Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals

Autor/a: Marta Rojals i del Álamo (La Palma d’Ebre, 1975)

Editorial: La Magrana

Any de la primera edició: 2011

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 365

És un llibre senzill escrit en català tortosí, i que enganxa molt.

Narra la tornada al poble de l’Èlia que, per primera vegada hi torna sola, sense la seva parella, de qui s’acaba de separar. Es podria definir com una novel·la de crisi personal i històrica. Amb trenta-i-tants anys, sense parella i amb una feina que nota els efectes de la crisi immobiliària, l’Èlia viu aquests dies al poble amb una altra percepció de les coses.

Fa un repàs a la seva infantesa i a l’adolescència amb el que m’he sentit identificada. Reviu moments, històries (bones i dolentes), es torna a implicar amb la vida rural, hi connecta de nou.

La narració comença a la tardor i acaba a l’hivern, la resta, etcètera. Pel meu gust, us final massa brusc. I casualitats de la vida, vaig començar a llegir-me el llibre la nit de Tots Sants, que és quan comença la història de l’Èlia.

Crec que si sou dones, nascudes als anys 70 i d’origen rural us agradarà segur.

Sinopsi:

Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.