Després del mar de Mercè Mascaró

Autor/a: Mercè Mascaró (Barcelona, 1981)

Editorial: La Magrana

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 299

CATALÀ:

Un mar desaparegut que amaga un secret, un poble ple de silencis i uns habitants que saben més del que expliquen... Aquesta novel·la em va captivar des del primer moment, tot i que no és una lectura fàcil (la profunditat del llibre em va fer estar més concentrada del normal). Però, val la pena!

És el segon llibre que llegeixo de la Mercè, i en tots dos m'ha sorprès la seva capacitat per crear històries profundes que et toquen. La Cati és una protagonista que necessita un canvi, descobrir què vol de veritat, i el seu viatge interior es desenvolupa mentre s'interessa en la misteriosa absència d’un mar que amaga més d’un secret. La història et va atrapant a poc a poc, entre descripcions minucioses que et permeten sentir l'ambient del poble, i la intriga de saber què va passar amb aquell mar que sembla que es va emportar més que aigua...

Tot i que no sóc de platja, aquest llibre m'ha recordat els estius al meu poble, Alentorn: retrobaments, noves amistats i aventures a cada racó.

Vull agrair a la Mercè per pensar en mi per aquesta col·laboració. M'ha agradat llegir aquest llibre.

Crec que és una lectura ideal per l'estiu, si busques una història que et faci reflexionar però també et mantingui enganxat fins a l'últim moment.

ESPAÑOL:

Un mar desaparecido que esconde un secreto, un pueblo lleno de silencios y unos habitantes que saben más de lo que cuentan... Esta novela me cautivó desde el primer momento, aunque no es una lectura fácil (la profundidad del libro me hizo estar más concentrada de lo normal). Pero, ¡vale la pena!

Es el segundo libro que leo de Mercè, y en ambos me ha sorprendido su capacidad para crear historias profundas, de las que te tocan. Cati es una protagonista que necesita un cambio, descubrir qué quiere de verdad, y su viaje interior se desarrolla mientras se interesa por la misteriosa ausencia de un mar que esconde más de un secreto. La historia te va atrapando poco a poco, entre descripciones minuciosas que te permiten sentir el ambiente del pueblo, y la intriga de saber qué ocurrió con ese mar que parece que se llevó más que agua...

Aunque no soy de playa, este libro me ha recordado a los veranos en mi pueblo, Alentorn: reencuentros, nuevas amistades y aventuras en cada rincón.

Quiero agradecer a Mercè por pensar en mí para esta colaboración. Me ha gustado leer este libro.

Creo que es una lectura ideal para el verano, si buscas una historia que te haga reflexionar, pero también te mantenga enganchad@ hasta el último momento.

La biblioteca de los nuevos comienzos de Michiko Aoyama

Autor/a: Michiko Aoyama ( Prefectura de Saitama, Japó, 1970)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Japonès

Traducció: Marta Morros Serret

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 304

CATALÀ:

Aquest llibre ens presenta quatre històries de personatges molt diferents que tenen una cosa en comú: es troben en un moment clau de la seva vida, un punt d’inflexió. Gràcies a una bibliotecària ben peculiar (i als llibres que ella els recomana), tots ells reben una empenta per replantejar-se el seu camí i començar de nou.

És una lectura àgil i amable, que deixa un missatge molt clar: mai no és tard per fer un gir, per intentar-ho, per tornar a començar. I això, de tant en tant, és just el que necessitem llegir o que ens diguin.

Tot i que no m’ha semblat una gran obra literària, sí que l’he trobat inspiradora, especialment per a persones que es troben en moments de dubte, canvi o recerca personal. Un llibre que pot ser un bon regal quan el dia a dia ens trontolla.

Cal fer un reconeixement especial a la figura de la bibliotecària, que sembla tenir la capacitat de veure més enllà de les paraules i d’oferir, literalment, el llibre adequat en el moment just.

ESPAÑOL:

Este libro nos presenta cuatro historias de personajes muy distintos que tienen algo en común: se encuentran en un momento clave de su vida, un punto de inflexión. Gracias a una bibliotecaria muy peculiar (ya los libros que ella les recomienda), todos ellos reciben un empujón para replantearse su camino y empezar de nuevo.

Es una lectura ágil y amable, que deja un mensaje muy claro: nunca es tarde para dar un giro, para intentarlo, para empezar de nuevo. Y esto, de vez en cuando, es justo lo que necesitamos leer o que nos digan.

Aunque no me ha parecido una gran obra literaria, sí la he encontrado inspiradora, especialmente para personas que se encuentran en momentos de duda, cambio o búsqueda personal. Un libro que puede ser un buen regalo cuando el día a día se tambalea.

Es necesario hacer un reconocimiento especial a la figura de la bibliotecaria, que parece tener la capacidad de ver más allá de las palabras y de ofrecer, literalmente, el libro adecuado en el momento justo.

Diagonal Manhattan de Xavier Bosch

Autor/a: Xavier Bosch (Barcelona, 1967)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 584

CATALÀ:

Tot i que l’estil narratiu de Xavier Bosch no és dels que més m'agraden, he llegit la majoria dels seus llibres. I és que Bosch té una habilitat especial per construir històries amb fons sòlids i temes ben documentats que m’acaben enganxant, tot i les meves preferències d'estil.

A Diagonal Manhattan, torna a fer el que millor sap: construir una història d’amor amb rerefons, aquesta vegada en el món de la publicitat de finals del segle XX.

He llegit el llibre immersa entre eslògans, anuncis i, sobretot, emocions. Ens parla d'un duet entre dues agències creatives de continents diferents, un pare i una filla separats per un oceà, i un món ple de creativitat i reptes.

M’ha agradat molt que cada capítol comenci amb una cita d’un publicista reconegut, fent-nos partícips del debat entre vendre i emocionar.

Tinc la sensació que Bosch ha trobat la fórmula perfecta per escriure cada any la novel·la de Sant Jordi, accessible i ben estructurada, amb temes que poden interessar a tot tipus de lectors i lectores. Una història d’amor que no només parla d’amor, sinó que ens acosta a un món, el de la publicitat, que sovint només coneixem per la seva cara més visible: els anuncis.

Vull fer un agraïment especial a Columna Edicions per oferir-me aquesta col·laboració.

ESPAÑOL:

Aunque el estilo narrativo de Xavier Bosch no es de los que más me gustan, he leído la mayoría de sus libros. Y es que Bosch tiene una habilidad especial para construir historias con fondos sólidos y temas bien documentados que me acaban enganchando, a pesar de mis preferencias de estilo.

En Diagonal Manhattan, vuelve a hacer lo que mejor sabe: construir una historia de amor con trasfondo, esta vez en el mundo de la publicidad de finales del siglo XX.

He leído el libro inmersa entre eslóganes, anuncios y, sobre todo, emociones. Nos habla de un dúo entre dos agencias creativas de diferentes continentes, un padre y una hija separados por un océano, y un mundo lleno de creatividad y retos.

Me ha gustado mucho que cada capítulo empiece con una cita de un publicista reconocido, haciéndonos partícipes del debate entre vender y emocionar.

Tengo la sensación de que Bosch ha encontrado la fórmula perfecta para escribir cada año la novela de Sant Jordi, accesible y bien estructurada, con temas que pueden interesar a todo tipo de lectores y lectoras. Una historia de amor que no sólo habla de amor, sino que nos acerca a un mundo, el de la publicidad, que a menudo sólo conocemos por su cara más visible: los anuncios.

Quiero hacer un agradecimiento especial a Columna Edicions por ofrecerme esta colaboración.