CATALÀ:
Amélie Nothomb, pseudònim de Fabienne Claire Nothomb (Etterbeek, 9 de juliol de 1966), és una escriptora belga en llengua francesa.
El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués en diversos països a banda del seu Japó natal: Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangladesh. Als 17 anys s'instal·là per primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les. El fet de provenir d'una influent família política de caràcter catòlic i dretà li va fer difícil la integració. A part d'un període a Tòquio (episodi que donà origen a Estupor i tremolors i -més tard- a Ni d'Eva ni d'Adam), ha viscut a Brussel·les d'aleshores ençà.
Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure'n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, tres cada any, fruit d'almenys quatre hores diàries dedicades a l'escriptura).
Els seus relats es caracteritzen per una fascinació pel contrast entre la lletjor i la beutat, el vocabulari precís i (sovint) els trets autobiogràfics.
(Font: Viquipèdia)
Des de que vaig descobrir Nothomb no puc parar de llegir-la i m'he decidit a fer un post especial dedicat a ella per manca de temps de fer una ressenya de cada un dels seus llibres.
El primer llibre que vaig llegir va ser Set, del qual podeu trobar la ressenya al bloc, més tard vaig continuar amb Estupor i tremolors, llibre que també vaig ressenyar, i a aquests els han seguit (per ordre de lectura) els següents:
- Cosmètica de l'enemic (Columna Edicions).
- En Riquet del plomall (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa
- Diari de l'Oreneta (Empúries). Traducció: Ferran Ràfols Gesa
- Barbablava (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.
- Metafísica de los tubos (Anagrama). Traducció: Sergi Beltrán.
- I la lectura actual és Primera sang (Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.
He de dir que Nothomb, amb el seu estil satíric i amb un humor molt peculiar, m'atrapa des del primer moment. He gaudit tant les novel·les que són autobiogràfiques com les que no ho són, totes tenen un punt d'originalitat que no he trobat en altres autors.
Té molta cura en la tria dels seus personatges. Són personatges extrems, com ella mateixa que resulta una mica excèntrica, i que combinen la tristor amb l'humor d'una manera meravellosa..
Crec que és una autora que no té un terme mig, o l'odies o t'agrada, i jo, com podeu imaginar, estic al segon grup. Té una manera d'escriure retorçada i al mateix temps delicada. Podria dir que és una escriptora de contrastos marcats i ben combinats.
Els seus llibres tracten sobre experiències vitals que ella ens explica d'una manera implacable, directa i freda, com si d'una persona sense sentiments es tractés però als lectors ens arriba al fons.
Només em queda dir-vos que alguns dels llibres que he llegit m'han fet explotar el cap i que, evidentment, continuaré llegint les excèntriques novel·les de Nothomb.
De quin grup us considereu vosaltres? Sou Nothombians o no?
ESPAÑOL:
Amélie Nothomb nació en Kobe (Japón) en 1967. Proviene de una antigua familia de Bruselas, aunque pasó su infancia y adolescencia en Extremo Oriente, principalmente en China y Japón, donde su padre fue embajador; en la actualidad reside en París. Desde su primera novela, Higiene del asesino, se ha convertido en una de las autoras en lengua francesa más populares y con mayor proyección internacional. Anagrama ha publicado El sabotaje amoroso (Premios de la Vocation, Alain-Fournier y Chardonne), Estupor y temblores (Gran Premio de la Academia Francesa y Premio Internet, otorgado por los lectores internautas), Metafísica de los tubos (Premio Arcebispo Juan de San Clemente), Cosmética del enemigo, Diccionario de nombres propios, Antichrista, Biografía del hambre, Ácido sulfúrico, Diario de Golondrina, Ni de Eva ni de Adán (Premio de Flore), Ordeno y mando, Viaje de invierno, Una forma de vida, Matar al padre, Barba Azul, La nostalgia feliz, Pétronille, El crimen del conde Neville, Riquete el del Copete, Golpéate el corazón,Los nombres epicenos, Sed y Primera sangre (Premio Renaudot), hitos de «una frenética trayectoria prolífera de historias marcadas por la excentricidad, los sagaces y brillantes diálogos de guionista del Hollywood de los cuarenta y cincuenta, y un exquisito combinado de misterio, fantasía y absurdo siempre con una guinda de talento en su interior» (Javier Aparicio Maydeu, El País). En 2006 se le otorgó el Premio Cultural Leteo por el conjunto de su obra, y en 2008 el Gran Premio Jean Giono, asimismo por el conjunto de su obra.
Desde que descubrí a Nothomb no puedo parar de leerla y he decidido hacer un post especial dedicado a ella porque no tengo tiempo de hacer una reseña de cada uno de sus libros.
El primer libro que leí fue Sed, del cual podéis encontrar la reseña en el blog, más tarde continué con Estupor y temblores, libro que también reseñé, y a este le han seguido (por orden de lectura) los siguientes:
- Cosmètica de l'enemic (Columna Edicions).
- En Riquet del plomall (Llibres Anagrama). Traducción: Ferran Ràfols Gesa
- Diari de l'Oreneta (Empúries). Traducción: Ferran Ràfols Gesa
- Barbablava (Llibres Anagrama). Traducción: Ferran Ràfols Gesa.
- Metafísica de los tubos (Anagrama). Traducción: Sergi Beltrán.
- Y la lectura actual es Primera sangre (Anagrama). Traducción: Sergi Pàmies.
Debo decir que Nothomb, con su estilo satírico y con un humor muy peculiar, me atrapa desde el primer momento. He disfrutado tanto de las novelas que son autobiográficas como las que no lo son, todas tienen un punto de originalidad que no he encontrado en otros autores.
Escoge muy bien a sus personajes. Son personajes extremos, como ella misma que resulta un poco excéntrica, y que combinan la tristeza y el humor de una manera maravillosa.
Creo que es una autora que no tiene un término medio, o la odias o te gusta, y yo, como podéis imaginar, estoy en el segundo grupo. Tiene una manera de escribir retorcida y al mismo tiempo delicada. Podría decir que es una escritora de contrastes marcados y bien combinados.
Sus libros tratan sobre experiencias vitales que nos explica de una manera implacable, directa y fría, como si de una persona sin sentimientos se tratara pero a los lectores nos llega al fondo.
Solo me queda deciros que algunos de los libros que he leído me han hecho estallar la cabeza i que, evidentemente, continuaré leyendo las excéntricas novelas de Nothomb.
De qué grupo os consideráis vosotr@os? Sois Nothombianos o no?
.jpg)
