La mesura exacta de Cristina Puigbert

Autor/a: Cristina Puigbert Lerma (Sant Boi de Llobregat, 1985)

Editorial: La Campana

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 335

CATALÀ:

Aquesta és una d’aquelles lectures que, d’entrada, semblen lleugeres i fresques, ideals per llegir durant els dies d’estiu, però que al llegir-los t’adones que amaguen molt més del que aparenten. Cristina Puigbert ens presenta una història que parla de perdre la por al canvi, de donar el pas quan la vida et posa davant una cruïlla, i de trobar la força per escriure el teu futur.

La Lali és un personatge que m’ha despertat diferents emocions. Hi ha moments en què la seva manera de donar voltes a les coses m’ha tret una mica de polleguera, però al mateix temps entenc que prendre segons quines decisions no és gens fàcil, especialment quan impliquen deixar enrere tot allò que fins ara t’ha definit. Aquestes contradiccions fan que sigui un personatge molt real.

Un dels punts que més m’ha agradat és com l’autora ens mostra la resiliència de la Lali després d’un entrebanc important. És inspirador veure com, en els moments més difícils, és capaç de reconstruir-se i avançar.

I no puc acabar sense destacar un detall deliciós: les receptes que acompanyen la història. Estic segura que són tan bones com sonen!

En definitiva, La mesura exacta és una novel•la que es llegeix amb facilitat. És una invitació a parar, pensar i empoderar-nos.

Agraeixo a La Campana, el gest d'enviar-me l'exemplar 💖

ESPAÑOL:

Ésta es una de esas lecturas que, de entrada, parecen ligeras y frescas, ideales para leer durante los días de verano, pero que al leerlas te das cuenta de que esconden mucho más de lo que aparentan. Cristina Puigbert nos presenta una historia que habla de perder el miedo al cambio, de dar el paso cuando la vida te pone ante un cruce y de encontrar la fuerza para escribir tu futuro.

Lali es un personaje que me ha despertado diferentes emociones. Hay momentos en que su manera de dar vueltas a las cosas me ha sacado de quicio, pero al mismo tiempo entiendo que tomar según qué decisiones no es fácil, especialmente cuando implican dejar atrás todo lo que hasta ahora te ha definido. Estas contradicciones hacen que sea un personaje muy real.

Uno de los puntos que más me ha gustado es cómo la autora nos muestra la resiliencia de Lali después de un contratiempo importante. Es inspirador ver cómo, en los momentos más difíciles, es capaz de reconstruirse y avanzar.

Y no puedo terminar sin destacar un detalle delicioso: las recetas que acompañan a la historia. Estoy segura de que son tan buenas como suenan!

En definitiva, La mesura exacta es una novela que se lee con facilidad. Es una invitación a parar, pensar y empoderarnos.

Aquest tros de vida d'Estel Solé

Autor/a: Estel Solé i Casadellà (Molins de Rei, 1987)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 328

CATALÀ:

Vaig començar aquesta lectura pensant que seria una història àgil i entretinguda, i així va ser en un primer moment. Però quan la vaig acabar i vaig tenir temps de pair-la, em vaig adonar que anava molt més enllà d’una bonica història.

Aquest tros de vida és un llibre que parla de retrobar-se amb una mateixa. De posar el fre en aquesta vida que tantes dones vivim de manera accelerada, carregant-nos de responsabilitats i obligacions que potser no ens pertoquen en la seva totalitat. Parla de començar a pensar més en nosaltres mateixes que en els altres, i de fer-ho sense sentir-nos culpables, que gairebé és el més difícil.

És una història d’alliberament. De dir prou, de marcar un límit i entendre que el món continua girant, encara que nosaltres decidim aturar-nos. Perquè aturar-se de tant en tant és necessari i valent.

Una de les coses que més m’ha agradat és que els personatges són complexos i gens estereotipats, i això els fa creïbles, propers, humans. Encara que no m’he sentit identificada amb cap d’ells, hi ha moments en què m’he reconegut en el que senten, en el que callen o en el que decideixen fer. 

No us explico res de l’argument, perquè penso que el missatge és tan potent que no cal. Llegiu-lo, i ja em direu si tinc raó o no.

Una lectura que sembla senzilla, però que és de les que es queden. Que et remou subtilment, però amb coses potents.

I tu, quantes vegades t’has oblidat de tu mateixa?

ESPAÑOL:

Empecé esta lectura pensando que sería una historia ágil y entretenida, y así fue en un primer momento. Pero cuando la terminé y tuve tiempo de digerirla, me di cuenta de que iba mucho más allá de una bonita historia.

Aquest tros de vida es un libro que habla de reencontrarse con una misma. De poner el freno en esta vida que tantas mujeres vivimos de forma acelerada, cargándonos de responsabilidades y obligaciones que quizás no nos corresponden en su totalidad. Habla de empezar a pensar más en nosotras mismas que en los demás, y de hacerlo sin sentirnos culpables, que casi es lo más difícil.

Es una historia de liberación. De decir basta, de marcar un límite y entender que el mundo sigue girando, aunque nosotras decidamos detenernos. Porque detenerse de vez en cuando es necesario y valiente.

Una de las cosas que más me ha gustado es que los personajes son complejos y nada estereotipados, lo que los hace creíbles, cercanos, humanos. Aunque no me he sentido identificada con ninguno de ellos, hay momentos en los que me he reconocido en lo que sienten, en lo que callan o en lo que deciden hacer.

No os cuento nada del argumento, porque pienso que el mensaje es tan potente que no hace falta. Leedlo, y ya me diréis si tengo razón o no.

Una lectura que parece sencilla, pero que es de las que se quedan. Que te remueve sutilmente, pero con cosas potentes.

Y tú, ¿cuántas veces te has olvidado de ti misma?