En acabar de llegir el llibre les
paraules que em venen al cap són: emoció, compassió, tendresa, amistat, amor, gratitud,
bondat, esperança... i és que el llibre va d’això.
Igual que a la primera novel·la
de la trilogia de la plana, Cançó de la plana, l’autor ens parla de vides
quotidianes amb transfons emocionals durs. Ho fa de manera planera, sense recrear-se
en les desgràcies personals, i destacant la part positiva de la condició humana.
Els temes que toca en aquesta
segona part són més durs que en la primera i hi ha aprofundit més. En el meu
cas, les emocions han sigut més intenses (empatitzo molt amb les desgràcies
dels altres).
M’agrada mot que mantingui
personatges de la primera novel·la i que els faci conviure amb els nous
protagonistes.
Aquesta segona novel·la també m’ha
agradat molt i us la recomano, però potser no me les hauria d’haver llegit
seguides. He quedat una mica saturada de bones persones...
...crec que la propera lectura
haurà de ser alguna de novel·la negra! ;)
Quina impressió us ha fet a
vosaltres?
Sinopsi:
Dos anys després del naixement de
la seva filla Katie, la Victoria Roubideaux aconsegueix anar a la universitat,
i els germans McPheron es troben amb un hivern llarg i fred al davant. A Holt
la vida segueix el seu curs, plena de noves històries: un nen que neteja el
jardí de la veïna i es fa càrrec del seu avi, una treballadora social, una mare
soltera i una parella amb dificultats econòmiques que ha de protegir els seus
fills d’un tiet alcohòlic es veuen obligats a lluitar per la supervivència
emocional en un entorn advers. Mentre els nous personatges conviuen amb els
antics, un succés inesperat sacseja la casa dels grangers i posa a prova la
petita i nova família, que haurà d’aprendre a reinventar-se. Capvespre és una
meravellosa nova mostra de la prosa de Kent Haruf, que és capaç de crear
paisatges literaris commovedors a través de personatges genuïns que s’enfronten
a situacions doloroses i quotidianes. Una novel·la coral on el poder i la força
de les persones senzilles s’uneixen a la bellesa natural per narrar una
història entranyable sobre l’amor familiar.
