Les pereres fan la flor blanca és
una història trista, explica el patiment d’una família quan, en un accident, un
dels tres fills es queda cec.
Incomprensió, impotència,
culpabilitat són sentiments que descriuen les diferents veus durant el llibre.
Dic les diferents veus perquè al llarg de la història va canviant el narrador:
els bessons ens expliquen la seva part, en Gerson la seva, i fins i tot,
coneixerem la visió del gos de la família.
Tot i que sigui una història
trista, molt trista, l’autor aconsegueix desdramatitzar-la i ens presenta una
lectura agradable.
És un llibre dels que jo catalogo
com a “bonic” 😍
Havia llegit un altre llibre de
Gerbrand Bakker, A dalt tot està tranquil, i no em va causar la mateixa
impressió.
L’heu llegit? Aquest us el
recomano.
Sinopsi:
Els bessons Klaas i Kees i el seu
germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal
consisteix a no obrir els ulls.
Un dia, en Gerson perd la visió
en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la
seva vida.
Serà capaç d’adaptar-se a la seva
nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement
per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai és la calidesa de
la família. Gerbrand Bakker ens explica aquesta commovedora història a través
de tres perspectives diferents, la dels bessons, la d’en Gerson i la del gos.
