L’elefant que va aprendre a desenfadar-se de Joan Aldavert

Autor/a: Joan Aldavert

Il·lustracions: Montse Pallerols

Editorial: Alda Talent

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Conte infantil

Número de pàgines: 48

CATALÀ:

Aquest conte ens endinsa a la selva per parlar-nos d’una emoció que sovint costa gestionar: la ira. A casa nostra ens hi hem trobat i vam aconseguir gestionar-la també gràcies a un altre conte.  En aquest, l’elefant protagonista descobreix que estar enfadat no li porta res de bo i que perdonar i fer les paus sempre és millor. És una història senzilla però efectiva per ajudar els infants a comprendre les emocions i les conseqüències dels seus actes.

Les il·lustracions, tot i ser senzilles, tenen molts colors i estan plenes de vida, cosa que fa que el conte sigui molt atractiu pels més petits. Una bona opció per treballar les emocions des de ben petits!

📖 El recomanaria per a:

👦👧 Nens i nenes que estan aprenent a gestionar la ira i el perdó.

🌿 Amants de les històries amb animals de la selva.

🎨 Famílies que busquen contes visuals i plens de colors.

ESPAÑOL:

Este cuento nos adentra en la selva para hablarnos de una emoción que a menudo cuesta gestionar: la ira. A nosotros nos pasó y al final conseguimos gestionarla también gracias a un cuento. En este, el elefante protagonista descubre que estar enfadado no le trae nada bueno y que perdonar y hacer las paces siempre es mejor. Es una historia sencilla pero efectiva para ayudar a los niños a comprender las emociones y las consecuencias de sus actos.

Las ilustraciones, aunque sencillas, tienen muchos colores y están llenas de vida, lo que hace que el cuento sea muy atractivo para los más pequeños. ¡Una buena opción para trabajar las emociones desde pequeños!

📖 Lo recomendaría para:

👦👧 Niños y niñas que están aprendiendo a manejar la ira y el perdón.

🌿 Amantes de las historias con animales de la selva.

🎨 Familias que buscan cuentos visuales y llenos de colores.

Drames i likes a l'institut de Gemma Pasqual i Escrivà

Autor/a: Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, 1967)

Editorial: Bromera

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la juvenil

Número de pàgines: 232

CATALÀ:

📖 Imagina que un compte d’Instagram comença a destapar els secrets més amagats de l’alumnat del teu institut. Això és el que passa a la vida de l’Aloma, que, juntament amb els seus amics, decideix descobrir qui s’amaga darrere del compte d’Instagram @RostresOcults. Però com més investiguen, més s’adonen que ningú està lliure de tenir secrets… ni tan sols ells.

Aquest llibre és un retrat fresc i actual de l’adolescència, amb tot el que això implica: amistats, xarxes socials, embolics i aquella barreja d’inseguretat i valentia que caracteritza aquesta etapa. Es llegeix molt ràpid, amb capítols curts i un ritme que no deixa temps per avorrir-se. A més, l’humor hi és molt present, fent que sigui una lectura amena i divertida.

Si busques una història juvenil que enganxi des del principi i que et faci reviure els dies de l’institut, aquest llibre és una aposta segura. I si et quedes amb ganes de més, la col·lecció Secrets continua!

📢 A més, és una de les novetats de l’editorial Bromera per aquest Sant Jordi!🌹📚 Així que si vols una lectura fresca i entretinguda per regalar (o per autoregalar-te), apunta’l a la llista.

🎧 Ah, i té banda sonora a Spotify! Una experiència completa. 😉

ESPAÑOL:

📖 Imagina que una cuenta de Instagram comienza a destapar los secretos más escondidos del alumnado de tu instituto. Esto es lo que ocurre en la vida de Aloma, que, junto con sus amigos, decide descubrir quién se esconde detrás de la cuenta de Instagram @RostresOcults. Pero cuanto más investigan, más se dan cuenta de que nadie está libre de tener secretos… ni siquiera ellos.

Este libro es un retrato fresco y actual de la adolescencia, con todo lo que esto implica: amistades, redes sociales, enredos y esa mezcla de inseguridad y valentía que caracteriza a esta etapa. Se lee en un suspiro, con capítulos cortos y un ritmo que no deja tiempo para aburrirse. Además, el humor está muy presente, haciendo que sea una lectura amena y divertida.

Si buscas una historia juvenil que enganche desde el principio y que te haga revivir los días del instituto, este libro es una apuesta segura. Y si te quedas con ganas de más, ¡la colección Secrets continúa!

📢 Además, es una de las novedades de la editorial Bromera para este Sant Jordi!🌹📚 Así que si quieres una lectura fresca y entretenida para regalar (o para autorregularte), apúntalo a la lista.

🎧 Ah, y tiene banda sonora en Spotify! Una experiencia completa. 😉

El factor Rachel de Caroline O’Donoghue

Autor/a: Caroline O’Donoghue (Cork, Ireland)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Anglès

Traducció: Joaquim Toset Masdeu

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 320

CATALÀ:

El factor Rachel és una novel·la que captura l'energia de la joventut i el caos que suposa créixer en un moment de transició, just a les portes de l’edat adulta. Ambientada a la Irlanda dels anys 90, la història ens presenta a la Rachel, una jove que acaba la universitat, treballa en una llibreria i viu amb el seu millor amic, en James, en una casa que literalment cau a trossos. Amb l'esclat de la crisi financera i els obstacles de la vida adulta, els protagonistes viuran moments de drames, alegries i primeres vegades que canviaran per sempre les seves vides.

La prosa de Caroline O'Donoghue és fresca i directa, cosa que fa que la lectura sigui amena i fàcil. El llibre tracta temes interessants com l’amistat, les aspiracions personals, i les complexitats del primer amor i de les relacions amb els altres. La relació entre la Rachel i en James és el punt fort de la història, i l'ambient de caos i confusió dels primers anys de l’edat adulta es reflecteix de manera força vívida.

💭 Tot i que la trama té moments interessants, el llibre em va semblar una mica superficial. Encara que la narració es mou amb agilitat i amb una mirada còmica i despreocupada, vaig trobar que no aprofundeix prou en els temes tractats. La relació entre els personatges serveix per desenvolupar la història, però personalment em va faltar una mica més de profunditat en el desenvolupament dels seus conflictes interns.

📖 És una lectura fàcil i entretinguda, ideal per a qui busqui una història lleugera sobre la joventut, però heu de ser conscients que us pot deixar una sensació de buit si busqueu més profunditat.

ESPAÑOL:

El factor Rachel es una novela que captura la energía de la juventud y el caos que supone crecer en un momento de transición, justo en las puertas de la edad adulta. Ambientada en la Irlanda de los años 90, la historia nos presenta a Rachel, una joven que termina la universidad, trabaja en una librería y vive con su mejor amigo, James, en una casa que literalmente se cae a trozos. Con el trasfondo de la crisis financiera y los obstáculos de la vida adulta, los protagonistas vivirán momentos de dramas, alegrías y primeras veces que cambiarán para siempre sus vidas.

La prosa de Caroline O'Donoghue es fresca y directa, lo que hace que la lectura sea amena y fácil. El libro trata temas interesantes como la amistad, las aspiraciones personales y las complejidades del primer amor y de las relaciones con los demás. La relación entre Rachel y James es el punto fuerte de la historia, y el ambiente de caos y confusión de los primeros años de la edad adulta se refleja de forma bastante vívida.

💭 La trama tiene momentos interesantes, pero el libro me pareció algo superficial. Aunque la narración se mueve con agilidad y con una mirada cómica y despreocupada, me pareció que no profundiza lo suficiente en los temas tratados. La relación entre los personajes sirve para desarrollar la historia, pero personalmente me faltó algo más de profundidad en el desarrollo de sus conflictos internos.

📖 Es una lectura fácil y entretenida, ideal para quien busque una historia ligera sobre la juventud, pero tenéis que ser conscientes de que os puede dejar una sensación de vacío si buscáis más profundidad.

Sinopsi:

Una novel·la mordaç i brillant que captura l’energia dels vint anys i el caos de les primeres vegades.

«Si mai has estimat la persona equivocada, o la persona correcta en el moment equivocat... En resum, si mai has estat jove, t’encantarà El factor Rachel tant com a mi.» - Gabrielle Zevin, autora de Demà, i demà i demà.

La Rachel és al darrer curs de la Universitat, treballa en una llibreria i viu amb el seu millor amic, en James, en una casa que cau a trossos. Ells encara no ho saben, però aquest any els canviarà la vida per sempre: junts, superaran obstacles i celebraran tot el que puguin, compartint drames i alegries, mentre entren a l’edat adulta coincidint amb l’esclat de la crisi financera.

Quan la Rachel s’enamora del seu professor, el Dr. Fred Byrne, en James decideix ajudar-la a seduir-lo; però en Fred té uns altres plans. Això desferma un seguit de secrets i embolics que acabaran unint els destins d’en James, la Rachel, en Fred i la seva esposa, una dona burgesa, glamurosa i ben connectada. Amb una mirada intel·ligent i còmica, O’Donoghue fa brillar els protagonistes endinsant-se en les aspiracions, les bogeries i la intensitat dels primers amors i del desconcert al pas de l’edat adulta.

Los ingratos de Pedro Simón

Autor/a: Pedro Simón Esteban (Madrid, 1971)

Editorial: Espasa

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 288

CATALÀ:

Amb aquesta història, Pedro Simón ens transporta a la infància del David en un petit poble d’interior, evocant aquells records que molts tenim presents amb una mica de nostàlgia: genolls pelats, viatges en cotxe sense cinturó i amb l’habitacle ple de fum del tabac i jocs interminables al carrer amb els amics. 🚗🌾

Però més enllà d’aquesta mirada costumista, Los ingratos ens parla de vincles. De com una persona aliena a la família pot acabar ocupant un lloc essencial quan l’afecte dins de casa és escàs. L’Emèrita arriba a la vida del David per cuidar-lo, però va més enllà de ser una cuidadora i es converteix gairebé en una segona mare, i ell, a canvi, li dona l’estima que li ha faltat. 💛

És una novel·la sobre donar i rebre, amb el rerefons d’una Espanya en plena transició. Un homenatge a aquells que ens van acompanyar sense demanar res a canvi.

També ens parla de l’evolució i de les diferents etapes de la vida, i de tot allò que anem deixant enrere. 📆💭

Sembla un llibre escrit sense grans pretensions, molt normal, i en canvi ha estat llegit per molta gent. No sé dir-vos si m’ha agradat o no, però sí que puc dir que m’ha fet passar bones estones. 🤷‍♀️📚

Teniu records nostàlgics de la vostra infància? 👶

ESPAÑOL:

Con esta historia, Pedro Simón nos transporta a la infancia de David en un pequeño pueblo de interior, evocando aquellos recuerdos que la mayoría tenemos presentes con algo de nostalgia: rodillas peladas, viajes en coche sin cinturón y con el habitáculo lleno de humo del tabaco y juegos interminables en la calle con los amigos. 🚗🌾

Pero más allá de esta mirada costumbrista, Los ingratos nos habla de vínculos. De cómo una persona ajena a la familia puede acabar ocupando un lugar esencial cuando el cariño dentro de casa es escaso. Emérita llega a la vida de David para cuidarle, pero va más allá de ser una cuidadora y se convierte casi en una segunda madre, y él, a cambio, le da el cariño que a ella le ha faltado. 💛

Es una novela sobre dar y recibir, con el trasfondo de una España en plena transición. Un homenaje a quienes nos acompañaron sin pedir nada a cambio.

También nos habla de la evolución y de las diferentes etapas de la vida, y de todo lo que vayamos dejando atrás. 📆💭

Parece un libro escrito sin grandes pretensiones, muy normal, y en cambio ha sido leído por mucha gente. No sé deciros si me ha gustado o no, pero sí puedo decir que me ha hecho pasar buenos ratos. 🤷‍♀️📚

¿Tenéis recuerdos nostálgicos de vuestra infancia? 👶

Sinopsis:

Una emocionante crónica familiar y sentimental. El retrato de un país que miraba al futuro y se olvidó de dar las gracias a la generación que lo hizo posible.

«Nos rezaban que cuatro esquinitas tenía mi cama y que cuatro angelitos nos la guardaban, pero mi cama por lo menos tenía cinco. Y uno de ellos era una señora de campo que pinchaba cuando te daba un beso».

1975. A un pueblo de esa España que empieza a vaciarse llega la nueva maestra con sus hijos. El más pequeño es David. La vida del niño consiste en ir a la era, desollarse las rodillas, asomarse a un pozo sin brocal y viajar cerrando los ojos en el ultramarinos. Hasta que llega una cuidadora a casa y sus vidas cambiarán para siempre. De Emérita, David aprenderá todo lo que hay que saber sobre las cicatrices del cuerpo y las heridas del alma. Gracias al chico, ella recuperará algo que creyó haber perdido hace mucho.

Los ingratos es una emocionante novela sobre una generación que vivió en aquella España donde se viajaba sin cinturones de seguridad en un Simca y la comida no se tiraba porque no hacía tanto que se había pasado hambre. Un homenaje, entre la ternura y la culpa, a quienes nos acompañaron hasta aquí sin pedir nada a cambio.

Tan poca vida d'Hanya Yanagihara

Autor/a: Hanya Yanagihara (Los Angeles, 1974)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Anglès

Traducció: Alexandre Gombau Arnau

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 832

CATALÀ:

Aquest llibre ha estat un fenomen mundial, però a mi no m’ha semblat tan bo com m’havien dit. 🤷🏻‍♀️ És una història que es recrea en el dolor, i a més, se’m ha fet massa monòtona i pesada. Amb la meitat de pàgines es podria haver explicat el mateix d’una manera més amena.

És un llibre que fa patir, massa. Tant, que al final m’ha semblat poc creïble. I de fet, millor així, perquè seria esgarrifós imaginar que algú ha passat per tot això en tantes etapes de la seva vida.

Tot i que els personatges haurien d’evolucionar, no he deixat de veure’ls com els joves universitaris del principi. Aquesta falta de canvi m’ha fet desconnectar. A banda d’això, també m’ha costat seguir endavant perquè, tot i que passen els anys, la novel·la no avança; sempre va donant voltes sobre el mateix.

Durant la lectura hi va haver personatges que em van semblar entranyables, com els pares del Jude (Harold i Julia) o el seu metge i amic (Andy), però aquest sentiment va ser molt breu. A hores d’ara, no sento res per ells, cosa que em confirma que no m’han deixat una empremta realment profunda. Crec que això passa perquè, com ja he dit, és una història que abasta tota una vida, però la sensació que deixa és que no avança realment. Això fa que no arribis a fer lligam amb els personatges, ja que el seu paper en la història sempre és el mateix.

El que més m’ha agradat és la història d’amistat entre els quatre protagonistes, que perdura durant més de 30 anys. Una amistat que supera entrebancs i que sap escoltar els silencis. 💙 Enmig del dolor, també hi ha amor.

Què us ha semblat? Sou de les que heu plorat llegint la vida de Jude? 📚👇

ESPAÑOL:

Este libro ha sido un fenómeno mundial, pero a mí no me ha parecido tan Bueno como me habían dicho. 🤷🏻‍♀️ Es una historia que se recrea en el dolor, y además, se me ha hecho demasiado monótona y pesada. Con la mitad de páginas se podría haber explicado lo mismo de forma más amena.

Es un libro que hace sufrir, demasiado. Tanto que al final me ha parecido poco creíble. Y de hecho, mejor así, porque sería escalofriante imaginar que alguien ha pasado por todo esto en diferentes etapas de su vida.

Aunque los personajes deberían evolucionar, no he dejado de verlos como los jóvenes universitarios del principio. Esa falta de cambio me ha hecho desconectar. Aparte de eso, también me ha costado seguir adelante porque, aunque pasan los años, la novela no avanza; siempre va dando vueltas sobre lo mismo.

Durante la lectura hubo personajes que me parecieron entrañables, como los padres de Jude (Harold y Julia) o su médico y amigo (Andy), pero ese sentimiento fue muy breve. A estas alturas, no siento nada por ellos, lo que me confirma que no me han dejado una huella realmente profunda. Creo que esto ocurre porque, como ya he dicho, es una historia que abarca toda una vida, pero la sensación que deja es que no avanza realmente. Esto hace que no llegues a empatizar con los personajes, ya que su papel en la historia siempre es el mismo.

Lo que más me ha gustado es la historia de amistad entre sus cuatro protagonistas, que perdura durante más de 30 años. Una amistad que supera obstáculos y que sabe escuchar los silencios. 💙 En medio del dolor, también hay amor.

¿Qué os ha parecido? ¿Sois de las que habéis llorado leyendo la vida de Jude? 📚👇

Sinopsi:

El fenomen literari mundial que ha deixat a milions de lectors amb el cor fet miques.

‘Yanagihara et porta tan profundament a les vides i ments d’aquests personatges que et serà impossible deixar-los enrere.’ —The Times

Quatre graduats d’una universitat de Massachusetts es traslladen a Nova York per construir el seu futur, amb pocs diners i molts dubtes, però sostinguts per la seva amistat i les seves ambicions. Hi ha en Willem, un aspirant a actor amable i atractiu; en JB, un pintor nascut a Brooklyn, ràpid de paraula i a vegades cruel; en Malcolm, un arquitecte frustrat que comença a treballar en una empresa prominent; i en Jude, un advocat introvertit, brillant i enigmàtic, què és el centre de gravetat del grup.

Hanya Yanagihara recorre vàries dècades d’amistat en la vida d’aquests quatre homes, que comparteixen una idea molt peculiar de la intimitat, una manera d’estar junts feta de poques paraules i molts gestos. Amb els anys, les seves relacions es tornen més profundes i fosques, tintades per l’addicció, l’èxit i l’orgull. Finalment s’adonaran que el seu major repte és en Jude, un home terriblement talentós, però cada cop més trencat, amb la ment i el cos marcats per una infància indescriptible, i perseguit per un trauma que definirà la seva vida per sempre.

El llibre de les germanes d'Amélie Nothomb

Autor/a: Fabienne Claire Nothomb (Kobé, Japó, 1967)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Francès

Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 176

CATALÀ:

Des que vaig descobrir aquesta autora, he quedat atrapada pel seu estil irreverent i ple de sàtira. M’encanta! 🤩

Aquest cop, llegint El llibre de les germanes, he tingut la sensació d’estar davant d’una versió de Matilda amb el segell inconfusible de Nothomb. 📚✨ Però aquest llibre va més enllà: és una exploració de la indiferència d’uns pares absents i, alhora, una oda a l’amor fraternal com a salvació, amb els seus pros i contres.

Tristane neix en una família on els pares viuen tancats en la seva bombolla, sense espai per a ella. La seva vida és buida d’afecte fins que arriba la seva germana petita, Laetitia. A partir d’aquí, l’autora construeix una simfonia íntima i dolorosa entre les germanes. ✨

Tot i ser una història complexa, la lectura és àgil i captivadora. Jo m’ho he passat molt bé llegint-lo perquè Matilda és una pel·lícula que he vist 500.000 vegades amb el Guim i l’Ona 🎥😆, i aquest llibre me l’ha recordat molt.

Definitivament, un bon retorn de l’autora! 💙 El recomano a tothom!

📢 Heu llegit algun llibre d’Amélie Nothomb? Què us agrada d’aquesta autora?

ESPAÑOL:

Desde que descubrí a esta autora, he quedado atrapada por su estilo irreverente y lleno de sátira. ¡Me encanta! 🤩

Esta vez, leyendo El libro de las hermanas, he tenido la sensación de estar frente a una versión de Matilda con el sello inconfundible de Nothomb. 📚✨ Pero este libro va más allá: es una exploración de la indiferencia de unos padres ausentes y, al mismo tiempo, una oda al amor fraternal como salvación, con sus pros y sus contras.

Tristane nace en una familia en la que los padres viven encerrados en su burbuja, sin espacio para ella. Su vida está vacía de cariño hasta que llega su hermana pequeña, Laetitia. A partir de ahí, la autora construye una sinfonía íntima y dolorosa entre las hermanas. ✨

Aunque es una historia compleja, la lectura es ágil y cautivadora. Yo me lo he pasado muy bien leyéndolo porque Matilda es una película que he visto 500.000 veces con Guim y Ona 🎥😆, y este libro me la ha recordado mucho.

¡Definitivamente un buen retorno de la autora! 💙 ¡Lo recomiendo a todo el mundo!

📢 ¿Habéis leído algún libro de Amélie Nothomb? ¿Qué es lo que os gusta de esta autora?

Sinopsi:

Una exploració de la devastadora indiferència parental i una oda al poder de l’amor fraternal.

A El llibre de les germanes, Amélie Nothomb ens submergeix en un relat sobre els abismes de l’afecte, el poder devastador de les paraules i la complexitat de les relacions familiars. Tristane, fi lla d’uns pares atrapats en una bombolla de passió mútua on ella no té cabuda, duu una vida buida d’amor. La seva existència només s’il·lumina quan la seva germana petita, Laetitia, arriba al món. A través de la seva relació, l’autora construeix una simfonia íntima i dolorosa que transforma el dia a dia en un escenari on amistat i rivalitat conviuen amb una vehemència sorprenent.

Un relat profundament humà i, a la seva manera, molt cruel, que és alhora una crònica dels gestos invisibles, les mirades no correspostes i les emocions sense nom. Nothomb ens regala una meditació sobre la vida, l’amor, i la impossibilitat d’uns llaços que no s’entenen però que, al cap i a la fi , defi neixen el nostre destí.

L'herència d'Helene Flood

Autor/a: Helene Flood Aakvaag (Oslo, 1982)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Noruec

Traducció: Laura Segarra Vidal

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 384

CATALÀ:

Vaig llegir La psicòloga d'Helene Flood, i no em va desagradar i ara he decidit donar una oportunitat a L'Herència, i també m'ha semblat una bona lectura o, com a mínim, entretinguda. 🤔

No és una gran novel·la, però sí que m’ha fet passar unes bones estones. La història ens parla de l’Evy, que es queda vídua amb tres fills ja grans i independents. Però quan comencen a passar coses estranyes al seu voltant i rep la visita de la policia, no sap si realment hi ha alguna cosa fora de lloc o si és ella qui està perdent la memòria i enganyant-se a si mateixa...😲

Aquesta novel·la juga amb la por que genera el dubte envers aquells que tenim a prop. L’Evy és un personatge complex, ple de capes que es van desvetllant a poc a poc. Com a lectora, he sentit la seva confusió, el seu dolor i la necessitat de trobar respostes.

Tot i que no es tracta d'una gran novel·la, el ritme àgil i la tensió constant fan que sigui una lectura distreta i agradable. Ideal per endinsar-se en un misteri psicològic sense grans complicacions.

🔎 Quins sentiments et desperten els protagonistes que dubten de la seva pròpia percepció de la realitat? Quins llibres d’aquest estil recomanaries?

ESPAÑOL:

Leí La psicóloga de Helene Flood, y no me disgustó y ahora he decidido dar una oportunidad a La Herencia, y también me ha parecido una buena lectura o, como mínimo, entretenida. 🤔

No es una gran novela, pero sí que me ha hecho pasar un buen rato. La historia nos habla de Evy, que se queda viuda con tres hijos ya mayores e independientes. Pero cuando comienzan a pasar cosas extrañas a su alrededor y recibe la visita de la policía, no sabe si realmente hay algo fuera de sitio o si es ella quien está perdiendo la memoria y engañándose a sí misma...😲

Esta novela juega con el miedo que genera la duda hacia aquellos que tenemos cerca. Evy es un personaje complejo, lleno de capas que se van desvelando poco a poco. Como lectora, he sentido su confusión, su dolor y la necesidad de encontrar respuestas.

Aunque no se trata de una gran novela, el ritmo ágil y la tensión constante hacen que sea una lectura distraída y agradable. Ideal para adentrarse en un misterio psicológico sin grandes complicaciones.

🔎 ¿Qué sentimientos te despiertan los protagonistas que dudan de su propia percepción de la realidad? ¿Qué libros de este estilo recomendarías?

Sinopsi:

Torna l’autora de La psicòloga amb un misteri que juga amb la teva ment fins a l’última pàgina.

Abans que l’Erling tingués un atac de cor i caigués fulminat al carrer, ja havia patit un seguit de petits accidents bastant sospitosos. Ara, sola a casa seva, una casa immensa, l’Evy, la seva dona durant gairebé quaranta-cinc anys, reflexiona: hi ha alguna cosa que no encaixa en la mort del seu marit. A més, tot al seu voltant comença a canviar de manera molt subtil... Hi ha objectes que desapareixen, els seus fills arriben sense avisar i clarament li amaguen coses, la porta del soterrani, que sempre està tancada, apareix entreoberta... Quan després de molts anys de no veure’s arriba un vell amic de joventut amb alguna cosa per explicar-li, l’Evy comença a tenir por: podria ser que algú hagués volgut fer mal a l’Erling? I si ara aquesta persona vol acabar amb ella?

Helene Flood torna a sorprendre en aquesta novel·la que va molt més enllà d’un misteri per resoldre. Es tracta d’un drama familiar impactant, de gran profunditat psicològica, que mantindrà el lector atent fins a l’última pàgina.