La sopecha de Sofía de Paloma Sánchez-Garnica

Autor/a: Paloma Sánchez-Garnica (Madrid, 1962)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 656

CATALÀ:

Aquest llibre va arribar a les meves mans gairebé per casualitat. No coneixia l’autora i ha estat el meu primer contacte amb la seva obra.

La història, d'entrada, em va semblar interessant, sobretot perquè fa un repàs breu d'alguns dels fets de la Guerra Freda a Europa. Està ben escrit, sí, però no m’ha acabat d'impactar. Hi ha molts personatges, però cap m’ha fet sentir prou a prop com per empatitzar-hi, i tinc la sensació que es toquen molts temes però tots de manera superficial. M'hauria agradat més que s'hagués centrat en un dels temes ja que, com a mínim, hauria pogut saber més coses de la història contemporània.

En resum: crec que és un d’aquells llibres que o t’agrada molt l’estil, o et deixa bastant indiferent. En el meu cas, no m'ha fet ni fu ni fa.

He vist, però, que a l’octubre s’estrena la pel·lícula, i crec que potser la gaudiria més que el llibre.

Algú més l’ha llegit? Us ha transmès més del que m’ha transmès a mi?

ESPAÑOL:

Este libro llegó a mis manos casi por casualidad. No conocía a la autora y ha sido mi primer contacto con su obra.

La historia, de entrada, me pareció interesante, sobre todo porque hace un breve repaso de algunos de los hechos de la Guerra Fría en Europa. Está bien escrito, sí, pero no me ha acabado de impactar. Hay muchos personajes, pero ninguno me ha hecho sentir lo suficientemente cerca como para empatizar, y tengo la sensación de que se tocan muchos temas pero todos de forma superficial. Me hubiera gustado más que se hubiera centrado en uno de los temas ya que, al menos, podría conocer algo más de la historia contemporánea.

En resumen: creo que es uno de esos libros que o te gusta mucho el estilo, o te deja bastante indiferente. En mi caso, no me ha hecho ni fu ni fa.

Pero he visto que en octubre se estrena la película, y creo que quizás la disfrutaría más que el libro.

¿Alguien más lo ha leído? ¿Os ha transmitido más de lo que me ha transmitido a mí?

Assaig general de Milena Busquets

Autor/a: Milena Busquets i Tusquets (Barcelona, 1972)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Espanyol

Traducció: Lurdes Serramià i Fruns

Gènere: Autoficció

Número de pàgines: 160

CATALÀ:

Fa un temps vaig llegir Gemma i no vaig acabar de connectar amb l’autora. Però amb Assaig general l’experiència ha estat ben diferent: he gaudit de la lectura i m’ha agradat endinsar-me en la seva manera de pensar.

Busquets té molt clar d’on ve i no se n’amaga. És directa, irreverent i aparentment frívola, però també deixa anar veritats com temples. En aquest llibre m'ha semblat valenta, divertida i profunda alhora.

L’eix del relat són diferents aspectes de la seva vida, i fa molt incís en les seves relacions: amb la seva mare, amb les ex-parelles, amb els fills, amb les amistats, amb els coneguts i amb les persones del seu entorn laboral i social. Especialment, hi destaca la complicada relació amb la seva mare i la seva visió sobre la solitud i les relacions sentimentals.

M'ha semblat un llibre molt personal, meticulós en els detalls que la defineixen i que mostra a l'autora en tal com és (o si més no, com me l'imagino jo).

Algú més l’ha llegit? Us ha convençut aquesta Milena Busquets més íntima i directa?

ESPAÑOL:

Hace tiempo leí Gemma y no acabé de conectar con la autora. Pero con Assaig general la experiencia ha sido muy diferente: he disfrutado de la lectura y me ha gustado adentrarme en su forma de pensar.

Busquets tiene muy claro de dónde viene y no se esconde. Es directa, irreverente y aparentemente frívola, pero también cuenta verdades como templos. En este libro me ha parecido valiente, divertida y profunda a la vez.

El eje del relato son diferentes aspectos de su vida, y hace mucho inciso en sus relaciones: con su madre, con las ex-parejas, con los hijos, con las amistades, con los conocidos y con las personas de su entorno laboral y social. En especial, destaca la complicada relación con su madre y su visión sobre la soledad y las relaciones sentimentales.

Me ha parecido un libro muy personal, meticuloso en los detalles que la definen y que muestra a la autora tal como es (o al menos, como me la imagino yo).

¿Alguien más lo ha leído? ¿Os ha convencido esta Milena Busquets más íntima y directa?

Vés on et porti el cor de Susanna Tamaro

Autor/a: Susanna Tamaro (Trieste, 1957)

Editorial: La Butxaca

Any de la primera edició: 2008

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 176

CATALÀ:

Aquest llibre m’ha agradat molt. Està escrit com una carta d’una padrina a la seva néta i, a través d’aquesta carta, es desplega tota una vida plena d’encerts, errors, silencis i decisions que han marcat el seu camí.

És una lectura molt reflexiva que ens porta a pensar en grans temes que alhora són molt personals, com ara la necessitat d’escoltar el propi cor i de ser fidels a allò que sentim, o el valor de les equivocacions que ens ajuden a créixer.

També ens parla de la importància de la memòria i de transmetre les nostres experiències a les futures generacions i de les relacions familiars que sovint són complexes, on l’amor i el dolor conviuen diàriament.

Les reflexions a les quals ens porta no són sempre alegres ni positives; de fet, algunes sacsegen,  però crec que precisament aquí rau la seva força: és un llibre que convida a aturar-se i a pensar.

És una lectura que recomanaria tant si busqueu un llibre que us faci pensar, com si simplement voleu llegir una veu honesta i plena de saviesa.

 I a vosaltres, us agraden els llibres que remouen i que fan pensar?

ESPAÑOL:

Este libro me ha gustado mucho. Está escrito como una carta de una abuela a su nieta y, a través de esta carta, se despliega toda una vida llena de aciertos, errores, silencios y decisiones que han marcado su camino.

Es una lectura muy reflexiva que nos lleva a pensar en grandes temas que son, a su vez, muy personales, como la necesidad de escuchar al propio corazón y de ser fieles a lo que sentimos, o el valor de las equivocaciones que nos ayudan a crecer.

También nos habla de la importancia de la memoria y de transmitir nuestras experiencias a las futuras generaciones y de las relaciones familiares que a menudo son complejas, donde el amor y el dolor conviven a diario.

Las reflexiones a las que nos lleva no son siempre alegres ni positivas; de hecho, algunas sacuden, pero creo que precisamente ahí está su fuerza: es un libro que invita a detenerse y a pensar.

Es una lectura que recomendaría tanto si buscáis un libro que os haga pensar, como si simplemente queréis leer una voz honesta y llena de sabiduría.

 Y a vosotr@s, ¿os gustan los libros que remueven y que hacen pensar?

La vida del llibreter A.J. Fikry de Gabrielle Zevin

Autor/a: Gabrielle Zevin (Nova York, 1977)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Anglès

Traducció: Octavi Gil Pujol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 240 

CATALÀ:

La vida del llibreter A.J. Fikry, de Gabrielle Zevin, és un d’aquells llibres que jo descric com a  “bonics”. Amb sentiment i amb aquell punt que et deixa el cor tendre. 

Ens parla de la vida de Fikry, un llibreter vidu i solitari que, degut a un fet inesperat que té lloc a la seva llibreria, es veu obligat a replantejar-se la vida: el seu lloc al món, la seva relació amb els altres i, sobretot, el seu futur. És una història de llibres, persones i segones oportunitats.

M’ha encantat que cada capítol comenci amb una petita ressenya que el mateix Fikry escriu sobre contes clàssics, és com si volgués deixar un llegat a la seva filla. És un detall preciós.

No he llegit Demà, i demà i demà, el llibre que ja havia vist per IG anteriorment de la mateixa autora, però aquesta lectura m’ha fet venir moltes ganes de llegir-lo.

En el fons, aquest llibre és una carta d’amor als llibres i al poder que tenen per transformar-nos (dóna moltes idees de noves lectures, i moltes ni les coneixia).  Però també és un cant a la vulnerabilitat, a les relacions i a la cultura com a refugi quan tot trontolla.

I tu, quin llibre “bonic” recomanaries, aquell que t’ha deixat el cor calent i amb ganes de recomanar-lo?

Les que heu llegit Dema, i demà, i demà, què me’n dieu? He de llegir-lo?

ESPAÑOL:

La vida del llibreter A.J. Fikry, de Gabrielle Zevin, es uno de esos libros que yo describo como “bonitos”. Con sentimiento y con ese punto que te deja el corazón tierno.

Nos habla de la vida de Fikry, un librero viudo y solitario que, debido a un hecho inesperado que tiene lugar en su librería, se ve obligado a replantearse la vida: su lugar en el mundo, su relación con los demás y, sobre todo, su futuro. Es una historia de libros, personas y segundas oportunidades.

Me ha encantado que cada capítulo empiece con una pequeña reseña que el propio Fikry escribe sobre cuentos clásicos, es como si quisiera dejar un legado a su hija. Es un detalle precioso.

No he leído Demà, i demà i demà, el libro que ya había visto por IG anteriormente de la misma autora, pero esta lectura me ha hecho entrar muchas ganas de leerlo.

En el fondo, este libro es una carta de amor a los libros y al poder que tienen para transformarnos (da muchas ideas de nuevas lecturas, y muchas ni las conocía). Pero también es un canto a la vulnerabilidad, a las relaciones ya la cultura como refugio cuando todo se tambalea.

Y tú, ¿qué libro “bonito” recomendarías, aquél que te ha dejado el corazón caliente y con ganas de recomendarlo?

Las que habéis leído a Demà, i demà i demà, ¿qué me decís? ¿Tengo que leerlo?