A l’amic escocès de Maria Barbal

Autor/a: Maria Barbal i Farré (Tremp, 1949)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la          

Número de pàgines: 320

Vaig llegir Pedra de Tartera fa molts anys i no recordo gaire com anava, però sí que m’he adonat, al llegir A l’amic escocès, que hi havia personatges (més aviat una família) que em sonava i he lligat caps. També utilitza ubicacions de l’anterior novel·la que em són molt properes. La història bàsicament es descriu al Pallars amb petites incursions a altres comarques veïnes (com ara la meva, La Noguera).

La història de A l’amic escocès recrea la vida del Benet durant la guerra i la postguerra al Pallars, una època que va ser complicada als pobles petits on estaven identificats perfectament els de cada bàndol. Al Benet, com a tants i tants altres, se li capgira la vida a partir d’aquell moment.

Les amistats que sorgeixen en moments vitals importants són fortes i duradores. En aquest llibre en tenim un exemple, quan et comences a preguntar perquè s’ha triat precisament aquest títol, veus la força de l’amistat que van fer el Benet i el George, un brigadista internacional, durant la seva estada a l’hospital per la guerra civil espanyola. Una amistat que no s’ha cultivat al llarg dels anys però que tots dos han mantingut viva a la seva manera.

Us el recomano per conèixer el Pallars i els seus pobles, i l’estil de vida en un entorn rural durant la postguerra.

Sinopsi:

El dibuix del jardí de l’hospital on dos soldats ferits s’estan curant porta una dedicatòria: «A l’amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l’un com l’altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística. També, a la seva gran història d’amor i a l’amistat, que ha crescut forta en moments difícils i s’alça per damunt dels anys. El George ens assabentarà del que encara ens faltava conèixer de tots dos i llavors, com si fos un arbre, s’adona que ha posat les arrels a la terra de l’altre.