La muerte del Comendador (Libro 1 y 2) d’Haruki Murakami

Feia dies que no em llegia res d’un dels meus escriptors preferits i hi he tornat amb el seu últim llibre. Una vegada més, he gaudit d’allò més amb la lectura, fins al punt que hi havia passatges que els llegia amb un pessigolleig a la panxa.

He volgut fer la ressenya dels dos llibres alhora perquè quan vaig acabar el primer tenia clar que no tindria sentit sense el segon. Per molts que estigui separat en dos volums estem parlant d’un sol llibre.

He llegit en algun lloc que Murakami, amb aquest llibre, ha volgut fer un petit homenatge a El gran Gatsby, que és un llibre que li agrada molt, i crec que ho aconsegueix amb el personatge de Menshiki.

Comencem la lectura amb el protagonista abandonat per la seva dona que decideix emprendre un viatge per reflexionar sobre la seva vida. Aquest protagonista és un pintor que, tot i no agradar-li massa, viu de fer retrats. Un cop decideix posar fi al seu viatge s’instal·la en una casa perduda a la muntanya que pertany al pare d’un amic seu, ara amb demència, i que també havia sigut artista. És aquí on comença el món “murakamià” de la novel·la, aquesta barreja tan seva de vida real i món paral·lel que em té tan atrapada.

No vull explicar gran cosa per no desvetllar res, però hi ha una barreja de personatges brutals uns de més significatius que us altres i que, al final, com moltes vegades m’ha passat, no sé ben bé quin objectiu tenien ;)

Amb aquesta lectura he hagut de repassar conceptes de les figures literàries (metàfora, símil, correlació, idea...).

Si us agrada Murakami segur que aquest llibre us enganxa, i si no heu llegit mai res, potser no és el millor per descobrir a l’autor. Jo vaig començar amb Kafka a la platja!

Sinopsi:

En plena crisis de pareja, un retratista de cierto prestigio abandona Tokio en dirección al norte de Japón. Confuso, sumido en sus recuerdos, deambula por el país hasta que, finalmente, un amigo le ofrece instalarse en una pequeña casa aislada, rodeada de bosques, que pertenece a su padre, un pintor famoso.

En suma, un lugar donde retirarse durante un tiempo. En esa casa de paredes vacías, tras oír extraños ruidos, el protagonista descubre en un desván lo que parece un cuadro, envuelto y con una etiqueta en la que se lee: «La muerte del comendador». Cuando se decida a desenvolverlo se abrirá ante él un extraño mundo donde la ópera Don Giovanni de Mozart, el encargo de un retrato, una tímida adolescente y, por supuesto, un comendador, sembrarán de incógnitas su vida, hasta hace poco anodina y rutinaria.

Este primer volumen de la novela La muerte del comendador es un fascinante laberinto donde lo cotidiano se ve invadido de señales indescifrables, de preguntas cuya respuesta todavía está lejos de vislumbrarse. El lector, al igual que el protagonista, deberá permanecer muy atento.

En el primer volumen, dejamos al protagonista deseoso de saber qué se oculta detrás del cuadro titulado La muerte del comendador. También ha aprendido a convivir con los extraños personajes y objetos que lo envuelven desde que se instaló en la casa en las montañas. Y, a petición de su vecino, ha empezado a esbozar el retrato de una peculiar adolescente, Marie Akikawa. Pero cuando ésta, una tarde en que regresaba del colegio, desaparece misteriosamente, el protagonista se lanzará en su busca. Y para encontrarla no dudará en enfrentarse a lo desconocido, y tampoco a los terribles dilemas a los que su aventura va a conducirle. ¿Qué le ocurrió en el pasado al autor del cuadro La muerte del comendador? ¿Quién es el hombre sin rostro?... En este segundo libro, de ritmo acelerado y lleno de suspense, las incógnitas sembradas en el anterior volumen van desvelándose, y encajan en el lugar que deben ocupar, como en un puzzle, para que el lienzo entero cobre pleno sentido.