Primer de tot, he de començar
agraint a Columna Edicions l’amabilitat de fer-me arribar el llibre. Gràcies
mil!
Aquest és un llibre guardonat amb
el permi Strega i el Bagutta italians. És un relat sobre la vida pública i
privada de Gerda Taro (Gerta Pohorylle) i la seva implicació política que ens
impregna del seu carisma i la seva valentia.
En el llibre es descriu la
protagonista a través dels records de gent del seu entorn: Willy, que n’havia
estat enamorat platònicament; Ruth, la seva companya de pis i Georg, amb qui
havia tingut una relació de parella.
El seu gran amor va ser Robert
Capa qui la va introduir al món de la fotografia i gràcies a això es va
convertir en la primera dona fotoperiodista en cobrir un conflicte bèl·lic, la
Guerra Civil espanyola.
El llibre m’ha agradat força, tot
i que en alguns moments, per tota la informació que ens aporta, l’he trobat una
mica dens. És un reconeixement a la trajectòria de Gerda Taro ja que la seva
obra havia quedat eclipsada sota el nom de Robert Capa.
Està ben documentat i és molt
precís explicant vivències. Descriu a Taro com una dona lliure i independent.
Enèrgica i valenta. I, sobretot, revolucionària.
Rafael Alberti va escriure de
Gerda Taro: "Mereceríais ahora -dice el poeta- pequeña Gerda Taro y Robert
Capa, un recuerdo visible en cualquier campo de batalla de entonces o en el
tronco de cualquier pino de la sierra, para que sintiéramos ondear, aunque
invisible, aquella pobre bandera tricolor que combatía por la paz mientra era
atacada por los de la guerra".
Sense cap mena de dubte, us el
recomano per ajudar a donar a conèixer aquesta espectacular dona.
Sinopsi:
L’1 d’agost de 1937 una desfilada
de banderes roges travessa París. És la comitiva fúnebre per Gerda Taro (Stuttgart,
1910-El Escorial, 1937), la primera fotògrafa caiguda en un camp de batalla.
Justament aquell dia hauria fet 27 anys. Robert Capa, a primera fila, està
desfet: junts, havien estat feliços, ell li havia ensenyat a fer servir la
Leica i després tots dos se n’havien anat a la guerra d’Espanya. Entre els
assistents s’hi troben altres amics que coneixien Gerda des de molt abans i que
va deixar en ells una forta petjada. Ella els va decebre i ferir, però la seva
joia de viure, la seva set de llibertat són espurnes capaces de tornar-se a
encendre. N’hi ha prou amb una trucada per desencadenar els records.
Així comença aquesta novel·la,
rigorosament documentada, sobre una dona en la qual en una època especialment
convulsa cristal·litzen la joventut, l’alegria de viure, el talent i el
compromís en un temps de crisi econòmica, d’ascens del nazisme, de persecució i
de guerra.
