavall, després va venir l’escafandre

Si voleu saber més coses d'aquest llibre podeu llegir l'entrevista que Joan Safont va fer a Carlota Gurt al Nacional.

Us animeu a llegir a l'autora?


ESPAÑOL:

Cuando hice la reseña de Sola, ya os conté que quería leer este libro de la autora, y es lo que he hecho.

La temática de los trece relatos que componen el libro es diversa, pero en algunos casos con características similares. Aunque se trata de cuentos, los personajes están bien definidos, todos tienen un carácter diferente y peculiar.

Algunas de las historias que se cuentan son metafóricas y otras nos hablan de solitud. Son relatos intensos y que dan que pensar.

Me continua sorprendiendo, y gustando, el estilo directo y enérgico de Gurt. Con pocas palabras nos cuenta mucho y no necesita muchos adornos para llevarte donde quiere.

También os recomiendo este libro, con el que ganó el Premi Mercè Rodoreda 2019 de cuentos, pero creo que debe leerse con la mente abierta.

¿Os animáis a leer a la autora?



Sinopsi:

Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l’amor que se’ls marceix als dits, la vida que se’ls emporta i el deure que els colga. Són uns contes amb dosis tonificants d’humor i de mala bava, que desperten somriures, però també desassossec. Carlota Gurt ens fa creuar l’abisme de la llibertat per una corda fluixa trenada amb desitjos i pors. Un debut literari impetuós i carregat de talent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada