dimarts, 23 d’agost de 2022

Vides aturades de Bel Olid

Autor/a: Bel Olid i Báez (Mataró, 1977)

Editorial: Ara Llibres

Any de la primera edició: 2017

Llengua original: Català

Gènere: No ficció

Número de pàgines: 145

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Sempre dic que soc de riure i de plorar fàcil. No em costa gens ni una cosa ni l'altra i, com no podia ser d'una altra manera, amb aquest llibre m'he fet un fart de plorar.

Plorar de pena, per les vides truncades, pels somnis evaporats, pel patiment de les famílies i pels nens i nenes que han hagut de fer-se grans de cop.

Plorar de ràbia per la insolidaritat, per la falta d'empatia, pels pocs escrúpols d'alguns i pel girar el cap dels altres.

No hi ha dret.

Bel Olid recull el testimoni de persones sirianes refugiades al camp de Vassilikà, a Grècia. Com us podeu imaginar, són històries colpidores, explicades en primera persona i aconsegueixen tocar la fibra (cosa que és bona perquè se'n parli).

Ens expliquen que no estan al camp de manera voluntària i que necessiten la reacció de la Unió Europea per poder desencallar la seva situació. 

És un bon llibre per conèixer el dia a dia en un camp de refugiats i les diferents realitats de les persones que hi arriben, per això, us el recomano. També podeu veure la docusèrie "Vides aturades", que és un treball fet per l'entitat Casa Nostra Casa Vostra amb la productora Estudi Carmel i la participació de TV3.

Us agraden aquests tipus de lectures?


ESPAÑOL:

Siempre digo que soy de reír y de llorar de manera fácil. No me cuesta nada ni una cosa ni la otra y, como no podía ser de otra manera, con este libro me he hartado de llorar.

Llorar de pena, por las vidas rotas, por los sueños evaporados, por el sufrimiento de las familias y por los niños y niñas que han tenido que crecer de golpe.

Llorar de rabia por la insolidaridad, por la falta de empatía, por los pocos escrúpulos de algunos y por girar la cara de otros.

No hay derecho.

Bel Olid recoge el testimonio de personas sirias refugiadas en el campo de Vassilikà, en Grecia. Como podéis imaginar, son historias impactantes, explicadas en primera persona y consiguen tocar la fibra (y es bueno para que se hable de ello).

Nos explican que no están en el campo de manera voluntaria y que necesitan la reacción de la Unión Europea para poder desencallar su situación.

Es un buen libro para conocer el día a día en un campo de refugiados y de las diferentes realidades de las personas que llegan, por eso, os lo recomiendo. También podéis ver la docuserie "Vides aturades", que es un trabajo hecho por la entidad Casa Nostra Casa Vostra con la productora Estudi Carmel y la participación de TV3.

¿Os gustan este tipo de lecturas?


Sinopsi:

La crisi dels refugiats en primera persona, per obrir els ulls a la nostra Europa. En un any s’han ofegat 5.000 persones al Mediterrani quan intentaven arribar a Europa. Però com és la vida dels que hi arriben? Bel Olid exposa sense embuts el compendi de vergonyes i humiliacions col·lectives que han de patir centenars de milers de persones que fugen de la guerra i la misèria als seus països d’origen. Busquen refugi en una Europa que els barra el pas sistemàticament i els condemna a una mort atroç al mar o a una vida infrahumana en camps de refugiats inhòspits.

Testimonis en primera persona i fotografies de Gerard Masagué per acostar-nos al dia a dia d’aquesta tragèdia que té noms i cognoms, amb històries personals molt semblants a les nostres que mereixen ser escoltades. El llibre aporta també informacions i dades contrastades d’una de les crisis humanitàries més importants de la història. Ens acosta a una realitat estremidora i ens obliga a prendre-hi partit: si no fem res, ens convertirem en còmplices.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada