La muerte del Comendador (Libro 1 y 2) d’Haruki Murakami

Feia dies que no em llegia res d’un dels meus escriptors preferits i hi he tornat amb el seu últim llibre. Una vegada més, he gaudit d’allò més amb la lectura, fins al punt que hi havia passatges que els llegia amb un pessigolleig a la panxa.

He volgut fer la ressenya dels dos llibres alhora perquè quan vaig acabar el primer tenia clar que no tindria sentit sense el segon. Per molts que estigui separat en dos volums estem parlant d’un sol llibre.

He llegit en algun lloc que Murakami, amb aquest llibre, ha volgut fer un petit homenatge a El gran Gatsby, que és un llibre que li agrada molt, i crec que ho aconsegueix amb el personatge de Menshiki.

Comencem la lectura amb el protagonista abandonat per la seva dona que decideix emprendre un viatge per reflexionar sobre la seva vida. Aquest protagonista és un pintor que, tot i no agradar-li massa, viu de fer retrats. Un cop decideix posar fi al seu viatge s’instal·la en una casa perduda a la muntanya que pertany al pare d’un amic seu, ara amb demència, i que també havia sigut artista. És aquí on comença el món “murakamià” de la novel·la, aquesta barreja tan seva de vida real i món paral·lel que em té tan atrapada.

No vull explicar gran cosa per no desvetllar res, però hi ha una barreja de personatges brutals uns de més significatius que us altres i que, al final, com moltes vegades m’ha passat, no sé ben bé quin objectiu tenien ;)

Amb aquesta lectura he hagut de repassar conceptes de les figures literàries (metàfora, símil, correlació, idea...).

Si us agrada Murakami segur que aquest llibre us enganxa, i si no heu llegit mai res, potser no és el millor per descobrir a l’autor. Jo vaig començar amb Kafka a la platja!

Sinopsi:

En plena crisis de pareja, un retratista de cierto prestigio abandona Tokio en dirección al norte de Japón. Confuso, sumido en sus recuerdos, deambula por el país hasta que, finalmente, un amigo le ofrece instalarse en una pequeña casa aislada, rodeada de bosques, que pertenece a su padre, un pintor famoso.

En suma, un lugar donde retirarse durante un tiempo. En esa casa de paredes vacías, tras oír extraños ruidos, el protagonista descubre en un desván lo que parece un cuadro, envuelto y con una etiqueta en la que se lee: «La muerte del comendador». Cuando se decida a desenvolverlo se abrirá ante él un extraño mundo donde la ópera Don Giovanni de Mozart, el encargo de un retrato, una tímida adolescente y, por supuesto, un comendador, sembrarán de incógnitas su vida, hasta hace poco anodina y rutinaria.

Este primer volumen de la novela La muerte del comendador es un fascinante laberinto donde lo cotidiano se ve invadido de señales indescifrables, de preguntas cuya respuesta todavía está lejos de vislumbrarse. El lector, al igual que el protagonista, deberá permanecer muy atento.

En el primer volumen, dejamos al protagonista deseoso de saber qué se oculta detrás del cuadro titulado La muerte del comendador. También ha aprendido a convivir con los extraños personajes y objetos que lo envuelven desde que se instaló en la casa en las montañas. Y, a petición de su vecino, ha empezado a esbozar el retrato de una peculiar adolescente, Marie Akikawa. Pero cuando ésta, una tarde en que regresaba del colegio, desaparece misteriosamente, el protagonista se lanzará en su busca. Y para encontrarla no dudará en enfrentarse a lo desconocido, y tampoco a los terribles dilemas a los que su aventura va a conducirle. ¿Qué le ocurrió en el pasado al autor del cuadro La muerte del comendador? ¿Quién es el hombre sin rostro?... En este segundo libro, de ritmo acelerado y lleno de suspense, las incógnitas sembradas en el anterior volumen van desvelándose, y encajan en el lugar que deben ocupar, como en un puzzle, para que el lienzo entero cobre pleno sentido.

La sergent Anna Grimm de Montse Sanjuan

Una novel·la policíaca lleidatana, per això i perquè me l’havien recomanat per vàries bandes diferents, m’he decidit a llegir-la.

La sergent ha de descobrir una sèrie d’assassinats que tenen lloc a Lleida i, al mateix temps, vol resoldre la desaparició de la seva germana, que és un cas que està pràcticament tancat, que no porta ella directament, i que no la deixa viure.

La trama està molt ben construïda i la lectura té un ritme ràpid. La protagonista és molt exigent i té un equip de gent molt fidel que, tot i ser personatges secundaris també tenen el seu lloc en la novel·la.

M’ha agradat llegir-la perquè els llocs dels que parla són coneguts. Si sou de Lleida o dels voltants us el recomano perquè us agradarà segur. I si no sou de Lleida, també ;)

Sinopsi:

Lleida es desperta amb un crim que només serà el començament d'un malson. Un assassí en sèrie assetja els lleidatans? Anna Grimm, sergent dels Mossos d'Esquadra, haurà d'esclarir el misteri. Però l'Anna té els seus propis fantasmes personals. La seua germana Clara fa temps que va desaparèixer sense rastre i sense que ningú n'hagi pogut esbrinar les causes. La investigadora s'haurà de sobreposar als seus problemes i haurà de lluitar perquè no enterboleixin el camí cap a la resolució dels homicidis que terroritzen la ciutat.

El fibló de Sílvia Soler

És una trama familiar trista explicada d’una manera molt propera.

La família és l’eix principal de la novel·la a partir del qual s’explica la vida de cada un dels membres. Parla de sentiments, positius i negatius, de records...

Parla de tres germans que creixen mancats  de la figura maternal i amb un pare, un dramaturg exitós, que no ha sabut portar bé el dol. Aquests germans, tot i no haver perdut el contacte, es retroben al cap del temps arran de la mort del pare, i es tornen a acostar mentre reviuen moments del passat i fan algunes descobertes sobre la vida dels seus progenitors.

Si aquest llibre me l’hagués llegit abans de tenir fills m’hauria agradat molt, però ara, la veritat és que m’ha fet patir una mica, tot i que us el recomano molt.

Sinopsi:

Era possible que aquella casa, a la qual havíem anat a parar els meus germans i jo arrossegant l’ànima i que havíem trobat tan deteriorada, com un espectre del que un dia havia estat... era possible que guardés l’ànima de les coses bones del passat que s’esborrava, l’essència dels anys lluminosos, que ens connectés amb un batec latent que encara érem a temps de recuperar?

La red púrpura de Carmen Mola

Tot i que la primera novel·la, La novia gitana, em va agradar i sorprendre molt, i va ser un èxit de crítica i vendes, aquesta segona l’he trobat més fluixa.

Sí que és cert que es llegeix a un ritme trepidant i que passen coses constantment, però tot el que va passant és bastant previsible. No d’entrada, però si conforme vas llegint el llibre.

Aquesta segona part t’introdueix dins la Red Púrpura, una organització criminal que es dedica a fer negocis traficant a la Deep Web amb vídeos de violència extrema. Un dels membres captats d’aquesta xarxa és el fill de la protagonista i durant la novel·la es mostra la lluita de la inspectora Blanco entre la seva part personal i la seva part professional.

Està clar que si t’has llegit La novia gitana voldrà llegir aquesta sí o sí, però no et facis massa il·lusions. És bo, però no com el primer!!

Sinopsi:

Un día tórrido de verano la inspectora Elena Blanco, al frente de la Brigada de Análisis de Casos, irrumpe en la vivienda de una familia de clase media y llega hasta la habitación del hijo adolescente. En la pantalla de su ordenador se confirma lo que temían: el chico está viendo una sesión snuff en directo en la que dos encapuchados torturan a una chica. Impotentes, presencian cómo el sádico espectáculo continúa hasta la muerte de la víctima de la que, de momento, no conocen el nombre. ¿Cuántas antes que ella habrán caído en manos de la Red Púrpura?

La BAC ha estado investigando a esta siniestra organización desde que salió a relucir en el caso de «la novia gitana». Durante meses ha recopilado información de este grupo que trafica con vídeos de violencia extrema en la Deep Web, la cara oculta de la Red. Y a lo largo de todo este tiempo, Elena Blanco ha mantenido en secreto, incluso para su compañero el subinspector Zárate, su mayor descubrimiento y temor: que la desaparición de su hijo Lucas cuando no era más que un niño pueda estar relacionada con esa trama macabra.

¿Dónde está? ¿Quién es realmente ahora? ¿Y cuáles son los límites que está dispuesta a transgredir para llegar a la verdad?

Sola de Núria González

Cuando acabé de leer el relato de Núria, lo primero que me vino a la cabeza fue que era un buen ejemplo para hablar del empoderamiento femenino con chicas y chicos adolescentes. De hecho, lo que le comenté a ella fue que tenía la intención de guardarlo para pasárselo a mis hijos cuando sean mayores.

Lucía es la protagonista de la historia y la que vive un desagradable suceso que le condiciona su actitud a partir de ese momento.

El relato está escrito de manera directa, fácil, amena y con unas descripciones fantásticas.

No puedo escribir nada más sin desvelar el final, así que, aunque me gustaría comentarlo, sólo puedo animaros a que lo leáis.

Ah, se me olvidaba comentaros que Núria fue mi Amiga visible de Dime un libro ;)

Sinopsis:

Sola es el relato que siempre escuchas distante, lejano, oscuro, que te eriza la piel. El relato del que todo el mundo habla, lo que todos comentan.

Y un mal día todo cambia, aquello que considerabas tan remoto se torna próximo sin que puedas hacer nada.

Y, entonces, lo entiendes todo. Otro número, otro debate, otra noticia más en el telediario.

Lucía es una joven camarera de 24 años, vive en el centro de Madrid y pasa sus días entre risas en el trabajo con su mejor amiga, Daniela. Una noche normal como cualquier otra, la vida de Lucía se trunca de una de las maneras más oscuras, en ese momento debe buscar la manera de seguir adelante y sobrevivir.

Abans ningú deia t’estimo d’Anna Forn, Beta Forn, Laura Turull, Marta Turull i Oriol Sànchez

Un llibre molt emotiu que ens acosta als sentiments dels fills dels presos polítics, explicats en primera persona, a través de situacions viscudes en el seu dia a dia.

Ens parlen de la seva lluita contra el desconcert, la ràbia, la por. De la seva valentia per saber encarar la nova vida i, sobretot, poder transmetre fortalesa i tranquil·litat als seus pares.

També ens expliquen els canvis de prioritats i el naixement de noves amistats. Els conflictes uneixen als i les protagonistes i així ens transmeten el seu acostament i la intensitat de les seves relacions.

M’ha semblat una lectura molt recomanable per conèixer la part més humana del conflicte polític que estem vivint.

Sinopsi:

Abans ningú deia t'estimo recull l'experiència intensa, dura, desconcertant i emotiva de quatre noies i un noi que veuen com els pares són empresonats, arran dels fets polítics de setembre i octubre del 2017 a Catalunya.

Els protagonistes d'Abans ningú deia t'estimo tenen entre 17 i 23 anys i repassen els moments més difícils viscuts aquests darrers mesos, reflexionant sobre com l'empresonament dels pares els ha obligat a fer-se algunes preguntes i a madurar.

Les veus que escoltem a Abans ningú deia t'estimo ens ofereixen un testimoni sincer, íntim i corprenedor d'una vida que, malgrat la seva sobtada cruesa, ha de continuar dia a dia.

Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols

Aquest llibre descriu el procés d’un dol, el de la Paula, que ha d’aprendre a refer la seva vida sense la presència del Mauro, la seva parella.

Cada persona viu aquest procés a la seva manera i, només coneixent els detalls de la vida conjunta, es poden entendre els seus dubtes, els seus anhels, les seves pors, la seva manera d’actuar.

És una novel·la íntima i detallista que narra l’evolució de la Paula des del moment que es queda vídua i tothom vol marcar-li el futur, fins que decideix què vol fer i qui vol ser. Durant aquest període s’endinsa en la ràbia, la por, el desig i en la reconstrucció personal.

Paral·lelament a la història principal se’n desencadenen altres de secundàries com el dia a dia dins el servei de neonatologia a l’Hospital Sant Joan de Déu (la Paula és neonatòloga), les infidelitats en la parella, les relacions amb la família.

És una obra mereixedora del premi que li va ser atorgat, l’Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2018.

Sinopsi:

La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l'endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i que li despertarà l'instint de supervivència. Desorientada, s'haurà d'enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida.

Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la delicada escrita des del punt de vista d'una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d'enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.