Autor/a: Sebastià Portell (Ses Salines, 1992)
Editorial: Ara Llibres
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Català
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 144
CATALÀ:
"Les nenes que llegien al lavabo", de Sebastià Portell, ofereix una mirada concreta sobre la relació entre la lectura i la llibertat personal. Tot i que potser no ha estat una lectura amb la que hagi connectat plenament, l'autor aborda temes que es poden relacionar amb experiències viscudes.
Se'ns convida a reflexionar sobre la llibertat de llegir i escriure com a actes personals. En aquest sentit, destaca la importància de llegir segons els nostres desitjos i temps, allunyant-nos de les pressions socials que ens insten a seguir tendències i, també, a llegir els clàssics.
Em sento especialment identificada amb aquesta visió, en un entorn com el de Bookstagram, on sembla que hàgim de seguir unes normes estrictes sobre què llegir i com fer-ho. Personalment, em considero una lectora que gaudeix de la llibertat de triar els llibres i els moments per llegir, sense seguir dictàmens o modes establertes, i no, no m'agraden els clàssics 😅.
Encara que les vivències i reflexions de l'autor sobre la lectura estan molt allunyades de les meves pròpies, reconec el valor de les seves aportacions i la rellevància que poden tenir per a molts lectors. Crec que això explica per què algunes parts del llibre no han connectat amb mi.
En resum, "Les nenes que llegien al lavabo" ofereix una exploració personal de l'autor sobre la llibertat en la lectura, amb moments de connexió personal i reflexions que van més enllà. Una lectura que, malgrat les diferències, segurament deixarà una empremta en totes aquelles persones que s'atreveixin a llegir-lo.
I sí, jo també era una nena que llegia al lavabo.
ESPAÑOL:
"Les nenes que llegien al lavabo", de Sebastià Portell, ofrece una mirada concreta sobre la relación entre la lectura y la libertad personal. Aunque quizás no ha sido una lectura con la que haya conectado plenamente, el autor aborda temas que pueden relacionarse con experiencias vividas.
Se nos invita a reflexionar sobre la libertad de leer y escribir como actos personales. En este sentido, destaca la importancia de leer según nuestros deseos y tiempos, alejándonos de las presiones sociales que nos instan a seguir tendencias y, también, a leer a los clásicos.
Me siento especialmente identificada con esta visión, en un entorno como el de Bookstagram, donde parece que debamos seguir unas normas estrictas sobre qué leer y cómo hacerlo. Personalmente, me considero una lectora que disfruta de la libertad de elegir sus libros y los momentos para leer, sin seguir dictámenes o modos establecidos, y no, no me gustan los clásicos 😅.
Aunque las vivencias y reflexiones del autor sobre la lectura están muy alejadas de las mías propias, reconozco el valor de sus aportaciones y la relevancia que pueden tener para muchos lectores. Creo que esto explica por qué algunas partes del libro no han conectado conmigo.
En resumen, "Las niñas que leían en el baño" ofrece una exploración personal del autor sobre la libertad en la lectura, con momentos de conexión personal y reflexiones que van más allá. Una lectura que, a pesar de las diferencias, seguramente dejará una huella en todas aquellas personas que se atrevan a leerlo.
Y sí, yo también era una niña que leía en el baño.
Sinopsis:
Quin va ser l'últim cop que vas llegir el que realment et venia de gust?
«És l’hora de posar els ulls en cursiva. De deixar prejudicis i expectatives entre els dos signes del parèntesi. D’oblidar per un instant tot allò que us han dit sobre quan, per què, on i com heu de llegir un llibre: comença l’aventura i ho farem amb bona lletra, a poc a poc. Com quan érem petits.»
En plena nit, de matinada, al lavabo o sota la llum furtiva de la nostra habitació. Per no fer esport, per no fer els deures o perquè senzillament no ens venia de gust res més. Tots els lectors i escriptors hem estat infants, un dia, i molts de nosaltres ens hem vist obligats a mantenir la nostra passió en la més estricta intimitat. Hem estat nenes que llegien al lavabo, entre l’amagatall i l’aventura, i llegíem i escrivíem exactament allò que volíem en cada moment. Què ha passat, però, des d’aleshores? Quan va ser que ens van començar a dir què era llegible i què no, què es podia escriure i què valia més que guardéssim dins el calaix?
Entre l’assaig i la narració, entre la reflexió i la vivència, Les nenes que llegien al lavabo és un clam a la llibertat en la lectura i l’escriptura. Un recorregut pels episodis de la memòria més íntima i alhora col·lectiva de totes aquelles persones amants de la literatura que, ja adultes, s’han atrevit a llegir i a escriure lluny de cànons i mirades de reüll.
